Massacre de la Presó d'Attica
| ||||
| ||||
| Tipus | motí de presó presa d'ostatges  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 9 - 13 setembre 1971 | |||
| Data | 9 setembre 1971 | |||
| Localització | Attica Correctional Facility (Nova York) (en)  | |||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
| Morts | 43 | |||
.jpg)
La massacre de la Presó d'Àttica va començar el 9 de setembre de 1971 amb un motí i va acabar el 13 de setembre amb el nombre més alt de víctimes mortals en la història de les presons dels Estats Units d'Amèrica. Dels 43 homes que van morir, 33 reclusos i 10 carcellers, tots menys un guàrdia i tres reclusos van ser assassinats per trets de les forces de seguretat quan les autoritats van voler recuperar el control de la presó l'últim dia de l'alçament.[1][2] La rebel·lió d'Attica és considerada un esdeveniment històric en el moviment pels drets civils del país.[3][4]
Els presos es van revoltar per a vindicar millors condicions de vida i drets polítics, al·legant que eren tractats com a bèsties.[5] El 9 de setembre de 1971, 1.281 dels aproximadament 2.200 homes empresonats al Centre Correccional d'Attica es van amotinar i van prendre el control de la presó, agafant com a ostatges 42 funcionaris. Durant els quatre dies següents de negociacions, les autoritats van acceptar 28 de les demandes dels presoners[6] però no van acceptar la destitució del director d'Attica ni l'amnistia dels presos per l'aixecament.[7]
Per ordre del governador Nelson Rockefeller, després de consultar-ho amb el llavors president Richard Nixon, guàrdies armats i la policia estatal i local van ser enviats per a recuperar el control de la presó. Rockefeller s'havia negat a desplaçar-se fins a la presó o reunir-se amb els presoners i, després de les morts, va declarar que els presos «van dur a terme els assassinats a sang freda i havien amenaçat des del primer moment». Els metges forenses van confirmar que totes les morts, excepte la d'un oficial i tres reclusos, van ser causades per trets de les forces de seguretat.[1][8] Fred Ferretti va afirmar a The New York Times que la rebel·lió va concloure en «morts massives que quatre dies de negociacions tenses havien intentat evitar».
Com a resultat de la revolta, el departament de presons de l'estat de Nova York va fer canvis per a satisfer algunes de les demandes dels presos, reduir la tensió al sistema penitenciari i prevenir incidents similars en el futur. Tot i que hi va haver millores en les condicions de vida a la presó els anys immediatament posteriors a l'aixecament, moltes d'aquestes millores es van revertir als anys 1980 i 1990.[2][3]
L'aixecament es va produir en un context de discriminació racial sistèmica a finals del segle xx. L'historiador Howard Zinn va escriure sobre les condicions a la Presó d'Attica abans de la revolta:[9]
| « | Els presoners passaven de 14 a 16 hores al dia confinats a les seves cel·les, el correu era intervingut, les lectures restringides, les visites familiars es feien a través d'una pantalla, l'atenció mèdica era vergonyosa i el sistema de llibertat condicional era desigual. El racisme era a tot arreu. | » |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Robbins, Tom. «Revisiting the Ghosts of Attica». The Marshall Project, 09-09-2016. Arxivat de l'original el 29 setembre 2016. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Riot at Attica prison». A&E Television Networks, 08-09-2020. Arxivat de l'original el 5 desembre 2010. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Organizing the Prisons in the 1960s and 1970s: Part One, Building Movements». Process, 20-09-2016. Arxivat de l'original el 2 octubre 2016. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ Fathi, David. «'Attica Is Every Prison; and Every Prison Is Attica'». ACLU.org, 14-09-2018. Arxivat de l'original el 17 setembre 2018. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ (en anglès) Race & Class, 53, 2, 01-10-2011, pàg. 28–35. DOI: 10.1177/0306396811414338. ISSN: 0306-3968.
- ↑ «Timeline of Events of the Attica Prison Uprising of 1971 and Subsequent Legal Actions». New York State Archives.
- ↑ «The TIME Vault: September 27, 1971». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ https://www.nytimes.com/1971/09/15/archives/autopsies-show-shots-killed-9-attica-hostages-not-knives-state.html
- ↑ Zinn, Howard. A People's History of the United States. HarperCollins, 1980, p. 520. ISBN 0-06-052842-7.
Bibliografia[modifica]
- «After the Attica Uprising. The history of the massacre at Attica should be used to challenge the continued injustices of mass incarceration». , 09-09-2011. Arxivat 6 de desembre 2019 a Wayback Machine.
- Hampton. Voices of Freedom: An Oral History of the Civil Rights Movement from the 1950s through the 1980s. Nova York: Bantam Books, 1990. ISBN 9780553352320. OCLC 690078672.
- Zinn, Howard. "Surprises". A People's History of the United States: 1492–Present. New ed. New York: HarperCollins, 2003. 506–539. Print.
- Eyes on the Prize. Dir. Henry Hampton. PBS Video, 1990. Film.
- "Attica Timeline". Attica Is All of Us. N.p., n.d. Web. November 24, 2013.
- "The Attica Liberation Faction Manifesto of Demands". Race & Class 53.2 (2011): 28–35. Academic Search Complete. Web. November 20, 2013.
- "Episodes from the Attica Rebellion". The Black Scholar 4 (1972): 34–39. JSTOR. Web.
- Criminal Injustice: Death and Politics at Attica. Christine Christopher. Blue Sky Project, 2013.
- Ferretti, Fred. "Like a War Zone". The New York Times September 18, 1971: 1+. ProQuest. Web.
- "41 Dead. Attica: National Tragedy". Milwaukee Star September 18, 1971: 1–2. African American Newspapers, 1827–1998. Web.
- Bell, Malcolm. The Turkey Shoot: Tracking the Attica Cover-up. Grove Press edition, 1985. ISBN 0-394-55020-X.
- Thompson, Heather Ann. Blood in the Water: The Attica Prison Uprising of 1971 and Its Legacy. Pantheon. Nova York: Pantheon Books, 23 agost 2016. ISBN 9780375423222.