Els fills de la pluja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls fills de la pluja
Les Enfants de la pluie Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPhilippe Leclerc Modifica el valor a Wikidata
GuióSerge Brussolo i Caza Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDidier Lockwood Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMikado Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Corea del Sud Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, cinema d'aventures i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0296619 Filmaffinity: 385713 Allocine: 45143 Letterboxd: the-rain-children Allmovie: v290757 TMDB.org: 22502 Modifica el valor a Wikidata

Els fills de la pluja (títol original: Les Enfants de la pluie) és una pel·lícula franco-sud-coreana d'animació de Philippe Leclerc estrenada l'any 2003. És un film de fantasia lliurement adaptat d'un novel·la de Serge Brussolo, A la imatge del drac. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Des que el Gran drac còsmic ha estat ferit pel Lladre d'ànimes, el món ha quedat dividit en dos països diferents habitats per dos pobles enemics, els Pyross i els Hydross. Els Pyross, adoradors del foc i de la llum, tenen la pell ocre; el contacte amb l'aigua els és mortal. Durant l'estació de les pluges, es tanquen a la seva ciutat troglodita d'Orfalesa, per a protegir-se de l'aigua i dels dracs vinguts del país dels Hydross. Durant l'estació seca, el gran sacerdot de la llum, Razza, envia els millors cavallers Pyross a fer la guerra contra les Hydross, acompanyats dels seus genets. El jove Skän, fill de Béryl, vol esdevenir cavaller, com el seu pare Rodos. Però Rodos ha mort després d'haver-se oposat vanament a la pujada al poder de Razza, i Béryl acaba per patir la mateixa sort.[2]

Repartiment[modifica]

  • Frédéric Cerdal: Razza
  • Pascale Chemin: Djuba, de jove
  • Mélody Dubos: Béryl
  • Fily Keita: Kallisto
  • David Kruger: Akkar
  • Yann El Madic: Akkar, de jove
  • Gilbert Levy: Solon
  • Benjamin Pascal: Skän
  • Charles Pestel: Tob
  • Marjolaine Poulain: Djuba
  • Philippe Sarrazin: Trinitro
  • Hélène Vauquois: Chloé

Orígens i producció[modifica]

Els fills de la pluja és una adaptació lliure de la novel·la A la imatge del drac de Serge Brussolo. Un primer projecte d'adaptació, A l'ombra del drac, havia estat concebut per René Laloux, que va haver d'abandonar-la després. El productor Léon Zuratas, que disposava dels drets d'adaptació de la novel·la, va entrar llavors en contacte amb Philippe Leclerc i Caza, que havien ja treballat junts amb René Laloux a Gandahar;[3] la nova adaptació és totalment diferent del projecte de Laloux.

El film es va realitzar en cinc anys, tres dels quals consagrats al muntatge del projecte i dos a la creació pròpiament dita; la postproducció té lloc a Montpeller, durant cinc mesos, i Philippe Leclerc viu a Seül durant un any per a supervisar els elements del film realitzats a Corea del sud. Philippe Leclerc va definir el seu film com

« un film politico-social »

que evoca el tema del fanatisme[4]

Sortida al cinema[modifica]

Els fills de la pluja va ser presentat al Festival internacional de cinema d'animació d'Annecy l'any 2003 en la categoria « pre-estrena ». El film surt a continuació al cinema el 25 de juny de 2003. L'agost, el film ės distribuït a Rússia per West Video en 36 pantalles, en el marc d'una sèrie d'estrenes al cinema de films d'animació francès a Rússia.[5]

Crítica[modifica]

El film rep critiques que van generalment del regular al bé: el lloc Allociné atribueix al film una nota mitjana de 3 sobre 5, basada en 11 títols de premsa.[6]

L'univers i els grafismes són generalment ben considerats, mentre que el guió és vist com a clàssic i convenç més o menys segons els crítics. Jacques Morice, a Télérama[7] atribueix al film una nota de 3 sobre 5, veu en el film un « encreuament de faula iniciàtica i de ciència-ficció amb ressonàncies molt actuals » i el jutja « ric en el pla narratiu, de vegades esplèndid gràficament » però lamenta que el públic apuntat sigui incert: « massa complicat i violent per a nens, però no prou enigmàtic per als adults ». El crític d'Aden saluda la « luxosa minuciositat de detalls » de l'univers, però queda « dubtant » amb el desenllaç de la història. Romain Le Vern, en el lloc objectif-cinéma indica que « el film sedueix malgrat els seus defectes, com el happy end, que considera magnífic » i jutja el conjunt « a la vegada banal i apassionant ». Bertrand Rougier, a Mad Movies, estima que el film « arriba a convèncer, però no a desencadenar l'entusiasme ». Thomas Sotinel, a Le Monde, signa una de les critiques més negatives considerant que « les convencions de l'heroica fantasia (...) queden a l'estat d'esquema del director » i evocant un grafisme « molt desigual (sovint insípid) ».

Referències[modifica]

  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Els fills de la pluja». [Consulta: 17 octubre 2018].
  2. «Les Enfants de la pluie». [Consulta: 17 octubre 2018].
  3. Fiche du film sur le site Ecran noir.
  4. «Les secrets de tournage du film Les Enfants de la pluie». [Consulta: 21 octubre 2018].
  5. «Russie: le premier film français d'animation depuis la Perestroïka» (en francès). Unifrance.
  6. «Les Enfants de la pluie: Les critiques presse». [Consulta: 24 octubre 2018].
  7. Morice, Jacques. «Les Enfants de la pluie de Philippe Leclerc - (2002) - Film - Film d'animation» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2018].