Licor
 Licor de maduixa  | |
| Tipus | spirit drink (en)  |
|---|---|
Un licor és una beguda alcohòlica dolça, aromatitzada i edulcorat amb sucres i acolorits o no.[2] Tradicionalment s'aromatitza per maceració, infusió o destil·lació amb fruites, herbes o espècies.[2] Licors industrials s'aromatitzen amb extrets, essències i aromes naturals o artificials. En química i farmacologia un licor es refereix a una dissolució de compostos químics, especialment substàncies medicinals, en un solvent.[3]
La paraula licor prové del llatí liquor «fluïdesa» i de liquere «ser líquid».[4] El grau alcohòlic dels licors varia entre els 15 i 55°. Es parla de «crema de licor» quan conté més de 30% de sucre, i de vegades nata.[5]
Es prepara sense fermentació,[2] macerant o destil·lant materials vegetals, essències, o aromes, amb alcohol pur o espirituosos.
El contingut d'alcohol no és una característica que sobresalti en aquestes begudes, com que la majoria de licors tenen menys graus d'alcohol que les begudes alcohòliques destil·lades. No obstant alguns licors arriben a tenir una alta graduació, com el licor d'oruxo o l'absenta, que té 55 graus.
Els licors tenen una història centenària, com a derivats de les licors medicinals que els monjos preparaven, com el Chartreuse o el Bénédictine. A Itàlia ja es feien licors al segle xiii, i a l'edat mitjana, la seva consumició era requerida en les signatures de tractats.
Es fabriquen licors arreu al món. Els licors representen 2023 més la meitat (276.600 milions de dòlars o 52%) del mercat mundial de les begudes alcoholiques, sense vins i cerveses, de 531.500 milions de dòlars. Des de 2018, el consum creix cada any, excepte 2020 i 2021.[6]
Són servits de moltes maneres: o bé sols, amb gel, en el cafè, o barrejats amb cremes i altres barreges per a crear combinats o cocktails. Són habituals després de les postres, i també en la preparació d'alguns plats o per aromatitzar salses o pastissos. S'ha de tenir cura en la ingesta de licors, com que el sabor i el contingut de sucres fan que qui el beu no percebi l'alta graduació ni l'aportació calòrica.[7]
Reglamentació europea[modifica]
La denominació licor és regida per la Unió Europea: una beguda espirituosa amb un mínim de 100 gr de sucre per litre expressat en sucre invertit i un mínim de 15% d'alcohol d'origen agrícola, un destil·lat d'origen agrícola, un o diversos begudes espirituoses o una combinació d'aquests productes, edulcorats i afegits amb un o més aromes, productes d'origen agrícola o aliments.[8] Per el licor de cerera de guinder el mínim de sucre és de 70 gr i per a l'absint 80 gr.[8]
Als Països Catalans[modifica]
Existeix un gran nombre de licors amb tradició als Països Catalans, com ara la ratafia,[9] l'herberet alcoià, els licors Moyà de Balears, Palo de Mallorca,[10] Herbes de Mallorca,[11] licor de crema d'arròs,[12] la licor de camamilla, Alberco del Rosselló o les Aromes de Montserrat.[13] Formen part de la identitat local.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «La mamadeta, la beguda de les festes de Santa Tecla», 08-09-2009. [Consulta: 3 agost 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «licor (begudes destil·lades». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «licor (química, farmàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «licor». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 527. ISBN 9788441225169.
- ↑ «cream de licor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Spirits - Worldwide» (en anglès). Statista Market Forecast. Statista, abril 2024. Arxivat de l'original el 2024-04-20. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «Licors tradicionals». Begudes de la Terra. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Reglament europeu de 2019, 2019, p. L130/43-44.
- ↑ Fàbrega, Jaume «La ratafia, licor de Catalunya». Va de gust, 14-06-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-10 [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Palo de Mallorca». Producte de la terra - Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2024-06-05. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Herbes de Mallorca». Illes Balears Qualitat - Productes agroalimentaris autòctons, denominacions d'origen i productes de qualitat. Conselleria medi ambient, agricultura i pesca. Arxivat de l'original el 2022-10-13. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «La cultura del arroz en l'Albufera» (en castellà). Las Províncias, 30-05-2021. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024 [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ Baraza Curtichs, Pol «Els 18 licors i aiguardents que són a l’ADN dels Països Catalans». VilaWeb, 12-08-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-23 [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Garrigós, Jordi «Begudes de la terra, patrimoni dels Països Catalans». Ara, 03-09-2021. Arxivat de l'original el 5 de juny 2024 [Consulta: 5 juny 2024].
Bibliografia[modifica]
- «RÈGLEMENT (UE) 2019/787 du Parlement Européen et du Conseil du 17 avril 2019 concernant la définition, la désignation, la présentation et l'étiquetage des boissons spiritueuses, l'utilisation des noms de boissons spiritueuses dans la présentation et l'étiquetage d'autres denrées alimentaires, la protection des indications géographiques relatives aux boissons spiritueuses, ainsi que l'utilisation de l'alcool éthylique et des distillats d'origine agricole dans les boissons alcoolisées, et abrogeant le règlement (CE) no 110/2008» (pdf) (en francès i vint-i-tres llengües europees excepte el català). Diari Oficial de la Unió Europea, 17-05-2019, pàg. L130/1—L130/54.
Enllaços externs[modifica]
- «Licors». Terra d'Escudella. [Consulta: 5 juny 2024].
- «Licors tradicionals». Begudes de la terra. [Consulta: 5 juny 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Licor |