Morten P. Meldal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMorten P. Meldal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Morten Peter Meldal Modifica el valor a Wikidata
16 gener 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Tècnica de Dinamarca - Philosophiæ doctor (1979–1982) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, bioquímic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen (2011–)
Carlsberg Laboratory (en) Tradueix (1988–2011)
Universitat de Copenhaguen, investigador post-doc (1986–1988)
Laboratory of Molecular Biology (en) Tradueix, investigador post-doc (1985–1986)
Universitat Tècnica de Dinamarca, investigador post-doc (1983–1985) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webcuris.ku.dk… Modifica el valor a Wikidata

Morten Peter Meldal (Dinamarca, 16 de gener de 1954), és un químic danès la investigació del qual sobre la síntesi de pèptids i altres compostos orgànics ha contribuït al desenvolupament de la química del clic, en la qual s'utilitzen reaccions simples, ràpides i d'alt rendiment per fer biomolècules funcionals. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de 2022, que compartí amb els químics estatunidencs K. Barry Sharpless i Carolyn R. Bertozzi.

Vida[modifica]

Meldal estudià enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca i es graduà el 1981. Es doctorà el 1983 a l'Institut de Química Orgànica de la mateixa universitat. Entre 1985 i 1986 fou investigador postdoctoral al MRC Laboratory of Molecular Biology de la Universitat de Cambridge on estudià síntesi de pèptids i a l'Institut H. C. Ørsted de la Universitat de Copenhaguen (1986-1988).[1] El 1996 aconseguí una plaça de professor a la Universitat Tècnica de Dinamarca i el 1998 una càtedra a la Universitat de Copenhaguen, on el 2011 es convertí en professor de nanoquímica al Nano-Science Center.[2]

Obra[modifica]

Les primeres investigacions de Meldal se centraren en la síntesi de nous fàrmacs. Per fer-ho, creà col·leccions de molècules que es podrien examinar per a l'activitat contra dianes terapèutiques potencials. En el procés d'aquests estudis, Meldal observà que la cicloaddició de Huisgen entre una azida i un alquí, que es duu a terme a altes temperatures i produeix mescles de productes, podia ser catalitzada per ions coure(+1) formant un sol producte, sense deixar cap subproducte no desitjat i a temperatura ambient.[3][4] La reacció és actualment coneguda com a CuAAC, acrònim de l'anglès Copper-Catalyzed Azide-Alkyne Cycloaddition, i té nombroses aplicacions, inclosa en la síntesi de nous compostos orgànics, en química medicinal i desenvolupament farmacèutic, i en química de superfícies i polímers. Aquesta reacció també fou descoberta de forma independent per K. Barry Sharpless.[2]


Meldal també ha estat pioner en diverses tècniques i mètodes per millorar la síntesi de pèptids. En particular, les seves innovacions que impliquen resines basades en polietilenglicol (PEG) i cribratge basat en fluorescència han contribuït a avenços significatius en la tecnologia combinatòria de fase sòlida. També ha desenvolupat una nova tècnica de codificació òptica, coneguda com a codificació de matriu de micropartícules (MPM), en la qual s'empren resines basades en PEG per facilitar la identificació directa d'estructures a les biblioteques moleculars. La tècnica és especialment valuosa per a l'estudi de les relacions entre l'estructura del pèptid i la bioactivitat.[2]

Referències[modifica]

  1. «Morten Peter Meldal» (en anglès). University of Copenhagen, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 2022-10-12. [Consulta: 13 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Rogers, K. «Morten P. Meldal» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
  3. Tornøe, Christian W.; Christensen, Caspar; Meldal, Morten «Peptidotriazoles on Solid Phase: [1,2,3-Triazoles by Regiospecific Copper(I)-Catalyzed 1,3-Dipolar Cycloadditions of Terminal Alkynes to Azides]» (en anglès). The Journal of Organic Chemistry, 67, 9, 01-05-2002, pàg. 3057–3064. DOI: 10.1021/jo011148j. ISSN: 0022-3263.
  4. «Click Chemistry». Organic Chemistry Portal. [Consulta: 13 octubre 2022].