Abigail de Andrade
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864 Vassouras (Brasil) |
| Mort | 1890 (25/26 anys) 12è districte de París (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Cementiri d'Ivry de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, dibuix i arts visuals |
| Ocupació | pintora, dibuixant |
| Família | |
| Fills | Angelina Agostini |
Abigail de Andrade (Vassouras, 1864 - 12è districte de París i París, 1890) va ser una pintora brasilera.[1] El seu nom, pràcticament absent dels llibres d'història de l'art, és esmentat pel pintor i historiador d'art Theodoro Braga (1872-1953), qui llista els pocs estudis publicats sobre de Andrade en el seu llibre Artists Painters from Brazil, de 1942.[2]
Primers anys[modifica]
Andrade va néixer en Vassouras, en la província de Rio de Janeiro. Va estudiar al Liceu d'Arts i Oficis el 1882, un any després que la institució va començar a admetre dones. Entre els seus mestres es trobaven Angelo Agostini i Joaquim José Insley Pacheco. Andrade pintava escenes costumistes, natura morta i retrats.[3]
Carrera[modifica]
Andrade va participar de l'exposició que l'Acadèmia Imperial de Belles Arts va realitzar el 1884, guanyant la medalla d'or i dues d'argent. Altres pintors guardonats en aquell event van ser Thomas Georg Driendl, Giovanni Battista Castagneto i Georg Grimm. Dues de les pintures d'Abigail, O cesto de compras (La cistella de la compra) i Um canto do meu ateliê (Un racó del meu estudi), van ser elogiats pels crítics d'art.[4][5]
Tractant-se d'una època en què les dones només pintaven per afició, Abigail de Andrade va dedicar-s'hi professionalment, lluitant contra els preconceptes de la societat i els especialistes en art.[6] Va organitzar dues exposicions en solitari l'any 1886 a Rio de Janeiro, a la Casa Vicitas i la Casa Costrejean.[2]
Només es tenen referències d'obras d'Andrade datades entre 1881 i 1889. Es considera que no va ser una pintora profusa, per la qual cosa s'estima que hauria fet menys d'una cinquantena de quadres en la seva curta carrera. Molts d'ells s'haurien perdut o romandrien, sense catalogar, en mans de familiars o de petits col·leccionistes d'art.[7]
Vida personal[modifica]
La relació de la pintora amb el seu mestre Angelo Agostini, qui era casat, va causar un escàndol dins l'alta burguesia carioca.[4] La parella va deixar Brasil el 1888 per traslladar-se a Paris amb la seva filla Angelina Agostini (1888-1973), qui també va dedicar-se a la pintura. Andrade va tenir un segon fill amb Agostini, Ângelo, qui va morir de tuberculosi poc després del seu naixement. L'artista va morir un any més tard, per aquesta mateixa malaltia.[8][9]
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abigail de Andrade |
- ↑ «Abigail Andrade (1864-?) – Mulher 500 Anos Atrás dos Panos». Mulher 500. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «Abigail de Andrade» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «ULAN Full Record Display». Union List of Artist Names. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «The beautiful self-portraits of the Brazilian painter Abigail de Andrade». Daily Art Magazine, 03-02-2018. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ de Wilde, L. Catálogo ilustrado da Exposição Geral de Belas Artes de 1884 (pdf). Rio de Janeiro: Lombaerts & Comp., 1884.
- ↑ Duque Estrada, Luís Gonzaga. A arte brasileira; pintura e esculptura. (en portuguese). Rio de Janeiro: Imprensa a vapor H. Lombaerts &c., 1888.
- ↑ Ferreira Gullar, José Ribamar. 150 anos de pintura no Brasil : 1820-1970. Rio de Janeiro: Colorama, 1989. ISBN 85-7118-002-4.
- ↑ Sugimoto, Luiz «Mulheres invisíveis». Jornal Unicamp, 2004-12.
- ↑ Rezzutti, Paulo. Mulheres do Brasil: A história não contada (en portuguès brasiler). LEYA, 2018-05-11. ISBN 9788544107065.