Conxita Mir Curcó
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Conxita Mir i Curcó 25 juny 1952 (71 anys) Torregrossa (Pla d'Urgell) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - Philosophiæ doctor, llicenciatura (–1982) |
Director de tesi | Albert Balcells i González |
Activitat | |
Camp de treball | Història d'Espanya |
Ocupació | historiadora, acadèmica, professora d'universitat |
Ocupador | Universitat de Lleida (1992–) Universitat de Barcelona (1979–1992) |
Membre de | |
Premis
|
Concepció Mir i Curcó, més coneguda com a Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 25 de juny de 1952), és una doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.[1] Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. Actualment és catedràtica d'història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora.[2]
Bona part de la seva recerca s'ha centrat en l'estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l'obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989). Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). En els darrers anys ha continuat la seva recerca en l'anàlisi de la violència i la repressió durant l'època franquista col·laborant en l'organització de diversos seminaris i congressos. Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista “Ayer” (2001),Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i ha publicat, amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco l'any 2002(a la foto).[2]
També ha escrit el llibre Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (2010) juntament amb Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo,el qual presenta més de 1500 semblances dels polítics, professionals liberals, creadors,emprenedors, empreses, institucions i col·lectius més significants de les Terres de Lleida del segle xx.[3]
És membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen Recerques i Plecs d'Història local de l'Avenç.[2]
Al desembre de 2009, la Generalitat li atorgà un dels guardons Narcís Monturiol, reconeixent la seua tasca docent i les seues investigacions centrades en la història política i social, en els àmbits de la sociologia electoral històrica, la violència repressiva i la memòria històrica.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Perfil biogràfic». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 29 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Conxita Mir Curcó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mir, Conxita. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. alfazeta, abril 2010, p. 640. ISBN 9788493771553.
- ↑ «17 de desembre de 2009», 17-12-2009. [Consulta: 16 abril 2021].