Àngel baptismal
Taufengel  | |
|---|---|
 Àngel baptismal de l'església Kirche am Markt | |
| Tipus | estàtua |
| Altres | |
| Part de | luteranisme |
Un àngel baptismal és una escultura típica de l'art religió del barroc a les esglésies luteranes d'Alemanya, Dinamarca i Suècia als segles xvii-xviii. Té la forma d'una un àngel sospès al sostre que porta una mena de palangana. Per les cerimònies de bateig, l'àngel baixava del cel amb un sistema de corriola. Hi reemplaça les tradicionals piques baptismals.[1]
Diferent de la tradició catòlica que posa les piques al nàrtex o al fons dels temples, se suspenen al centre del cor, tot just davant l'altar. És l'intermediari simbòlic entre l'home i el cel.[2]
A més del significat religiós, els àngels baptismals penjats estaven destinats principalment a resoldre el problema de l'espai a les esglésies, que s'estaven tornant massa petites per a la creixent població. N'hi havia de femenins, masculins i no-binaris.[3] Al llarg del segle xix, els àngels baptismals andrògins massa sensuals van ser controvertits i moltes esglésies els van suprimir o no van reparar-ne la suspensió. Alguns teòlegs els condemnen com a ídols fins i tot com a abominacions catòliques, tot i ser totalment absents de l'iconagrafia catòlica.[2] Altres els consideraven idolatria o es queixaven que s'havien massa humanitzat per l'adorn i la indumentària. El 1846, el consistori de Wolfenbüttel fins i tot va prohibir-les per ser «fastigosos i de mal gust».[4] Ans al contrari de les estàtues estables, el àngels sospesos penjaven de cordes o de varetes, hi han caigut literalment, no en el sentit bíblic d'àngel caigut. Des del segle xx se'n van rehabilitar i restaurar molts que s'havien oblidat a la cambra dels mals endreços[5] o que s'han retrobat a mercats d'encant.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Barenscheer, Friedrich. Taufengel in Niedersachsen [Àngels baptismals a la Baixa Saxònia] (en alemany). Celle: Schweiger & Pick, 1972, p. 72 (Volum 9 de Bomann-Archiv: Celler Beiträge zur Landes- und Kulturgeschichte).
- ↑ 2,0 2,1 Ende, 2009, p. 5.
- ↑ Ende, 2009, p. 7.
- ↑ Ende, 2009, p. 8.
- ↑ Ende, 2009, p. 9.
- ↑ «Der Taufengel von Ilsenburg - eine Kriminalgeschichte [L'àngel baptismal d'Ilsenburg, una novel·la policiàca]» (en alemany), 2012.
Bibliografia[modifica]
- Aye, Gisela. Taufbecken und Taufengel in Niedersachsen : vom Ende des Dreissigjährigen Krieges bis zur Mitte des 19. Jahrhunderts [Piques i àngels baptismals a la Baixa Saxònia: des del final de la Guerra dels Trenta Anys fins a mitjan segle xix] (en alemany). Regensburg: Schnell + Steiner, 2006. ISBN 978-3-7954-1907-3.
- Becker-Carus, Brigitte. Taufengel in Pommern. Schwerin: Thomas Helms, 2012. ISBN 978-3-940207-57-9.
- Ende, Horst. «Mecklenburgische Taufen im Wandel der Zeit» (en alemany). Evangelische Kirche in Mecklenburg-Vorpommern, 22-09-2009.
- Taufengel in Brandenburg : eine Bestandserfassung. Petersberg: P. Imhof, 2006. ISBN 3-86568-079-8.