Hipparion
 Esquelet | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Subfamília | Equinae |
| Gènere | Hipparion  De Christol, 1832 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
Hipparion (gr. 'cavallet') va ser un mamífer del grup dels perissodàctils que va habitar el nostre planeta durant el Miocè superior i el Plistocè.
Tenia uns aspectes similars al dels cavalls actuals, però mostraven certes diferències. Hipparion tenia una alçada aproximada d'1,4 metres i podia arribar a pesar fins a 100 kg. Tenien tres dits a les extremitats. Pel que fa a la dentició, l'ordre d'erupció de les seves dents era en el tercer molar i les dents de llet tenien poca durabilitat. En canvi, el cavall actual (Equus) pot arribar a tenir una mida d'uns 1,8 metres d'alçada i pesar fins a tres vegades més que Hipparion. Les potes d'Equus només presenten un dit i l'ordre d'erupció de les seves dents és indiferent, pot ser en el tercer molar o en el quart premolar. A més a més les dents de llet les mantenen durant un període més prolongat que Hipparion.
Morfologia[modifica]
Crani[modifica]
Relativament curt, tenia els ulls separats que els permetia un gran camp de visió, que els ajudava a detectar a l'instant els seus depredadors. La seva fosa lacrimal era profunda, amb unes molars hipsodontes i prismàtics amb un fort plegament de l'esmalt i el protocon aïllat en forma de columna.
Dents[modifica]
Les dents de llet tenien poca durabilitat. La corona de les dents era alta i es relaciona el seu desgast al llarg de la vida de l'individu. Tenien una dieta amb una alimentació mixta, basada en matolls i van passar a tenir una dieta cada cop més abrasiva, ja que s'alimentaven de gramínies i tiges dures. Aquest canvi va provocar el desgast de les seves dents.
Potes[modifica]
La morfologia de la pota d'Hipparion estava constituïda per tres dits. Els dits dels extrems, estaven poc desenvolupats en comparació amb el del mig, el qual era més llarg, gran i robust. El dit central era l'únic que es recolzava en carrera. Aquests dits els permetia moure's per sòls humits sense enfonsar-se, ja que podia desplegar els seus dits laterals ampliant la zona de superfície de suport.
Distribució i desplaçament[modifica]
Hipparion es va originar a Nord-amèrica on vivien els seus predecessors del gènere Parahippus. La seva expansió cap a Euràsia es deu a l'última gran glaciació que va fer baixar el nivell del mar que va deixar exposat l'isme de Beríngia, formant un pont de connexió entre el continent Eurasiàtic i el Nord-Americà, que va tenir lloc fa uns 25.000 anys i va durar uns 6.000 anys. La fi d'aquest esdeveniment climàtic defineix l'inici del Vallesià (fa 11,6 Ma).[1]
A partir d'aquell moment va començar la seva propagació al llarg de tot el continent durant el Miocè Superior, fins a arribar al Nord d'Àfrica (durant el Turolià) on van arribar els últims del gènere.[1]
Paleoambient[modifica]
Dins el gènere Hipparion es pot observar diferents subespècies a causa de la seva proliferació pel continent d’Euràsia i part de Nord-Àfrica. Aquesta expansió d'Hipparion per diversos hàbitats amb certes condicions (climàtiques, fauna, flora…), van afavorir un cert desenvolupament que va acabar diferenciant cada subespècie.
Les subespècies que vivien en climes freds i hàbitats oberts eren més grans de mida, en canvi, les que vivien en climes càlids i hàbitats relativament tancats eren més petites. Aquestes diferències es podien notar tant en la dentició (hipsodonta) com en les potes.[1]
Les subespècies de mida més reduïda tenien una alimentació basada en herba, en canvi, les subespècies de mida superior presentaven una dieta mixta (herbívora).
També les dimensions de l’animal i la hipsodonta van augmentar a causa de l'efecte de l'estacionalitat al llarg de l’any segons la zona corresponent.
Hipparion i Hippotherium[modifica]
Gràcies als estudis recents s'ha pogut determinar que Hippoterium no és un subgènere d'Hipparion sinó que es tracta d'un gènere propi. Aquest fet fa que els experts es tornin a replantejar el desplaçament que va tenir Hipparion envers Hippotherium.
Un dels casos que es pot trobar a Catalunya és Hippotherium catalanicum.
Hippotherium catalanicum és una espècie de cavall que va existir durant el Miocè Superior (Vallesià) fa entre 10 i 5 milions d’anys. A Catalunya s’ha trobat a tres jaciments pelontològics: Creu Conill (Terrassa), Can Llobateres (sabadell) i Santiga (Santa perpètua de Mogodal) i La Tarumba (Viladecaballs).
Hippotherium catalanicum tenia una anatomía una mica diferent a la resta d'espècies, era un cavall amb una morfologia més esvelta i amb una mida més petita que les altres.
En qüestió de morfologia de les dents tenia algunes diferències: tenía abundants molars en la mandíbula superior i inferior, i s'anaven desgastant al llarg de la seva vida. Els queixals van evolucionar a hipsodontes caracteritzats per tenir una corona alta. Aquest tipus de queixals eren diferents ja que tenien una forma quadrangulada i compactada. Era un cavall herbívor que es basaba en una dieta en arbustos i plantes i vivia en zones boscoses i en praderies.
Les seves potes també tenen algunes característiques. En la part inferior de la pota comptava amb tres dits, dels quals el central era més gran i més desenvolupat que els altres dos, i gran part del seu pes en cocentrava sobre el dit central.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipparion |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bernor, Raymond L.; Kaya, Ferhat; Kaakinen, Anu; Saarinen, Juha; Fortelius, Mikael «Old world hipparion evolution, biogeography, climatology and ecology» (en anglès). Earth-Science Reviews, 221, 01-10-2021, pàg. 103784. DOI: 10.1016/j.earscirev.2021.103784. ISSN: 0012-8252.