Cesárea Zafra y Mora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCesárea Zafra y Mora
Biografia
Naixement25 febrer 1843 Modifica el valor a Wikidata
Fuentidueña de Tajo Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, compositora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRomán Jimeno Modifica el valor a Wikidata

Cesárea Zafra y Mora (Fuentidueña de Tajo, 25 de febrer de 1843 - Després de 1920) va ser una organista i compositora espanyola.

Va néixer a Fuentidueña de Tajo, a la província de Madrid, el 25 de febrer de 1843. Va matricular-se al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid el 28 de març de 1857.[1] Va cursar estudis d'orgue entre 1857 i 1860, en un moment en què no estava regulat l'accés de les dones a l'ensenyament d'aquest instrument, atès que estava vinculat de manera molt estreta als estudis de composició musical.[2] Tanmateix, va esdevenir-ne alumna i va ser deixebla de Román Jimeno Ibáñez. Va concórrer diverses vegades als concursos públics convocats al conservatori en la modalitat d'orgue.[1] Va obtenir el segon premi el 1857 i el primer el 1860, moment en què va finalitzar la seva carrera.[2] Val a dir que va ser l'única alumna d'orgue que es va presentar.[3] Va endur-se el guardó gràcies a la interpretació d'unes peces que ella mateixa va compondre en unes hores.[2]

També està documentada com a compositora.[4] Va compondre diverses obres, que van sortir publicades a Madrid el 1860: un estudi d'orgue en fuga sobra la Marxa Reial espanyola, que va dedicar al seu mestre, Román Jimeno; una balada per piano i cant titulada La gratitud, amb lletra de Julio Nombela; així com un ària per a contralt amb acompanyament de piano anomenada Amor de esposa,[5][6] i Addio, una romança per cant.[2]

Acabada la seva carrera musical, va casar-se amb Félix Peiró Rodrigo,[2] assajador de la Casa de la Moneda de Barcelona,[7] mort el 1896, amb qui va tenir, si més no, quatre fills. Hom situa la seva mort després de 1920.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta a cargo de D. Antonio Pérez Dubrull, 1868, p. 52. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Hernández Romero, Nieves. Formación y profesionalización musical de las mujeres en el siglo XIX: el Conservatorio de Madrid (en castellà). Ayuntamiento de Alcalá de Henares, 2019, p. 93, 616. 
  3. «Concursos públicos de 1860». El Arte Musical, núm. 9, 01-07-1860, pàg. 6.
  4. Hernández Romero, Nieves «Dossier: música y estudios sobre las mujeres». Trans. Revista transcultural de música, núm. 15, 2011, pàg. 32.
  5. «Obras de propiedad literaria». Boletín bibliográfico español, 1860, pàg. 242-243, 280.
  6. «Obras españolas. Música». El bibliógrafo español y estranjero, núm. 21, 1859, pàg. 168.
  7. «Nombramientos hechos por el Ministerio de Hacienda». Boletín Oficial del Ministerio de Hacienda, vol. 23, 1868, pàg. 182.