Ángel Peinado Leal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÁngel Peinado Leal
Biografia
Naixement10 març 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Ángel Peinado Leal (Madrid, 4 de febrer de 1908-El Pardo, 10 de març de 1939) va ser un polític i sindicalista espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut en 1908, en la seva joventut va treballar com a repartidor de periòdics. Membre de la UGT, va ingressar en l'Agrupació Socialista de Madrid en 1931. Va treballar per al diari El Socialista, en la secció de tancament. Va ser també fundador i president del Grup sindical socialista de tancadors de premsa.

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces lleials a la República. L'abril del 1937, amb la constitució d'una nova corporació municipal —sota la direcció de Rafael Henche—, va ser nomenat regidor de l'Ajuntament de Madrid en representació de la UGT.[1] Durant la contesa seria nomenat comissari polític de la 7a Brigada Mixta, destinada en el Front de Madrid.[2] També exerciria el càrrec de comissari d'Impremta i Tallers del Ministeri de Defensa.[3]

Al març de 1939 va donar suport al cop d'estat liderat pel coronel Segismundo Casado. Peinado seria detingut en l'anomenada Posició Jaca per efectius comunistes de la 300a Divisió de Guerrillers al costat de tres coronels d'Estat Major —Joaquín Otero Ferrer, José Pérez Gazzolo i Arnoldo Fernández Urbano—,[4][5] i posteriorment traslladat a El Pardo, on va ser afusellat.[6] Poc després del triomf del cop de Casado el cos d'Ángel Peinado va ser trobat a l'interior una fossa comuna.[7][n. 1]

Notes[modifica]

  1. ↑ Per aquestes morts el coronel comunista Luis Barceló seria afusellat per les forces casadistes.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Vázquez i Valero, 1978, p. 341.
  2. ↑ Engel, 1999, p. 15.
  3. ↑ Romero, 1976, p. 393.
  4. ↑ Cancio Fernández, 2011, p. 145.
  5. ↑ Romero, 1976, p. 293.
  6. ↑ Bahamonde Magre i Cervera, 1999, p. 402.
  7. ↑ Graham, 1991, p. 240.
  8. ↑ Thomas, 1976, p. 975.

Bibliografia[modifica]

  • Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092. 
  • Cancio Fernández, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española: del XIV cuerpo de ejército guerrillero a las partidas requetés del Alto Tajo. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011. 
  • Engel, Carlos. Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Almena Ediciones, 1999. 
  • Graham, Helen. Socialism and War: The Spanish Socialist Party in Power and Crisis, 1936-1939. Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-39257-8. 
  • Romero, Luis. El Final de la guerra. Ed. Ariel, 1976. 
  • Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X. 
  • Vázquez, Matilde. La Guerra Civil en Madrid. Tebas, 1981. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ángel_Peinado_Leal&oldid=33237804»