Gos pigall
Un gos pigall és un gos ensinistrat per guiar persones cegues o amb una deficiència visual greu,[1] o per ajudar-les en les feines de la llar. El gos pigall és un dels tipus de gossos d'assistència que existeixen, possiblement el més antic i més conegut. És l'únic reconegut legalment avui dia, fet que li permet uns drets i privilegis no reconeguts entre la resta de gossos com, per exemple, l'acceptació obligatòria en el transport públic.[2][3]
Quan condueix els deficients visuals, el gos ha de tenir la capacitat de discernir eventuals perills deguts a obstacles suspesos, cosa que requereix gossos d'intel·ligència bastant elevada i un entrenament avançat. Tot i que els gossos poden ser entrenats per evitar diversos obstacles, no són capaços de distingir colors com el verd i el vermell, de manera que no poden interpretar un semàfor.
A Espanya, la majoria de gossos pigall són entrenats i certificats per l'ONCE. Aquesta organització s'encarrega de l'alt cost d'un ensinistrament tan especial. Pel que fa a les races de gossos, tradicionalment s'ha triat el labrador retriever pel seu caràcter afable i poc esbojarrat si està castrat des de petit. En els últims anys s'han emprès diverses iniciatives per a ensinistrar gossos d'altres races, i fins i tot mestissos i petaners, com una manera de solucionar dos problemes socials a l'hora: triar gossos de les gosseres i protectores d'animals i ensinistrar-los per a assistir persones amb qualsevol tipus de discapacitat, incloses les mentals (siguin permanents o no).
Referències[modifica]
- ↑ «Gos pigall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «LLEI 19/2009, del 26 de novembre, de l'accés a l'entorn de les persones acompanyades de gossos d'assistència.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5519, 03-12-2009.
- ↑ «Real Decreto 3250/1983, de 7 de diciembre, por el que se regula el uso de perros-guía para deficientes visuales.». Butlletí Official de l'Estat, 07-12-1983.
Bibliografia[modifica]
- Anadón Camara, Eduard; Carbajal Brossa, Annaïs; Gonzàlez Guardia, Pau. Els gossos Pigall, deontologia i medicina legal, s.d, p. 112.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gos pigall |
- Brederode Santos, Fernando. «Cães-guia os melhores amigos dos cegos (Gossos pigall – els millors amics dels cecs)» (en portuguès), 30-12-2005. [Consulta: octubre 2016].
- «Associació de Gossos Pigall de Catalunya (AUGPC)».
- «Associació Internacional d'Entitats de Gossos d'Assistència i Teràpia Assistida amb Animals». Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 14 octubre 2016].
- «International Guide Dog Federation».
- «Assistance Dog International's directory of membership organizations». Arxivat de l'original el 2011-10-27. [Consulta: 17 desembre 2013].