Les grans banyistes (Cézanne, Filadèlfia)
| francès: Les Grandes Baigneuses | |
|---|---|
  | |
| Tipus | pintura |
| Creador | Paul Cézanne |
| Sèrie | Baigneuses (Bathers) (en)  |
| Creació | 1900 ↔ 1906 |
| Gènere | art de gènere i nu |
| Moviment | Postimpressionisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 208 ( ) × 251 ( ) default |
| Propietat de | Jean-Victor Pellerin |
| Col·lecció | Museu d'Art de Filadèlfia (Filadèlfia) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | W1937-1-1 |
| Catàleg | |
Les grans banyistes (títol original en francès Les Grandes Baigneuses) és un quadre del pintor francès Paul Cézanne fet entre 1899 i 1906 a l'oli sobre llenç. Mesura 208 cm d'alt i 251 cm d'ample. Actualment pertany a la col·lecció del Museu d'Art de Filadèlfia, als Estats Units.
Característiques[modifica]
És la tela més gran mai pintada per Cézanne, que la va treballar durant set anys a l'estudi que tenia a Lauves, i és la més treballada de les tres versions que es consideren conclusives del tema de les banyistes, tractat reiteradament pel pintor des de 1870 fins a la seva defunció el 1906. Malgrat tot, es creu que aquest quadre podria estar inacabat.
La gamma dels colors es redueix a tons sobris: ocre, malva i verd o blau verdós, amb una predominància de molts matisos grisos. Cal tenir present la gran vàlua que Cézanne donava al gris com a color difícil de tractar (“No s'és pintor fins que no s'ha pintat un gris.”),[1] i en aquest sentit és un signe de maduresa de la seva evolució com a pintor.
El quadre es compon entorn de dos grups de figures de banyistes, entre les quals hi ha una taca blanca que podria ser un gos. Estan a la riba d'un riu, en el qual pot veure's a una figura nedant. Més enllà, en línia amb el gos i la nedadora, dues figures en l'altra riba; i, darrere d'ells, un castell. Hi ha dos grups d'arbres inclinats que formen una espècie de volta per alzina de les banyistes, i que s'obren a la llunyania, a una profunditat central.
Els quadres dels banyistes seran fonamentals per a la història posterior de l'art, influint profundament a tots els protagonistes de l'avantguarda, des de Matisse a Braque, de Picasso a Moore. Aquest estil final de Cézanne anuncia ja el cubisme.
Notes[modifica]
- ↑ Sloterdijk, Peter. Pensar el gris. Una teoria política dels colors. Barcelona: Arcàdia, p. Passim, especialment pp. 253-261. ISBN 978-84-127457-1-9.
Referències[modifica]
- P. F. R. Carrassat, Mestres de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7
