Cucs de terra
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 Amynthas sp., un cuc de terra comú originari de l'Àsia i actualment cosmopolita  | |
| Organismes amb aquest nom | |
| Diverses famílies, la més típica la dels lumbrícids, però moltes d'altres que inclouen formes aquàtiques, marines i terrestres, com per exemple els glossoscolècids.[1] |
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però, sobretot, els que pertanyen als gèneres Allolobophora i Lumbricus (Lumbricidae) i Megascolides i Pheretima (Megascolecidae).[2]
Tenen el cos allargat i cilíndric i s'adapta perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dona la ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i alhora l'enriqueixen, aportant sobre tot nitrogen al terra, ja que excreten alhora amoníac i urea. En les regions temperades, la majoria dels cucs de terra entren en diapausa durant l'estiu (estivació), i l'activitat reapareix quan el sòl s'humiteja. A l'hivern redueixen l'activitat, aprofundeixen en el sòl però no hibernen. La seva activitat normal s'estableix a la primavera i la tardor.[1]
Des d'un punt de vista ecològic, els cucs de terra es poden classificar en tres grans grups: epigeus, endogeus i anècics. Els epigeus són els que habiten la superfície del sòl, sota les acumulacions de matèria orgànica (fullaraca, etc.). Els endogeus, que viuen dins del sòl i representen del 20 al 50% de la biomassa dels sòls fèrtils d'Europa. En funció de la fondària a la que viuen es poden diferenciar els oligohúmics (habiten els estrats profunds), els mesohúmics (zona intermèdia) i els polihúmics (prop la superfície). Els anècics són cucs relativament grossos, que excaven galeries verticals, i per tant tenen un paper important en el transport vertical, ajudant a la ventilació i l'homogeneïtzació del sòl; aquest grup pot arribar fins al 80% de la biomassa total dels cucs de terra.[1]
Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc de terra comú (Lumbricus terrestris), freqüent als nostres sòls, i el cuc vermell (Eisenia foetida) que és una espècie molt utilitzada en el compostatge casolà de tipus vermicompost atesa la seva fàcil adaptació i reproducció.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Palomo, A. 1991. Els anèl·lids ologoquets. Història Natural dels Països Catalans, 8.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Catalana. Cuc de terra». [Consulta: 5 febrer 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cucs de terra |