Usuari:Montesita/proves

Montesita/proves

El Manx Grand Prix ("Gran Premi de l'Illa de Man"), abreujat Manx GP, és una competició de motociclisme de velocitat que se celebra anualment des de 1923 a l'Illa de Man entre finals d'agost i començaments de setembre. Es pot considerar l'alternativa per als pilots amateurs al més conegut Tourist Trophy, del qual es diferencia entre altres coses per l'absència de curses de sidecars.

El Manx GP té lloc al famós circuit de muntanya de l'illa, el Mountain Course, al qual cal fer quatre voltes, cadascuna de 60,72 km (37,73 milles). La sortida es fa des de les cèlebres tribunes ("Grandstands") de la capital, Douglas. Igual que al Tourist Trophy, hi ha una cursa per a cadascuna de les classes o tipus de motocicleta previstes

Història

L'esdeveniment va començar el 1923 amb el nom de Manx Amateur Road Races ("MARC"), és a dir, "curses de motociclisme de velocitat amateurs de l'illa de Man". Aquesta competició es va celebrar fins al 1930, en què es va rebatejar com a Manx Grand Prix.

Una de les dificultats en la regulació d'aquesta competició ve donada per la definició d'"amateur", que es prestava a diferents interpretacions. Calia, doncs, revisar el reglament per tal que només poguessin participar-hi els pilots que no haguessin competit al Tourist Trophy, tret de les curses de motos d'època.

L'entitat que organitza el Manx GP és el Manx Motorcycle Club i les regles s'inspiren en les de l'Auto-Cycle Union.

Classes

Motocicletes modernes

• Newcomer ("Nouvingut"). Per als qui participen per primera vegada al Manx GP, es tracta d'una classe exclusiva d'aquest esdeveniment. S'hi pot participar amb motocicletes la cilindrada de les quals no superi els 600 cc i, durant les sessions d'entrenaments, els pilots han de portar una jaqueta groga o carbassa. Els que s'hi inscriguin poden sol·licitar participar en curses d'altres classes, però en aquest cas la sol·licitud s'avalua i s'accepta o rebutja en funció del seu nivell d'experiència.

• Lightweight/Ultralightweight ("Lleuger/Ultralleuger"). Per a motocicletes amb una cilindrada de 125, 250 o 400 cc. Només les motocicletes de 250 cc de cilindrada amb motor de dos temps participen en la categoria "Lightweight", mentre que a la "Ultralightweight" hi corren plegades les motos de 125 cc amb motor de dos temps i les de 400 cc amb motor de quatre temps. A la pràctica, tot i que totes aquestes comencen en la mateixa sessió, es fan dues curses separades per raó dels diferents tipus i potència dels motors.

• Junior. Per a motos amb una cilindrada entre 200 i 750 cc. La majoria dels competidors hi participen amb motocicletes de quatre temps i quatre cilindres de 600 cc. Encara n'hi ha, però, que hi corren amb motos de 250 cc de dos temps. En aquest cas competeixen pel premi a la millor posició obtinguda per una moto de dos temps.

• Senior - És la cursa principal de tot l'esdeveniment. S'hi pot participar amb motos de fins a 1.000 cc.

Motocicletes d'època

• Junior/Lightweight Classic. Per a motos d'època la cilindrada màxima de les quals no superi els 350 cc. S'elaboren dues classificacions diferents: Junior per als 350 cc i Lightweight per a motors de menys de 250 cc. A la cursa, però, les dues classes corren al mateix temps, tot i que la sortida de cada classe se fa de forma esglaonada.

• Senior Classic - És la classe més popular de la competició i el 2005 hi havia 105 participants. Per a motocicletes amb una cilindrada d'entre 350 i 500 cc. La majoria dels competidors en fan servir de 450 a 500 cc, les més habituals de les quals són les BSA, Norton, Ducati, Honda, Matchless, Seeley i Paton.

Tal com passa a la Newcomer, els participants d'aquestes dues classes també han de portar, durant els entrenaments, una jaqueta identificativa, en aquest cas blanca.

Entrenaments i curses

Entrenaments

La primera setmana de l'esdeveniment està dedicada totalment als entrenaments (també anomenats "proves" o "assajos"). Els pilots tenen l'ocasió de familiaritzar-se amb el circuit i completar un nombre mínim de voltes a una velocitat que els permeti classificar-se per a la segona setmana. Els assajos sempre tenen lloc els dissabtes al vespre i després es fan durant els sis dies següents a partir del dilluns. Les carreteres per on corren, com passa també al Tourist Trophy, estan obertes al trànsit tot l'any i els comissaris les tanquen a les 6 de la tarda. Les proves comencen a 1/4 de set i acaben a 1/4 de nou, quan es reobren les carreteres. Les proves es divideixen en dos grups separats per classes: Classic i Ultralightweight en un grup i totes les altres en un altre. Cada grup disposa d'una hora aproximadament (de 18:15 a 19:10 i de 19:15 a 20:10) i cada dia de prova tots dos grups intercanvien horaris.

El primer vespre, els Newcomer fan un passeig a velocitat controlada acompanyats pels "Traveling Marshalls", és a dir, els vuit comissaris de la cursa que recorren regularment el traçat en moto i comproven si hi ha problemes. Tot seguit són lliures de córrer a la velocitat que vulguin. Les proves no es fan mai en diumenge i continuen fins i tot durant la setmana de les curses.

Curses

Les curses comencen el dilluns de la segona setmana i segueixen un programa que es manté idèntic cada any: dues curses el dilluns, dues el dimecres i dues el divendres per tal que les sis classes puguin competir. Cada cursa consta de quatre voltes al circuit, cosa que fa un total de 242,88 km (150,92 milles). L'horari de sortida es fixa a 1/4 d'onze del matí per a la primera cursa i a 1/4 de dues per a la segona. En cas de mal temps la cursa es pot ajornar a un altre dia (dimarts o dijous) o bé se'n pot reduir el temps o la distància a recórrer. Antigament, també es feien curses passat divendres.

El calendari de curses preveu que el dilluns es corrin les curses de les classes Newcomer i Senior Classic, el dimecres les Junior/Lightweight Classic i Junior i el divendres, les Lightweight/Ultralightweight i Senior.

Pilots

El Manx GP va ser el primer gran esdeveniment per a molts pilots que després es van fer coneguts internacionalment. En aquesta cursa hi van participar els futurs campions del món Geoff Duke i Phil Read o Joey Dunlop entre d'altres.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesita/proves

• [ Montesita/proves - Lloc web oficial] (anglès)