De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 16 de novembre o 16 de santandria [1] dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs . Queden 45 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
1354 - l'Alguer (Sardenya ): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.1882 - Reus : S'inaugura el Teatre Fortuny .[2] 1938 - Catalunya , esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre : S'acaba la Batalla de l'Ebre , la més sagnant de la Guerra Civil espanyola .[3] 1985 - Barcelona : Deixa de publicar-se El Correo Catalán ,diari fundat el 1876 i editat en castellà.2003 - Catalunya : s'hi celebren eleccions al Parlament ; CiU guanya amb 46 escons , seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).2004 - la Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles !2005 - Brussel·les : el President de la Generalitat de Catalunya , Pasqual Maragall , i de la Generalitat Valenciana , Francesc Camps , parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa , gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE .2005 - Girona : el bisbe de Girona , Carles Soler , denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emissions de l'emissora de ràdio de la COPE , denigren el poble Catalunya .2008 - Terrassa : els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història. En aquesta mateixa actuació els Castellers de Sants descarreguen el 2 de 7 aixecat per sota , castell inèdit des de 1877 .2010 - Nairobi , Kenia : els castells i el Cant de la Sibil·la de Mallorca són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO .[4] 2014 - Terrassa : els Castellers de Sants carreguen el seu primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història.Resta del món
Països Catalans
1775 , Morella , els Ports : Joaquim Oliet i Cruella 1915 , Terrassa , Vallès : Jacint Morera i Pujals 1959 , València : Manuel Mata Gómez 1974 , Terrassa , Vallès Occidental : Mònica Van Campen 1976 , Badalona , Barcelonès : Sònia Guirado [5] 1992 , Terrassa , Vallès Occidental : Sarai Gascón Resta del món
1717 , París , França : Jean le Rond d'Alembert 1881 , Montegiorgio , regió de les Marques (Itàlia ): Domenico Alaleona ,1928 ).[6] 1892 , Sichuan (Xina ): Guo Moruo (en xinès : 郭沫若;):també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen (m. 1978 ).[7] 1895 , Hanau , Hessen , Alemanya : Paul Hindemith 1963 ).[8] 1902 : Madrid , Espanya : Alfonso Sánchez Portela 1921 , Tver ː Klavdia Totxónova atleta russa , especialista en el llançament de disc i pes .1922 , Azinhaga , Portugal : José Saramago [9] 1940 , Jaca , Osca : Maria Josefa Yzuel [10] 1950 , Madrid , Espanya : Amelia Valcárcel [11] 1951 , Washington DC , Estats Units : Miguel Sandoval 1958 , Larvik , Noruega : Anne Holt 1964 , Nanaimo , Canadà : Diana Krall 1966 , Milà : Roberta Invernizzi soprano italiana especialitzada en música barroca .[12] 1985 , Hèlsinki , Finlàndia : Sanna Marin Primera ministra , la persona més jove del món en aquest càrrec.[13] 1988 , Urmia , Iran : Helly Luv 1991 , Egipte : Aliaa Magda Elmhady Països Catalans
1613 , València : Andreu Rei d'Artieda valencià (n. 1549 ).1993 , Barcelona : Tomàs Garcés i Miravet 1901 ).2004 , Barcelona: Joan Ramon Mainat periodista i productor televisiu català.2006 ,
2013 , Barcelona: Ana de Tord n. 1958 ).[14] 2014 , Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit filòleg i lingüista català (n. 1920 ).2020 , Barcelonaː Maria Salvo Iborra [15] Resta del món
1625 , Palerm (Sicilia ): Sofonisba Anguissola ,pintora renaixentista italiana (n. vers 1532 ).[16] 1932 , Laren , Països Baixos : Carry van Bruggen , escriptora.[17] 1951 , Londres : Dora Bright 1863 ).[18] 1960 , Los Angeles , Califòrnia : Clark Gable actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor (n. 1901 ).[19] 1989 , San Salvador , El Salvador : Ignacio Ellacuría filòsof , escriptor i teòleg basc assassinat per militars salvadorencs (n. 1930 ).1993 , Múnic : Lucia Popp soprano eslovaca .2009 , Moscou : Ivan Khutorskoi antifeixista rus assassinat a casa seva en un suburbi de Moscou.2015 , Cracòvia , Polònia : Jerzy Katlewicz director d'orquestra i pianista .[20] Festes i commemoracions [ modifica ]
↑ Sanna i Useri , Josep. Diccionari català de l'Alguer ISBN 84-7129-391-9 ↑ «Història ». Consorci Teatre Fortuny. [Consulta: 23 setembre 2020]. ↑ Cervelló , Àlex. «La vida després de la batalla de l'Ebre ». Sàpiens. [Consulta: 23 setembre 2020].↑ «Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO ho ha reconegut juntament amb el Cant de la Sibi·la de Mallorca ». Nació Digital ↑ «Sònia Guirado Crespo | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 28 setembre 2020]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música ISBN 978-607-16-0020-2 ↑ Lévy, André, 1925- . Dictionnaire de littérature chinoise ISBN 2-13-050438-8 ↑ «Paul Hindemith ». A: enciclopedia.cat ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 abril 2020]. ↑ «María Josefa Yzuel, física » (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-11-2015. [Consulta: 20 desembre 2021]. ↑ «Feminismo en el mundo global » (en castellà). Ediciones Cátedra. [Consulta: 28 setembre 2020]. ↑ «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography ». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020]. ↑ Ortiz de Zárate , Roberto. «Sanna Marin ». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].↑ «Esquela ». La Vanguardia, 17-11-2913. [Consulta: 1r desembre 2023]. ↑ «Mor als 100 anys la lluitadora antifranquista Maria Salvo ». Ara, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020]. ↑ Paoletti, John T. . El arte en la Italia del Renacimiento ISBN 84-460-1149-2 ↑ «Carry van Bruggen » (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020]. ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
↑ «From the Archives: Clark Gable Dies at 59 » (en anglès). latimes.com , 17-11-1960. [Consulta: 4 octubre 2019]. ↑ «Zmarł Jerzy Katlewicz » (en polonès). muzyka.onet.pl , 17 novembre [Consulta: 17 novembre 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine . «Còpia arxivada ». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].
