Discussió:Llengua pluricèntrica

Ja se que aixo pot obrir un altre debat interminable, pero, es correcte dir que hi ha dos estandards pel catala definits per l'IEC i l'AVL ? Pel que tenia entes, l'AVL treballa basicament amb les normes del 32 acceptades tambe per l'IEC. No se si cal considerar la variant valenciana com a "estandard diferent", pero si ho es tambe deu ser admesa l'IEC. Algu sap si es realment aixi o no ? Xevi 22:51 26 gen, 2005 (UTC)

L'IEC i l'AVL no treballen en conjunt a l'hora de decidir quin és l'estàndard en l'àmbit que els correspon. Clar que utilitzen la mateixa ortografia, però la diferència està en el vocabulari i expressions recomanades. Peleguer 01:05 27 gen, 2005 (UTC)

Totes aquestes coses s'interpreten sempre malament... Vaig crear l'article precisament perquè el català és un altre exemple (com moltes altres llengües) que no sols tenen dialectes (això ho tenen totes les llengües més o menys grans) sinó que dos o més dialectes tenen estàndards (lleugerament) diferents. Encara que va ser Peleguer qui afegí el català, jo hi estava pensant, clarament. Em vaig enrecordar del concepte amb la discussió de valencià-català o català-valencià (que no m'agrada, per cert) i simplement el català és un exemple de llengua pluricèntrica com l'alemany. Això no vol dir que es trenque cap unitat o que allò que reconega un estàndard no ho reconega l'altre. Posaré un exemple (encara que segur que es malinterpretarà), "mirall" (oriental) i "espill" (occidental, aprox.) són paraules correctes en català. En el diccionari normatiu de l'IEC, "espill" referencia a "mirall", en el de l'AVL passarà al contrari, tot i que ambdos diccionaris reconeixen els dos mots. I prou! La diferència entre l'AVL i el IEC és que IEC pensa en tot el territori (encara que es veja clarament influenciat per una part del mateix) i l'AVL només pensa en part del territori (encara que accepta com a bones totes les paraules de l'IEC, tot i que no ho diga explícitament). D'alguna manera dóna llibertat però evita que es mesclen centres, per exemple, seria molt estrany una frase com: "Jo isquí de casa teva amb el meu espill, tingui la raó o no la tinguera", amb vocabulari i conjugacions de diferents "centres" dialectals.

Resumint, el català, per tant, seria un exemple de llengua pluricèntrica asimètrica, amb un estàndard, el de l'IEC, dominant sobre els altres. El mateix passa amb el castellà, l'estàndard de la RAE domina sobre altres estàndards d'Amèrica Latina, sent l'argentí el més diferent, per tindre un pronom personal (el "vos") més viu que en altres llocs de Amèrica Llatina, que s'ensenya a les escoles (per tant, normatiu).--Arnadí 09:33 27 gen, 2005 (UTC)

Pense que estaria bé llistar alguns dels termes recollits als dos estàndards. L'AVL té un document a la seua web, però no he buscat l'equivalent a la de l'IEC i no sé si en tenen. A on creeu que aniria millor? Potser en esta pàgina o en de català i valencià? La pàgina dels dialectes catalans l'he descartada.

Doncs a priori sembla la millor pàgina per a això. Per cert, t'has deixat la signatura. Llull 15:32 27 gen, 2005 (UTC)

Jo no crec que a dialectes del català siga el millor lloc, tampoc estic segur que calga fer una pàgina així. El català té molts dialectes, però només tres ens normatius (si comptem la Universitat de les Illes). Les acadèmies, instituts o serveis normatius (i la seua àrea competencial) no tenen per què coincidir amb els dialectes. De fet, l'AVL regula per als col·legis de Vinaròs i l'IEC per als col·legis d'Ulldecona, i els dos pobles parlen exactament el mateix dialecte, en especial els ancians que no han tingut una "formació" o "deformació" diferent. Simplement, els estàndards són normes dialectals o supradialectals d'una llengua. Precisament era allò que destaca aquest article: per exemple: "armela", "ametla" i "ametlla" són variants dialectals, però només les dues últimes són normatives, amb preferència en cadascú dels seus centres. Per tant, un dialecte o un conjunt de dialectes amb normativa pròpia té, diguem-ho clar, més probabilitat de perdurar en el temps que un que no en té. Així passa amb el panotxo, per exemple, que va perdent-se com a dialecte del castellà. --Arnadí 16:52 27 gen, 2005 (UTC)