Truman Capote
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Truman Streckfus Persons 30 setembre 1924 Nova Orleans (Louisiana) |
| Mort | 25 agost 1984 (59 anys) Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència hepàtica ) |
| Sepultura | Cementiri Westwood Village Memorial Park |
| Dades personals | |
| Formació | Greenwich High School Dwight School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, periodisme, guionatge cinematogràfic i interpretació cinematogràfica |
| Ocupació | guionista, autobiògraf, actor, dramaturg, novel·lista, escriptor, periodista |
| Activitat | 1943 – 1982 |
| Membre de | |
| Gènere | Gòtic meridional |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Premis
| |
Signatura  | |
            | |
Truman Capote, escriptor estatunidenc, va néixer amb el nom de Truman Streckfus Persons, a Nova Orleans (Louisiana) el 30 de setembre del 1924 i va morir a Los Angeles (Califòrnia) el 25 d'agost del 1984.[1] La seva obra més rellevant és A sang freda, parcialment escrita a Platja d'Aro i Palamós.[2]
Biografia[modifica]
Infantesa[modifica]
Els pares de Truman Capote, Archulus Persons (1897-1981) i Lillie Mae Faulk (1905-1954), es van casar precipitadament el 23 d’agost de 1923, a Monroeville, Alabama, amb la seva mare desitjant abandonar la casa familiar on vivia sota custòdia els seus cosins. Lillie es va beneficiar d'una herència bastant gran de la seva mare, que va morir el 1919.[3] Aviat va quedar embarassada i va donar a llum el seu fill el 30 de setembre [3] a Nova Orleans, en una suite de l'hotel Monteone, llogada pel seu marit. Arch Persons li va posar al seu fill Truman Streckfus, pel cognom del seu patró. El petit Truman va presenciar, als 4 anys, escenes tan violentes entre els seus pares que el van fer cridar. El nen sovint estava sol al vespre i a la nit, abandonat a les habitacions d'hotel, tancat, aterrit. Va dir que va viure la seva primera infància amb una constant por a l'abandonament.[4] El 1926, els seus pares es van separar i va seguir un període inestable on la seva mare va tenir una sèrie de relacions d'una nit i va ser confiat a la seva àvia paterna a Jacksonville. Per la seva banda, el seu pare utilitzava els amants de la seva dona per fer negocis.
Quan tenia cinc anys, la seva jove mare el va confiar als qui l'havien acollit com a òrfena: va ser criat a Monroeville, Alabama pels seus tres cosins i el seu germà, tots solters. La seva infantesa allà va ser feliç i tranquil·la, però sempre es va sentir dolorosament abandonat pels seus pares. A Monroeville, el seu amic de la infància Harper Lee el va descriure a la seva novel·la To Kill a Mockingbird Matar un rossinyol com un Merlí l'encantador de butxaca, sota la disfressa del personatge Dill. Molt ràpid, al barri, ens adonem que és diferent: petit, efeminat, educat i amb veu aguda.
Els pares del petit Truman es van divorciar el 9 de novembre de 1931, després que el seu pare fos enviat a la presó. A principis del mateix any, la seva mare, que ara residia a Nova York, es va retrobar amb José García (Joseph) Capote, natural de La Palma (Illes Canàries), a qui la seva mare va conèixer per primera vegada després del seu matrimoni el 1925 a Nova Orleans. Aleshores és responsable d'una empresa de corretatge i pot cobrir les necessitats de la Lillie i el seu fill. El 24 de març de 1932, es va tornar a casar amb ell. El 1933, a instàncies de la seva mare, Truman va marxar de Monroeville cap a Nova York.
El 1934, Joe Capote el va adoptar legalment i Truman Persons es va convertir en Truman Capote. La família va portar un estil de vida ric, contractant una criada i un xofer, primer a Brooklyn i després a l’Upper East Side.[3] Però Joe Capote i la seva mare encara van prestar poca atenció al jove Truman, passant molt de temps viatjant.
Anys de formació[modifica]
A partir de 1933 va estudiar a la Trinity School, després, el 1936, a la St Johns Military Academy a Ossining, Nova York, abans de tornar a l'antiga institució el 1937. Va anar a la Dwight School de Nova York durant un temps, però els Capotes es van traslladar a Greenwich, Connecticut, on van llogar una casa, el 1939. Truman va entrar a la Greenwich High School, on la seva professora d'anglès, Catherine Wood, va reconèixer el seu talent d'escriptor, el va guiar, el va criticar, el va fer treballar i va defensar la seva causa amb els altres professors per animar-los a ser indulgents en les matèries on és molt feble.[4]. Els Capotes van tornar a Nova York el 1942.
A Greenwich, Connecticut, va completar els estudis secundaris. Graduat a la universitat privada de West Side, la Franklin School, va deixar definitivament el sistema escolar als 17 anys i va treballar de 1941 a 1945 com a autònom al New Yorker.
El seu primer conte, The Walls Are Cold, es va publicar l'any 1943. L'any següent es van publicar els contes A vision of one's own i The Contour of things. Mentrestant, Truman, que havia estat acomiadat del New Yorker (després d'una carta que denunciava el poeta Robert Frost per falta de respecte), va tornar al Sud per començar a escriure The Crossing of the Summer, una novel·la que roman inacabada. El 1945, va llogar una habitació d'hotel a Nova Orleans i va començar a escriure The Haunted Estates, reconnectant amb la natura, els paisatges i alguns personatges de la seva infantesa.[5] tant en aquesta revista com en Harper's Bazaar i Mademoiselle. Van rebre molt bona acollida de crítica i públic.
El juny 1945, en el moment de la publicació de Miriam a la revista Mademoiselle, va conèixer William S.Burroughs: Mademoiselle i Harper's Bazaar són les dues revistes que publiquen les seves històries, el novaiorquès les considera massa agosarades. Els directors literaris d'aquestes revistes (Mary Louise Aswell per a Harper's Bazaar i George Davis per a Mademoiselle), personatges influents de l'època, van detectar el talent excepcional del jove abans que tots els altres i de seguida va cridar l'atenció de la comunitat literària de Nova York.
L’any 1946, el jove troba refugi a Yaddo, una residència que acollia escriptors, músics i artistes, a l'estat de Nova York. Allà coneix a Newton Arvin, un professor de literatura. Durant els dos anys que va durar la seva aventura, va passar cada cap de setmana amb l'home que li donaria la formació que no va rebre a la universitat. Més tard li ret homenatge dient que Arvin era Harvard.
A més, la vida familiar entre els Capote és tempestuosa. Freqüents i violents, els episodis d'embriaguesa de la seva mare van obligar a Truman a abandonar l'apartament de Park Avenue. Va llogar un pis de dues habitacions a Brooklyn durant uns mesos.
Primers èxits[modifica]
El 1948, s'edità el seu primer llibre, Other voices, other rooms (Altres veus, altres àmbits), que el consagrà definitivament. A part d'aquest, la seva obra, en format de llibre, només consta de nou títols més: A tree of night (Un arbre de nit, 1949, contes), The grass harp (L'arpa d'herba, 1951, novel·la), Breakfast at Tiffany's (Esmorzar a Tiffany's, 1958, novel·la), In cold blood (A sang freda, 1966, novel·la, de la qual es feu la pel·lícula homònima, A sang freda, 1967), Christmas souvenir / The Thanksgiving visitor (Record de Nadal / El convidat del Dia d'Acció de Gràcies, 1966, 1969, narracions, traducció catalana de Quim Monzó), Music for chamaleons (Música per a camaleons, 1980, contes i narracions, traducció catalana de Quim Monzó),[6] Answered prayers (Pregàries desateses, 1987, novel·la inacabada), Portraits (Retrats, 1987, articles) i el volum The dogs bark, que recull diaris de viatge, retrats i articles com Local color (1950) i The muses are heard (1956).
D'una prosa de gran riquesa poètica, l'imaginari de l'obra de Truman Capote és, als inicis, el món del sud dels Estats Units, amb situacions marcades per la soledat, la decepció i, sovint, la crueltat del desig rebutjat.
Els personatges de Capote tenen la seva exemplificació en Holly Golightly, la protagonista d'Esmorzar a Tiffany's, definida com un «animal salvatge», algú ferit per l'amor. No lluny d'ella, hi ha els dos assassins protagonistes de la seva obra principal, A sang freda, basada en fets reals ocorreguts a Kansas el 1959, dos éssers desplaçats, víctimes tràgiques de les circumstàncies, que serveixen a l'autor per fer una dura crítica de la pena de mort. Amb aquest llibre (escrit parcialment a Platja d'Aro i Palamós),[7] Capote fundà un nou gènere, que va anomenar "non fiction", literatura sense ficció, i que fou la base del que després s'ha conegut com a nou periodisme.
Homosexual reconegut, es relacionà, fins a la dècada del 1960, amb l'alta burgesia de Nova York i es mogué en ambients de luxe, fins que li giraren l'esquena als anys setanta, fet del qual se'n venjà en l'obra satírica Answered prayers (traduïda en català com a Pregàries ateses).[8] Alcoholitzat, els dos darrers anys de la seva vida pràcticament deixà d'escriure. Pel seu estil, minuciós i líric, i per la volada tràgica de la seva obra, breu però magistral, Truman Capote és un dels grans escriptors del segle xx.
Obres[modifica]
| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 1945 | "Miriam" | Història curta; publicat a Mademoiselle |
| 1948 | Other Voices, Other Rooms | Novel·la |
| 1949 | A Tree of Night and Other Stories | Recull de contes |
| 1950 | "House of Flowers" | Història curta; el primer capítol es va publicar a Botteghe Oscure el 1950 i a Harper's Bazaar el 1951 |
| 1950 | Local Color | Llibre; Col·lecció d'assajos de viatges europeus |
| 1951 | The Grass Harp | Novel·la |
| 1952 | The Grass Harp | Obra |
| 1953 | Beat the Devil | Guió original |
| Terminal Station | Guió (només diàleg) | |
| 1954 | House of Flowers | Musical de Broadway |
| 1955 | "Carmen Therezinha Solbiati – So Chic" | Relat breu (la jet-setter brasilera Carmen Mayrink Veiga); publicat a Vogue l'any 1956 |
| 1956 | The Muses Are Heard | No ficció |
| 1956 | "A Christmas Memory" | Història curta; publicat a Mademoiselle |
| 1957 | "The Duke in His Domain" | Perfil de Marlon Brando; publicat a The New Yorker; Republicat a Life Stories: Profiles from The New Yorker el 2001 |
| 1958 | Breakfast at Tiffany's | Novel·la |
| 1959 | "Brooklyn Heights: A Personal Memoir" | Assaig autobiogràfic, fotos de David Attie; publicat al número de febrer de 1959 de Holiday Magazine i més tard com "A House On The Heights" el 2002 (vegeu més avall) |
| 1959 | Observations | Llibre col·laboratiu d'art i fotografia; fotos de Richard Avedon, comentaris de Truman Capote i disseny d'Alexey Brodovitch |
| 1960 | The Innocents | Guió basat en The Turn of the Screw d'Henry James; 1962 Premi Edgar, dels Mystery Writers of America, a Capote i William Archibald al millor guió cinematogràfic |
| 1963 | Selected Writings of Truman Capote | Antologia retrospectiva de mitja carrera; ficció i no ficció |
| 1964 | Una història curta va aparèixer a la revista Seventeen | |
| 1965 | In Cold Blood | "Novel·la de no ficció"; El segon premi Edgar de Capote (1966), al millor llibre sobre crims fets |
| 1967 | "A Christmas Memory" | Premi Emmy al millor guió; Pel·lícula de televisió ABC |
| 1968 | The Thanksgiving Visitor | Conte breu publicat com a llibre de regal |
| Laura | Pel·lícula de televisió; guió original | |
| 1973 | The Dogs Bark | Col·lecció d'articles de viatges i esbossos personals |
| 1975 | "Mojave" and "La Cote Basque, 1965" | Contes publicats a Esquire |
| 1976 | "Unspoiled Monsters" and "Kate McCloud" | Contes publicats a Esquire |
| 1980 | Music for Chameleons | Col·lecció d'obres breus que barregen ficció i no ficció |
| 1983 | "One Christmas" | Conte breu publicat com a llibre de regal |
| 1986 | Answered Prayers: The Unfinished Novel | Publicat pòstumament, al Regne Unit el 1986, als EUA el 1987. |
| 1987 | A Capote Reader | Edició del llibre que conté la majoria de les obres més breus de Capote, ficció i no ficció |
| 2002 | A House on the Heights | Edició del llibre de l'assaig de Capote, "Brooklyn Heights: A Personal Memoir (1959), amb una nova introducció de George Plimpton |
| 2004 | The Complete Stories of Truman Capote | Antologia de vint contes |
| 2004 | Too Brief a Treat: The Letters of Truman Capote | Editat pel biògraf de Capote Gerald Clarke |
| 2006 | Summer Crossing | Novel·la; Publicat per Random House |
| 2007 | Portraits and Observations: The Essays of Truman Capote | Publicat per Random House |
| 2015 | The Early Stories of Truman Capote | Publicat per Random House; 14 històries inèdites, escrites per Capote quan era adolescent, descobertes als arxius de la Biblioteca Pública de Nova York el 2013. |
| 2023 | "Another Day in Paradise" | Publicat a la revista The Strand; descobert als arxius de la Library of Congress,[9] escrit a Sicília als any 50. |
Obres traduïdes al català[modifica]
- Altres veus, altres àmbits (traduït per Hortènsia Curell, Edicions 62, 1989, ISBN 978-84-297-2972-6)
- Música per camaleons (traduït per Quim Monzó, Quaderns Crema, 1988, ISBN 978-8477273073)
- Pregàries ateses (traduït per Jordi Ainaud, Quaderns Crema, 1988, ISBN 978-8477270218)
- L'arpa d'herba (traduït per Lluís-Anton Baulenas, Anagrama, 2017, ISBN 978-84-339-1548-1)
- Creuer d'estiu (traduït per Jordi Cussà i Balaguer, Empúries, 2006, ISBN 9788497871778, Anagrama, 2019, ISBN 978-84-339-1571-9)[10]
- A sang freda (traduït per Avel·lí Artís-Gener, Aymà, 1966 / Proa, 2006, ISBN 978-8484378792)
- Retrats (traduït per Francesc Rovira-Faixa, El Far, 2009, ISBN 978-8496970120)
- Esmorzar al Tiffany's (traduït per Ramon Folch i Camarasa, La Butxaca, 2010, ISBN 978-8499301693)
Discografia[modifica]
- House of Flowers (1954) Columbia 2320. (LP) Producció de Broadway. Saint Subber presenta House of Flowers de Truman Capote i Harold Arlen, protagonitzada per Pearl Bailey. Dirigida per Peter Brook amb números musicals de Herbert Ross. Columbia 12" LP, Stereo-OS-2320. Reprocessat electrònicament per a estèreo.
- Children on Their Birthdays (1955) Columbia Literary Series ML 4761 12" LP. Reading by Capote.
- House of Flowers (1955) Columbia Masterworks 12508. (LP) Llegit per l'autor.
- A Christmas Memory (1959) United Artists UAL 9001. (LP) Truman Capote llegint la seva obra A Christmas Memory.
- In Cold Blood (1966) RCA Victor Red Seal monophonic VDM-110. (LP) Truman Capote llegeix escenes de In Cold Blood.
- The Thanksgiving Visitor (1967) United Artists UAS 6682. (LP) Truman Capote llegint la seva obra The Thanksgiving Visitor.
- Capote (2006) RCA, Film Soundtrack. Inclou de forma completa l'enregistrament RCA de 1966 on Truman Capote llegeix escenes de In Cold Blood
- In Cold Blood (2006) Random House integral en 12 CD. Llegit per Scott Brick.
Referències[modifica]
- ↑ «Truman Capote». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Es. vol. 25-26. anglès, 2004, p. 66.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gerald Clarke. Capote (en anglès). Rosetta Books, 2013, p. Chapitre 1. ISBN 978-0-7953-3116-9.
- ↑ 4,0 4,1 « Truman Capote. Vie et œuvre (1934-1984) », dans Truman Capote. Œuvres, Paris, Gallimard, coll. « Quarto », 2014, p. 22.
- ↑ Nast, Condé. «Truman Capote» (en anglès). New Yorker. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Montanyà, Xavier. «L’enigma final de la dolça taràntula». Vilaweb. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ MATA, Jordi. «Hostes vingueren... Truman Capote». Sàpiens [Barcelona], núm. 106 (agost 2011), p. 16. ISSN 1695-2014
- ↑ Puntí, Jordi. «Les pregàries de Capote». ElPeriódico, 26-06-2015. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «An Unfinished Truman Capote Story from the 1950s Is Published for the First Time» (en anglès americà). Town & Country, September 22, 2023. [Consulta: November 27, 2023].
- ↑ «Creuer d'estiu - Capote, Truman - 978-84-339-1571-9». [Consulta: 18 febrer 2024].
