Artigatge
L'artigatge és la desforestació d'un tros de terra on es cremen els arbres, arbustos i herbes, que les poblen amb l'objectiu de convertir-lo en un camp de conreu. Les cendres resultants s'escampaven i es feien servir com a adob. L'artiga[1] o la boïga[2] és el tros de terra erma o boscosa resultant. Durant l'edat mitjana la pagesia preparava per ser cultivada temporalment.[3][4] L'explotació de les artigues es feia ininterrompudament fins que s'exhauria la fertilitat del sòl, moment en què la terra s'abandonava.[3][4] L'artigatge era comú a les zones de muntanya on tradicionalment no hi havia camps, a les propietats amb grans masses forestals i a les universitats i comuns que disposaven d'extenses terres comunals.[3][4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artigatge |
- ↑ «Artigatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Artigatge». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya, p. 24. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona,octubre del 1999 ISBN 84-297-4607-2
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 65; entrada: "Artiga"; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6