Zahia Ziouani
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juny 1978 (45 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París - Sorbonne |
| Activitat | |
| Ocupació | directora d'orquestra |
Premis
| |
 | |
Zahia Ziouani (París, 27 de juny 1978) és una directora d'orquestra francesa, germana bessona de la violoncel·lista Fettouma Ziouani.
Biografia[modifica]
Zahia Ziouani va néixer el 27 de juny de 1978 a París, de pares algerians. El 1981, la seva família es va traslladar a Pantin, on ella encara resideix. A l'edat de 8 anys, ja dirigia el cor de la seva escola i prenia classes de guitarra al conservatori. Als 12 anys, va començar a aprendre a tocar la viola i es va unir a l'orquestra d'estudiants, després va estudiar per a directora professional.[1]
Carrera artística[modifica]
Ziouani és llicenciada en anàlisi musical, orquestració i musicologia per la Universitat de París-Sorbona, i ha obtingut diversos diplomes de conservatori en viola, guitarra clàssica i música de cambra.
Zahia Ziouani s'ha format en direcció d'orquestra sota la tutela del mestre Sergiu Celibidache a la Schola Cantorum.[2] El 1998, va fundar l'Orquestra Simfònica Divertimento, un projecte que ha dirigit amb èxit tot reunint músics i professors d'instruments de l'Illa de França. El seu talent i compromís també l'han portat a ser designada com a primera cap d'orquestra convidada de l'Orquestra Nacional d'Algèria el 2007, en ocasió de l'esdeveniment «Alger, capital de la cultura àrab».[3]
Ha participat en una gran quantitat de concerts al costat de solistes reconeguts com Raphaël Pidoux, Jean-Marc Phillips-Varjabédian, Tedi Papavrami, Xavier Phillips, Deborah Nemtanu, Sophie Koch, Ferruccio Furlanetto, Patrick Messina, Michel Moraguès, Adam Laloum, Raphaël Diluka Diman, entre altres, i ha actuat en escenaris d'alt prestigi com la Sala de concerts de la Cité de la Musique, la Salle Pleyel, l'Olympia, la Basílica de Saint-Denis, el Teatre Nacional d'Algèria, el Palais Stéphanie de Canes, entre altres.[4]
Durant el període del 2010 al 2013, Zahia Ziouani va dirigir diverses prestigioses agrupacions com l'Orquestra Nacional del País del Loira, la Filharmònica Nacional de Bòsnia i Hercegovina, l'Orquestra Nacional de Canes, la Filharmònica Juvenil de la Comunitat Àrab, l'Orquestra Simfònica del Caire, i l'Orquestra Simfònica de Tunísia, així com altres orquestres de Polònia, Algèria i Mèxic.[5]
El 2013, Zahia Ziouani va rebre una invitació per dirigir l'Orquestra Simfònica Divertimento en una actuació al Grand Théâtre de Provence, així com en diversos escenaris de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, com a part de les celebracions internacionals de Marsella-Provença 2013, Capital Europea de la Cultura.[6]
Amb una gran sensibilitat cap als desafiaments d'accés a la cultura per a tots els públics, Zahia Ziouani sha implicat activament en accions i projectes de sensibilització de la ciutadania sobre la promoció de la música simfònica i lírica. A més, és part integrant de la direcció artística i educativa del projecte DEMOS (Sistema d'educació musical amb vocació social).[7]
Ha actuat en nombrosos festivals a Rússia, Espanya, Alemanya, Txeca, Polònia, Bèlgica i Algèria i ha dirigit l'escola de música i dansa de Stains (Seine-Saint-Denis).[5] El 2010, va ser nomenada membre del consell d'orientació del Museu d'Història de la Immigració.[8]
Ha estat protagonista dels documentals Zahia Ziouani, une chef d'orchestre entre Paris et Alger, realitzat per Valérie Brégaint i produït en col·laboració amb Art France i emès per France2 i de Zahia Ziouani: Allegro dans le 93, dirigit por Marc Mopty i produït per France Télévisions.[9]
El 2022, la seva vida va ser portada a la pantalla amb la pel·lícula Divertimento dirigida per Marie-Castille Mention-Schaar, on l'actriu Oulaya Amamra interpretava el seu paper.[10]
Distincions[modifica]
- 2021 Oficial de L'Orde Nacional del Mèrit.[7]
- 2020 Les 40 Femmes Forbes 2020 [11]
- 2014 Comenadora de l'Orde de les Arts i les Lletres de la República Francesa.[12]
- 2014 Premi Femme d'influence 2014.[13]
- 2006 Trophées de la réussite au féminin.[14]
Publicacions[modifica]
- Zahia Ziouani. La Chef d’orchestre (en francès). Éditions Anne Carrière, 2010, p. 211. ISBN 978-2-84337-567-5. BNF 42304726..
- Zahia Ziouani. D’une rive à l’autre (en francès). Édition Art, Aux reflets du temps, 2015, p. 194. ISBN 978-2916237329..
Referències[modifica]
- ↑ «Zahia Ziouani : podcasts et actualités» (en francès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Zahia Ziouani : évocation de Sergiu Celibidache». [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «ZAHIA ZIOUANI – Divertimento» (en francès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Zahia Ziouani, una directora de orquesta entre París y Argel» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ 5,0 5,1 «Une cheffe d'orchestre de Seine-Saint-Denis distinguée par Emmanuel Macron» (en francès), 16-11-2021. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Entretien Zahia Ziouani» (en francès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Chef d'orchestre» (en francès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Arrêté du 12 juillet 2010 portant portant nomination au conseil d'orientation de l'Établissement public de la porte Dorée - Cité nationale de l'histoire de l'immigration» (en francès). le site de Légifrance, 18 juillet 2010. [Consulta: 10 març 2024]..
- ↑ Film-documentaire.fr. «Zahia Ziouani : Allegro dans le 93» (en francès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Virginie Ballet. «Zahia Ziouani, baguette hors tradition» (en francès). liberation.fr, 23-01-2023. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ France, Forbes. «Les 40 Femmes Forbes 2020» (en francès), 03-10-2020. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Ordre des Arts et des Lettres». [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Qui sont les femmes d'influence françaises 2014 ?». [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Ben Crissa Bamogo. «France : l’Afrique brille aux Trophées de la réussite au féminin», 22 décembre 2006. [Consulta: 16 gener 2022].
