Usuari:Mcapdevila/Jeroni Girava

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua, (Tarragona. finals S. XV - Herculà 1556), fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell de Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per per Lluís Pons d'Icart com i autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce Finé.

Biografia[modifica]

Va estudiar a les universitats de Tarragona, París i Lovaina, sent doctor en teologia i bones lletres.[2][3]

Al gener de l'any 1556 Girava i Lastanosa reberen ordres de traslladar-se a Nàpols per assessorar a l'emperador en assumptes diplomàtics i d'enginyeria hidràulica.

Mesos més tard, pel camí, després de sortir de Milà per agafar el vaixell a Gènova, Girava moria inesperadament a Herculà el 9 de febrer d'un mal de costat.

Obres[modifica]

  • Traducció al castellà de Los dos libros de Geometria práctica de Oroncio Fineo (Brussel·les, 1553), posats en ordre en castellà per Pedro Juan de Lastanosa.
  • Escriu dos llibres de Cosmografia prenent com a base la carta cosmográfica que Gaspar Vopellio Medeburgense va fer l'any MDXLVII, per ser una de les més completes i ben traçades. S'en van fer dues edicions: la primera es va imprimir a Milà l'any 1556, i la segona en Venècia l'any 1570.
  • Es va decantar a favor del sistema astronòmic geocèntric i no al heliocèntric, considerant que quan va publicar la Cosmographia només feia tretze anys (1543) que Copèrnic havia publicat la nova teoria, i el dictamen desfavorable de l'Església aconsellava als científics molta prudència.
  • També va escriure un tractat d'hidràulica, avui perdut, que tenia el títol: Declaració de l'ús i fàbrica dels instruments d'aigua, molins i altres coses.[4]

Autoria de "Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas"[modifica]

Segons hipòtesi de Vicente García de Diego, podria ser l'autor de Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas, conegut com "Pseudo-Juanelo Turriano", un manuscrit perdut del XVI del qual se'n conserva una còpia i que tracta fonamentalment sobre enginyeria hidràulica. L'atribució a Juanelo Turriano, «mecànic de Carles V i Felip II autor de complexos sistemes de rellotges i de grans elevacions d'aigües amb estranys artificis» ja va ser posada en dubte pels primers investigadors del manuscrit al segle XVIII, ja que el llenguatge conté modismes i referències geogràfiques concretes, García de Diego l'atribueix a Jeroni Girava, que va ser «enginyer de Carles V». El manuscrit inclou 440 dibuixos molt minuciosos i d'excel·lent qualitat que complementen la precisa descripció dels processos tècnics, a part d'aixó, les màquines i enginys van acompanyats del seu especejament, fet que permet apreciar els detalls del seu funcionament.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jeroni Girava. Dos libros de cosmographia. por Maestro Iuan Antonio Castellon y maestro Christoual Caron, 1556. 
  2. [1]
  3. Andrea Palladio; Universidad Politécnica de Valencia. Departamento de Composición Arquitectónica. Palladio 1508- 2008. Una Visión de la Antigüedad. General Edic. Arquitectura, p. 77–. GGKEY:1S67H9K10HA [Consulta: 9 December 2012]. 
  4. "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de dialectología y tradiciones populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 December 2012]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]