Aadel Lampe
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1857  |
| Mort | 8 setembre 1944 (87 anys) |
| Diputada suplent del Parlament de Noruega | |
| 1922 – 1924 Legislatura: legislatura de l'Storting 1922–1924 Circumscripció electoral: Kristiania | |
| Presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones | |
| 1922 – 1926 ← Randi Blehr – Fredrikke Mørck → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Oslo |
| Ocupació | política, activista pels drets de les dones, professora |
| Ocupador | escola Hartvig Nissens |
| Partit | Venstre Partit d'Esquerra Liberal |
| Membre de | |
Aadel Lampe (Stranda, comtat de Møre og Romsdal, Noruega, 10 de maig de 1857 - 8 de setembre de 1944) va ser una líder dels drets de les dones noruegues, política liberal, mestra per a nens sords i sufragista a finals del segle xix i principis del xx.[1][2] Va ser escollida membre adjunta de la Storting el 1922, com una de les primeres dones elegides per al Parlament noruec, i va exercir com a presidenta de l'Associació Noruega pels Drets de les Dones de 1922 a 1926.[3]
Educació i vida laboral[modifica]
Es va graduar a l'escola secundària per a Dones Joves de Nissen, a Kristiania (actual Oslo), en aquella època la més alta educació possible oberta a la població femenina. Després va ser contractada com a professora a l'escola de noies de Nissen. En aquest entorn, format per les dones més educades de la Noruega de l'època, es va familiaritzar amb la causa de les dones.
Més tard va continuar la seva formació com a mestra per a nens sords. Va ser contractada com a professora a l'escola per a sords de Balchen i després a l'escola per a nens sords i muts de Hedevig Rosing, a Kristiania.[4][5][6]
Quan l'escola d'Hedevig Rosing va ser tancada, Lampe va marxar com a professora i va començar a treballar a l'anomenada Oficina d'Infermeria, que més tard va formar part del Consell de Salut d'Oslo.
Política i activisme[modifica]
Va ser una de les primeres líders de l'Associació Noruega per als Drets de la Dona, i va ser-ne la presidenta entre 1922 i 1926. Es va unir a la junta de l'organització el 1895 i va ser-ne vicepresidenta durant els mandats 1899–1903 i 1912–1922, quan Fredrikke Marie Qvam i Randi Blehr n'eren presidentes.[7]
Lampe era membre, inicialment, del Partit Liberal, però més tard es va unir al Partit d'Esquerra Liberal, on va ser membre adjunta de l'executiu nacional i membre de la junta de l'Associació de dones del partit. Juntament amb Randi Blehr i Cecilie Thoresen Krog, va ser cosignatària d'una carta al govern nacional que exigia l'admissió de les dones en la funció pública.[8][9]
A les eleccions parlamentàries de 1921 va ser escollida com a membre adjunta de la Storting per al mandat 1922–1924, representant la circumscripció electoral de Kristiania i una llista electoral del Partit d'Esquerra Liberal i del Partit Conservador. Va ser una de les cinc dones elegides al Parlament, quatre de les quals eren diputades i la cinquena va ser la primera diputada permanent de Noruega, Karen Platou, que representava la mateixa llista del partit i la mateixa circumscripció que Lampe.[3]
Família[modifica]
Els seus pares eren el rector Claus Ernst Lampe (n. 1807) i Cathrine Haar Daae (n. 1817). Es va casar el 1885 amb l'auditor estatal Henrik Magnus Knudsen i era coneguda com a Aadel Knudsen. Després de divorciar-se, va tornar a fer servir el nom de Lamp.
Referències[modifica]
- ↑ «Aadel Lampe f. 10 Mai 1857 Stranda, Møre og Romsdal d. Ja, ukjent dato: Erik Berntsens slektssider». [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ «Aadel Daae Lampe 1857-1944» (en anglès). Ancestry. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Aadel Lampe». Norsk Kvinnesaksforenings. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ «Døvelærer Ådel Lampe». NYE Journal for Døve, Nr. 3, Årgang 26, setembre 2016. Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ «Hartvig Nissens skole». Store norske leksikon. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ Thorbjørn Johan Sander. «Hedevig Rosing». Norsk biografisk leksikon. [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ Moksnes, Aslaug. Likestilling eller særstilling? : Norsk kvinnesaksforening 1884-1913. Oslo: Gyldendal, 1984. ISBN 82-05-15356-6.
- ↑ Lønnå, Elisabeth. Stolthet og kvinnekamp : Norsk kvinnesaksforenings historie fra 1913. Oslo: Gyldendal norsk forlag, 1996. ISBN 82-05-24495-2.
- ↑ Støren, Thordis. Justitias døtre : de første kvinnelige jurister i Norge. Oslo: Universitetsforlaget, 1984. ISBN 82-00-07172-3.
Bibliografia[modifica]
- Lønnå, Elisabeth (1996) Stolthet og kvinnekamp : Norsk kvinnesaksforenings historie fra 1913 (Oslo: Gyldendal)