Llista de vaixells (segle XX aC-segle XIX dC)
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Els vaixells i la navegació han tingut, i encara tenen, una gran importància en la vida dels humans. Una llista de vaixells per ordre alfabètic dels noms hauria de facilitar la consulta per part de persones interessades.
Introducció[modifica]
La que segueix és una llista, ordenada alfabèticament, de vaixells de tota mena: mercants, de guerra, mitològics, literaris, iots,...
- No es tracta d'una relació exhaustiva.
- La mostra és subjectiva i heterogènia. Idealment hauria de recollir tots els vaixells que tenen article en català. També hauria d'esmentar alguns vaixells notables que encara no tenen article.
A[modifica]
B[modifica]
C[modifica]
D[modifica]
- Derelicte d'Uluburun
- Es tracta del derelicte més antic trobat fins a l'actualitat
- Buc construït amb encadellats fenicis.
- Dingyuan
E[modifica]
- Endeavour. Vegeu HMB Endeavour, vaixell de James Cook
F[modifica]
G[modifica]
- Galera Reial
- Galió San José
- Girona (galiassa)
- Golden Hind, galió de Francis Drake.[6]
- Great Republic (clíper)[7]
H[modifica]
- Henry Grace à Dieu
- HMB Endeavour, vaixell de James Cook
- HMS Beagle, bricbarca de Charles Darwin
- HMS Enterprise (1848)
- HMS Terror (1813)
- HMS Victoria (1887)
- HMS Victory va participar en la Batalla de Trafalgar com a vaixell insígnia de l'almirall Horatio Nelson.
I[modifica]
J[modifica]
K[modifica]
L[modifica]
M[modifica]
N[modifica]
O[modifica]
P[modifica]
Q[modifica]
R[modifica]
S[modifica]
- Salamínia
- San Lesmes
- Santa María (nau)
- Santísima Trinidad (navili), navili de línia espanyol de 120 canons, ampliats fins a 140 posteriorment, el qual fou el més gran i millor armat de la seva època, sent l'únic vaixell que comptà amb quatre cobertes. La tripulació i guarnició era de 1.071 places i 25 criats.
T[modifica]
- Thermopylae, clíper avarat a Aberdeen, Escòcia.
- Torrens (clíper)[15]
- Aquest clíper fou la darrera destinació de Joseph Conrad com a navegant, abans de dedicar-se a la literatura.
- Turbinia, primer vaixell de vapor propulsat per turbina de vapor.
U[modifica]
V[modifica]
- Vaixells de Calígula
- Vaixell d'Oseberg, drakar ben conservat descobert en un gran monticle sepulcral a la granja Oseberg, prop de Tønsberg, al comtat de Vestfold (Noruega).
- Vaixell de Tune
- Vasa
W[modifica]
X[modifica]
Y[modifica]
Z[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Brian Lavery. The Conquest of the Ocean. Dorling Kindersley Limited, 1 maig 2013, p. 258–. ISBN 978-1-4093-3457-6.
- ↑ DK; James Putnam Pyramid. Dorling Kindersley Limited, 1 juliol 2011, p. 29–. ISBN 978-1-4053-9274-7.
- ↑ William Ukers. All About Tea. Lulu.com, 14 juny 2017, p. 99–. ISBN 978-1-387-04007-0.
- ↑ Octavius Thorndike Howe; Frederick C. Matthews American Clipper Ships, 1833-1858. Courier Corporation, 1926, p. 75–. ISBN 978-0-486-25115-8.
- ↑ David W. Shaw. Flying Cloud: The True Story of America's Most Famous Clipper Ship and the Woman Who Guided Her. HarperCollins, 13 octubre 2009. ISBN 978-0-06-187388-1.
- ↑ EPUB 2-3; William W. Lace Sir Francis Drake. Infobase Learning, octubre 2013, p. 36–. ISBN 978-1-4381-4867-0.
- ↑ Duncan McLean; A sailor Description of the largest ship in the world: the new clipper Great republic, of Boston. Designed, built and owned by Donald McKay, and commanded by Capt. L. McKay. With illustrated designs of her construction. Eastburn's Press, 1853.
- ↑ Joshua Slocum. Voyage of the Liberdade. BoD – Books on Demand, 2009. ISBN 978-3-941842-85-4.
- ↑ Richard C. McKay. Donald McKay and His Famous Sailing Ships. Courier Corporation, 13 febrer 2013, p. 385–. ISBN 978-0-486-14429-0.
- ↑ Angela Cano Sánchez; Gaspar de Portolá; Elena Mampel González Crónicas del descubrimiento de la Alta California, 1769. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 35–. ISBN 978-84-7528-118-6.
- ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 332–.
- ↑ Donald R. Hickey. The War of 1812, A Short History. University of Illinois Press, 13 novembre 2012, p. 85–. ISBN 978-0-252-07877-4.
- ↑ Glenn A. Knoblock. The American Clipper Ship, 1845–1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland, 10 febrer 2014, p. 26–. ISBN 978-1-4766-0284-4.
- ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, desembre 1933, p. 66–. ISSN 01617370.
- ↑ Martin Ray. Joseph Conrad: Interviews and Recollections. University of Iowa Press, 13 setembre 2010, p. 62–. ISBN 978-1-60938-017-5.
- ↑ Olav Thulesius. The Man Who Made the Monitor: A Biography of John Ericsson, Naval Engineer. McFarland, 18 gener 2007. ISBN 978-0-7864-2766-6.
- ↑ W.M H. ALLEN AND CO. ALLEN'S INDIAN MAIL, 1852, p. 274–.