Rafael Sánchez Guerra
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Rafael Sánchez-Guerra Sainz 28 octubre 1897 Madrid | ||||||||||||
Mort | 2 abril 1964 (66 anys) Atarrabia (Navarra) | ||||||||||||
| |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Formació | Universitat de Madrid | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
Ocupació | polític, periodista, militar | ||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Conflicte | Guerra Civil espanyola i Guerra del Rif | ||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||
Família | |||||||||||||
Pare | José Sánchez Guerra y Martínez |
Rafael Sánchez-Guerra Sáinz (Madrid, 28 d'octubre de 1897 - Villava, 2 d'abril de 1964) va ser un polític espanyol, periodista i President del Reial Madrid de 1935 a 1939. Era fill de José Sánchez Guerra Martínez i de Luisa Sainz.
Biografia[modifica]
Curso estudis de Dret en la Universitat de Madrid. Més tard es dedicà al periodisme col·laborant principalment en «ABC », «Blanco y Negro» (cròniques taurines) i «El País» de l'Havana.
Va ser diputat a Corts per Jaca pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1923 amb només 26 anys.[1] Sent el seu pare president del Consell de Ministres s'allistà com a voluntari en les forces regulars d'Àfrica on va combatre sota les ordres de González Tablas. Va ser ferit i condecorat amb la Medalla Militar.
En les acaballes de la monarquia, va ser candidat de la Conjunció Republicano-Socialista, com a independent, en les eleccions municipals de Madrid. Sánchez-Guerra va ser el candidat més votat en el districte de Centre i, d'aquesta forma, escollit regidor.[2] En proclamar-se la República Espanyola va ser nomenat sotssecretari de la Presidència del Consell de Ministres i més tard ocupà el càrrec de secretari general de la Presidència de la República, càrrec que abandonà en caure Niceto Alcalá Zamora.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936 – 1939), no va tenir cap activitat política llevat de les seves funcions de regidor de l'Ajuntament de Madrid. El 1938 va ser mobilitzat en la seva qualitat d'oficial de complement nomenant-lo ajudant del coronel Segismundo Casado.
En acabar-se la guerra es va negar a abandonar Madrid, va ser detingut i condemnat a la pena de 30 anys. Va romandre 26 mesos en diferents presons de la geografia espanyola (Madrid, Cuéllar, Puerto de Santa María, etc.) i no va arribar a complir totalment la seva condemna en ser-li commutada. El 1946 pas a França clandestinament i va ser nomenat ministre sense cartera del govern a l'exili presidit per José Giral.
Poc temps després es retira de les activitats polítiques, publicant-se a França i Argentina un llibre seu titulat «Mis Prisiones». A partir d'aquest moment es consagra enterament al periodisme i funda a París l'agència «Premsa Intercontinental». En 1959 torna a Espanya per ingressar, com a germà cooperador, al convent de Pares Dominics de Villava (Navarra). Allí va escriure dos nous llibres de records titulats «Mi Convento» i «Cartas a mis nietos». Va morir el 1964.
Va ser també president del Madrid F.C. de 1935 fins a 1939. Durant la guerra civil, Sánchez-Guerra va tenir poca activitat en el club i va ser substituït a l'agost de 1936 per un comitè presidit per Juan José Vallejo, president de la Federació Esportiva Obrera. Aquest comitè va cedir el Camp de Chamartín per a la instrucció del Batalló Esportiu.
Fonts[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Pasamontes, Juan Carlos. Todos los jefes de la Casa Blanca: de Julián Palacios a Florentino Pérez. Madrid: Alhambra / Marca, 2003.
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Resultats de les eleccions municipals a Madrid, ABC, 14 d'abril de 1931.
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Sánchez Guerra |
- Biografia a El Pueblo de Ceuta Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine..
Precedit per: Luis Usera Bugallal |
President del Real Madrid 1935-1939 |
Succeït per: Adolfo Meléndez |
- Diputats aragonesos al Congrés dels Diputats
- Periodistes madrilenys
- Exiliats del franquisme madrilenys
- Ministres madrilenys del Govern d'Espanya
- Presidents del Reial Madrid
- Exiliats del franquisme a França
- Alumnes de la Universitat de Madrid
- Morts a Navarra
- Periodistes aragonesos
- Exiliats del franquisme aragonesos
- Ministres aragonesos del Govern d'Espanya
- Diputats madrilenys al Congrés dels Diputats
- Dirigents esportius madrilenys