Vés al contingut

Portal:Unió Europea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Unió Europea

La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht. És l'organització internacional més poderosa que existeix actualment. Alguns experts creuen que s'hauria de considerar més aviat una entitat sui generis... Llegiu més...
Vegeu la categoria Unió Europea.

Estat de la quinzena

Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.

Les costes de l'Egeu van veure el naixement de les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.

Llegiu-ne més - Arxiu

Institucions

Història

Geografia

Política

Economia

Imatges

Nôtre Dame de París, França
Nôtre Dame de París, França

Galeria - Commons - refresca

Símbols

Bandera · Himne · Dia europeu

Estats membres

Alemanya · Àustria · Bèlgica · Bulgària · Croàcia · Dinamarca · Eslovàquia · Eslovènia · Espanya · Estònia · Finlàndia · França · Grècia · Hongria · Irlanda · Itàlia · Letònia · Lituània · Luxemburg · Malta · Països Baixos · Polònia · Portugal · República Txeca · Romania · Suècia · Xipre

Candidats: Albània · Islàndia · Macedònia del Nord · Montenegro · Sèrbia · Turquia

Potencialment candidats: Bòsnia i Hercegovina

Antics membres: Regne Unit

Llengües

Llengües de la UE: anglès¹ · alemany¹ · basc² · búlgar; · castellà · catalಠ· danès · eslovac · eslovè · estonià · finès · francès¹ · gaèlic irlandès; · gallec² · grec · hongarès · italià · letó · lituà · maltès · neerlandès · polonès · portuguès · romanès; · suec · txec

(1) Llengües de treball.
(2) Llengües no oficials reconegudes com d'ús administratiu.

Àrees metropolitanes:

  1. París, 11.354.000
  2. Essen, 5.823.685
  3. Madrid, 5.603.285
  4. Barcelona, 4.667.136
  5. Berlín, 4.101.213
  6. Roma, 3.816.173
  7. Milà, 3.752.956
  8. Atenes, 3.187.734
  9. Nàpols, 3.000.000
  10. Katowice, 2.930.800
  11. Stuttgart, 2.700.000
  12. Lisboa, 2.661.850
  13. Hamburg, 2.515.468
  14. Varsòvia, 2.269.000
  15. Brussel·les, 1.900.000
  16. Torí, 1.900.000
  17. Frankfurt del Main, 1.896.741
  18. Múnic, 1.893.715
  19. Viena, 1.825.287
  20. Colònia, 1.823.475
  21. Budapest, 1.775.203
  22. Lió, 1.705.000
  23. Estocolm, 1.684.420
  24. Mannheim, 1.568.679
  25. Marsella, 1.551.000
  26. Anvers, 1.500.000
  27. València, 1.465.423
  28. Palerm, 1.380.000
  29. Düsseldorf, 1.315.736
  30. Sevilla, 1.294.081
  31. Porto, 1.227.317
  32. Cracòvia, 1.200.000
  33. Lilla, 1.182.026
  34. Praga, 1.161.938
  35. Copenhaguen, 1.085.813
  36. Tolosa, 1.041.000
  37. Rotterdam, 1.039.566
  38. Amsterdam, 1.038.382
  39. Hèlsinki, 1.027.305
  40. Màlaga, 1.019.292
  41. Nuremberg, 1.018.211
  42. Dublín, 1.004.614
  43. Hannover, 996.586
  44. Bordeus, 979.262
  45. Saarbrücken, 959.084
  46. Bilbao, 946.829
  47. Bonn, 878.742
  48. Oviedo-Gijón, 850.097
  49. Bremen, 849.800
  50. Göteborg, 810.372
  51. Tessalònica, 800.764
  52. Łódź, 789.318
  53. Wiesbaden, 780.190
  54. Catània, 765.623
  55. Riga, 747.157
  56. Nantes, 715.358
  57. Gènova, 701.032
  58. Florència, 700.000
  59. Grenoble, 696.326
  60. Dresden, 681.953
  61. Alacant, 676.237
  62. Saragossa, 656.922
  63. Wrocław, 640.367
  64. Las Palmas de Gran Canaria, 609.628
  65. Rouen, 608.671
  66. Lieja, 600.000
  67. Montpeller, 591.646
  68. Karlsruhe, 590.718
  69. Aquisgrà, 584.342
  70. Poznan, 578.886
  71. Rennes, 569.932
  72. Leipzig, 568.200
  73. Múrcia, 557.583
  74. Estrasburg, 557.120
  75. Vílnius, 542.287
  76. Malmö, 532.674
  77. Darmstadt, 525.046
  78. Niça, 506.694

Vegeu la llista...

Portals temàtics
Anarquisme | Animals | Anime i Manga | Arquitectura | Art | Arts visuals | Astronomia | Automòbil | Aviació | Bàsquet | Biografies | Biologia | Biotecnologia | Canvi climàtic i sostenibilitat | Català | Ciclons tropicals | Ciència | Ciències de la salut | Cinema | Civilitzacions Antigues | Còmic | Corona d'Aragó | Cristianisme | Ecologia | Economia | Electrònica | Energia | Enginyeria | Entreteniment | Esoterisme | Espai | Esport | Esport català | Eurovisió | Ferrocarril | Filosofia | Física | Fórmula 1 | Futbol | Geografia | Geopolítica | Google | Handbol | Història | Història de l'art | Història Militar Catalana | Immunologia | Informàtica | Imperi Mexicà | Jocs Olímpics | Lingüística | Linux | Literatura | Llengües | Mamífers | Matemàtiques | Microsoft | Mitologia | Motociclisme | Música | Nanociència i Nanotecnologia | Nàutica | Paleontologia | Pilota a mà | Programació | Programari | Programari lliure | Química | Ral·lis | Sardana | Sistema solar | Societat | Tecnologia | Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Terra Mitjana | The Legend of Zelda | Transport | Unió Soviètica | Videojocs

Portals geogràfics
Països Catalans (atles): Andorra | Illes Balears (Menorca) | Catalunya (Baix Llobregat · Cerdanya · Garrotxa · Osona) | Catalunya Nord | País Valencià
Ciutats de l'àmbit catalanoparlant: Alacant | Barcelona | Castelló | Lleida | Sabadell | València
Resta del món: Alaska | Aragó | Azerbaidjan | Brasil | Finlàndia | França | Gal·les | Grècia | Japó | Kenya | Letònia | Mèxic | Occitània | Països Baixos | Polinèsia | Quebec | Romania | Ucraïna | Unió Europea


Portada de l'enciclopèdia ]   Portada dels portals ]   [ Portal viquipedista ]    [ Ajuda ]