Vicente Piniés Bayona
![]() Piniés, fotografiat per Kaulak. ![]() | |||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 29 juny 1875 ![]() Osca (Espanya) ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 29 novembre 1943 ![]() Madrid ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||||||||||
Ocupació | polític ![]() | ||||||||||||||||
Partit | Partit Conservador | ||||||||||||||||
Membre de |
Pío Vicente de Piniés Bayona (Osca, 29 de juny de 1875 - Madrid, 29 de novembre de 1943)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i Governació durant el regnat d'Alfons XIII.
Trajectòria[modifica]
Membre del Partit Conservador, va obtenir acta de diputat per diferents districtes de la província d'Osca a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1907, 1914, 1916, 1920 i 1923. Així mateix entre 1918 i 1920 exercirà el càrrec de senador també per la província d'Osca.
Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 13 de març i el 7 de juliol de 1921 en un gabinet Allendesalazar, i ministre de Governació entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el govern de José Sánchez Guerra y Martínez. En 1932 fou president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Referències[modifica]
- ↑ Pascual, 1999, p. 173.
Bibliografia[modifica]
- Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. 19. Ediciones de la Torre, 1999, p. 220. ISBN 8479602473.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicente Piniés Bayona |
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Mariano Ordóñez García |
Ministre de Gràcia i Justícia![]() 1921 |
Succeït per: Julio Wais Sanmartín |
Precedit per: Rafael Coello y Oliván |
Ministre de la Governació![]() 1922 |
Succeït per: Martín Rosales Martel |
Precedit per: Niceto Alcalá-Zamora |
![]() Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1932 |
Succeït per: Antonio Goicoechea Cosculluela |