Torre Girona

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Girona
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial, capella, cotxera de vehicles, cavallerissa i jardí Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPedralbes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióJordi Girona Salgado, 31 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 21″ N, 2° 06′ 56″ E / 41.38929707°N,2.11568279°E / 41.38929707; 2.11568279
Bé amb protecció urbanística
TipusBé amb elements d'interès
Id. Barcelona2069 Modifica el valor a Wikidata

La Torre Girona és una finca del barri de Pedralbes, al districte de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment acull el Rectorat de la UPC i el Centre de Supercomputació de Barcelona, amb el superordinador MareNostrum, ubicat a l'antiga capella de la residència i que es caracteritza per ser un dels més potents d'Europa.[2][3]

Història[modifica]

Antiga capella
Mirador de l'estany i pi blanc catalogat
Rèplica de cap colossal olmeca

El 1823, Rita Agrafel, segona esposa d'Ignasi Girona i Targa, va adquirir al pagès de Sarrià Josep Anton Amat una peça de terreny plantada de vinya, que havia estat segregada de l'antic mas Artès, propietat dels Custó.[4] El 1857, el seu fill Manuel Girona i Agrafel va adquirir a Joaquim Molet (usufructuari) i la seva esposa Manuela Bobera (propietària) una altra peça de terra procedent de l'antic mas Custó.[4] El 1863 ja era construïda la torre,[4] obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas.[2]

Cap a començament del segle xx, Manuel Girona i Vidal, fill del banquer, hi va fer construir un hivernacle i una caseta de camp, de planta baixa i golfes, amb pati, cavallerisses i cotxeres.[4][1] Morí el 1920 i deixà la finca en herència als seus fills Lluís, Carles, Xavier i Manuel Girona i Fernández-Maqueira, que el 1924 es dividiren el patrimoni i l'adjudicaren a aquest darrer.[4]

A la dècada del 1940 s'hi va construir una gran capella d'estil classicista flanquejada per dos esvelts campanars.[2] Als anys 1960, la torre va ser ocupada pel col·legi de monges de l'Assumpció, i més tard, per l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC.[4][2]

Descripció[modifica]

Actualment, en resta l'edifici principal (tot i que reformat per a oficines), la capella, les cotxeres i les cavallerisses, situades al costat de la plaça d'Eusebi Güell i el carrer de Dolcet.[1]

La torre constava de soterranis, planta baixa, pis i golfes. A la finca també hi havia la casa del jardiner, una torre-molí de vent per adisposar d'aigua, així com horta, vinya i boscs, i uns jardins que es van dissenyar seguint l'estil romàntic i classicista dels jardins europeus, amb l'aigua com a element protagonista, i constituïen un parc temàtic de l'època (la família Girona l'anomenava «el parc»), amb pavellons xinesos, escultures, atraccions i un molí de vent (desapareguts). Al costat de la casa es va construir un gran estany d'aparença natural, amb un embarcador i un mirador (que encara existeix).[4][1][2]

El 2012, la Universitat Veracruzana de Mèxic va donar a la UPC una còpia fidel de la Cabeza Colosal Olmeca 1 del museu de Xalapa, que es va col·locar als jardins,[5] cedits a l'Ajuntament de Barcelona com a parc públic l'abril de 2019. Entre els arbres centenaris n'hi ha tres catalogats: un pi blanc (Pinus halepensis), un pi pinyer (Pinus pinea) i un arbre ampolla (Brachychiton populneus), i d'altres molt interessants com un xiprer araar (Tetraclinis articulata), un conjunt destacable de l'espècie taronger de Louisiana (Maclura pomifera), alguns llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus) de port arbori, i altres arbres de gran mida.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «JARDINS, ESTANY I MIRADOR, COTXERES DE CAN GIRONA. ACTUAL RECTORAT DE LA U.P.C.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tort Arnau, 2022.
  3. «La Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Navarro i Molleví, 1993.
  5. Casinos, Xavi «El olmeca de Pedralbes». La Vanguardia, 23-04-2023.
  6. «Jardins de Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

  • Navarro i Molleví, Imma. Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. Arxiu Municipal del Districte de les Corts, 1993, p. 439-441. ISBN 84-7609-618-6. 
  • Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 56-57. ISBN 978-84-09-46124-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Girona
  • «Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Capella de la Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Jardina i mirador de Can Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.