Marcelo Subiotto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcelo Subiotto

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de teatre, dramaturg, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaMara Bestelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2515968 TMDB.org: 1500062 Modifica el valor a Wikidata

Marcelo Rodolfo Subiotto [1] (Buenos Aires, 1967) és un actor i dramaturg argentí.[2] Va iniciar la seva carrera en el teatre independent i més tard va començar a actuar en la televisió i el cinema, en pel·lícules com Me casé con un boludo, La luz incidente, La larga noche de Francisco Sanctis i Animal.

Primers anys[modifica]

Subiotto va néixer a Buenos Aires i va passar gran part de la seva joventut en un club de la comunitat iugoslava del seu barri.[3] Els seus avis materns provenien de Croàcia, mentre que els seus avis paterns provenien de Trieste (Itàlia)[3] i eren d'origen croat, el cognom italià del qual provenia d'una migració prèvia des de Toscana al voltant de l'any 1700.[4] Va assistir al club iugoslau fins als vint anys d'edat; durant aquest període va participar d'activitats com el voleibol i la música.[3] Es va començar a interessar per l'actuació després d'assistir a un curs dictat per un grup d'actors iugoslaus. Es va formar com mestre major d'obres, però mai arribaria a exercir aquest ofici[5]

Cap a finals dels anys 1980 va assistir a l'Escola Municipal d'Art Dramàtic[3] i va realitzar cursos de clown, màscares balineses, teatre de carrer, adreça, posada en escena i dramatúrgia.[2] A principis dels anys 1990 va descobrir el llibre Cap a un teatre pobre del director polonès Jerzy Grotowski, que el va influenciar en gran manera. Més tard va abandonar l'Escola Municipal d'Art Dramàtic per a continuar la seva formació com a actor amb Guillermo Angelelli.[3]

Carrera[modifica]

Va començar a desenvolupar la seva carrera com a actor participant en nombroses obres teatrals.[2] Va formar un duo d'actuació amb Juan Minujín.[3] Va tenir participacions en les obres Mujeres soñaron caballos, Espía a una mujer que se mata i Los hijos se han dormido bajo la dirección de Daniel Veronese.[5] sota la direcció de Daniel Veronese.[5] Al costat de Veronese, Subiotto es va allunyar de l'actuació paròdica per a passar a fer interpretacions hiperrealistes. Després del seu treball en les obres de Veronese es va fer present en produccions teatrals més populars, com les obres del director Jorge Lavelli Hija del Aire amb Blanca Portillo i Rey Lear amb Alejandro Urdapilleta.[3]

Després de gestionar el teatre Puerta Roja durant deu anys —on al costat d'Adrián Canale va realitzar alguns projectes propis com a actor, director i dramaturg—, en 2012 va començar a tenir major presència al cinema,[5] destacant la seva participació en produccions de cinema independent.[6] Durant la dècada del 2010, la seva presència al cinema i la televisió es va afermar, actuant el films com La luz incidente (2016), La larga noche de Francisco Sanctis (2016) i Animal (2018).[7] Pel seu treball a La luz incidente, Subiotto va guanyar el Premi Sur al millor actor revelació i va ser candidat a millor actor,[8] i va estar nominat com a millor actor de repartiment als Premis Cóndor de Plata 2017.[9]

La seva trajectòria al cinema va continuar amb el thriller psicològic Bahía Blanca (2021), en un paper de repartiment; la pel·lícula d'autor Piedra noche (2021), coprotagonitzada amb Mara Bestelli;[10] i la pel·lícula de supervivència La encomienda (2021).[11] Al mateix temps, va formar part del repartiment de la sèrie de televisió Terapia alternativa.[12] A l'any següent va continuar treballant en la televisió, aquesta vegada participant en la producció mexicana Amsterdam (2022), creada per l'argentí Gustavo Taretto.[13]

En 2023 va obtenir el premi a millor actor en el Festival de Cinema de Sant Sebastià per la seva interpretació d'un professor de filosofia en la comèdia Puan, al costat de Leonardo Sbaraglia .[14]

Filmografia[modifica]

Cinema
Televisió

Referències[modifica]

  1. ↑ «Subiotto Marcelo Rodolfo». [Consulta: 27 enero 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Marcelo Subiotto». [Consulta: 3 maig 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Halfon, Mercedes. «El extranjero». Página/12, 18-09-2016. [Consulta: 3 maig 2019].
  4. ↑ «Entrevista al actor MARCELO SUBIOTTO, NUESTRO ROBERT DUVALL! Teatro, cine y series . Querés más?», 16-08-2019. [Consulta: 10 octubre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Pacheco, Carlos. «Las diferentes facetas de un actor que deja su marca». La Nación, 17-05-2018. [Consulta: 3 maig 2019].
  6. ↑ Gómez, Laura. «Crítica de Hojas verdes de otoño + Entrevista a Marcelo Subiotto». La Primera Piedra, 15-04-2019. [Consulta: 3 maig 2019].
  7. ↑ «Marcelo Subiotto: A la hora de componer un personaje la clave es entenderlo», 09-04-2019. [Consulta: 3 maig 2019].
  8. ↑ «Premios Sur 2017: cómo fue la ceremonia y quiénes fueron los grandes ganadores». La Nación, 29-03-2017. [Consulta: 3 maig 2019].
  9. ↑ «Todos los ganadores de los Premios Cóndor de Plata 2017». Infobae, 08-08-2017. [Consulta: 3 maig 2019].
  10. ↑ Brodersen, Diego. «"Piedra noche": otro modo de narrar el desconsuelo». Página/12, 27 enero 2022. [Consulta: 30 diciembre 2022].
  11. ↑ Brodersen, Diego. «"La encomienda": náufrago». Página/12, 21 enero 2022. [Consulta: 30 diciembre 2022].
  12. ↑ «Terapia Alternativa: Siete razones para disfrutar del éxito de Star+». Los Andes, 27-09-2021. [Consulta: 30 diciembre 2022].
  13. ↑ «Bohemia de pareja en el DF: la serie Ámsterdam combina aportes de México, Argentina y Uruguay». La Diaria, 26-03-2022. [Consulta: 30 diciembre 2022].
  14. ↑ «Marcelo Subiotto, de profesor de filosofía en "Puan" a "El Eternauta" en Netflix» (en inglés), 12-10-2023. [Consulta: 14 octubre 2023].

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcelo_Subiotto&oldid=33494901»