Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1020  Còrdova |
| Mort | 28 juliol 1070 (49/50 anys) Xaltix |
| Activitat | |
| Ocupació | governador |
| Família | |
| Família | Banu Jàhwar |
| Fills | Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad al-Mansur |
| Pare | Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar |
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid (en àrab: أبو الوليد محمد بن جهور الرشيد Abu l-Walid Muhammad ibn Jahwar ar-Rāxid) (Còrdova, ca. 1020 — Saltés, 28 de juliol de 1070). Segon governant de la república de Còrdova, des de 1043 fins a 1064.
Biografia[modifica]
Pertanyent a la important família dels Banu Jàhwar, establerta a Còrdova al servei dels omeies, i provinent d'Orient,[1][2][3] substitueix el seu pare, Abu-l-Hazm Jàhwar, com a governador de Còrdova l'any 1043,[4] elegit per una assemblea de notables.[5] Fou conegut amb el sobrenom d'ar-Raixid ('el que guia en el camí correcte').
En política interior, neutralitza els darrers cops de cua dels pretendents omeies: Muhàmmad ibn Jàhwar expulsa de Còrdova un fill d'Abd-ar-Rahman IV, el qual estava promogut per la facció omeia,[5] i conspirava per ocupar el poder; i en la farsa del fals califa Hixam II afavorida per Al-Mútadid de Sevilla, en principi reconeix el fals califa mentre es manté a la taifa de Sevilla,[4] però quan l'emir sevillà vol tornar-lo a Còrdova, denuncia al falsari i el nom del califa és suprimit de les oracions públiques.[6] Continuador de la política de normalització del seu pare, revoca la confiscació de béns efectuada durant la guerra civil i limita el poder de la policia.[5] Però, mancat de l'enteresa i energia del seu pare, deixa en mans del seu visir Ibn al-Raka el govern efectiu de Còrdova.[4]
La seva política exterior també és continuadora de la del seu pare, amb el manteniment del statu quo amb la taifa de Sevilla i la seva política expansionista; l'acolliment dels exiliats provocats per l'expansió dels abbadites, com els emirs de la taifa de Niebla, Muhammad Ibn Yahya i Fath ibn Khalaf, l'emir Abd al-Aziz al-Bakrí de Huelva i Saltés i Al-Qàssim ibn Muhàmmad al-Wàthiq, emir d'Algesires; i la mediació en els conflictes entre taifes.[5]
El 1058 associa al seu fill menut, Abd-al-Màlik, al govern de Còrdova.[2] I en l'any 1064 cedeix definitivament el poder als seus dos fills de forma conjunta, a Abd-ar-Rahman, la hisenda i l'administració, i a Abd-al-Màlik, l'exèrcit; però promptament el menor acapara tot el poder,[7] amb més facilitat perquè aconsegueix condemnar a mort el visir Ibn al-Raka.[8]
Mor a Saltés, el 28 de juliol de 1070, on l'havia desterrat al-Mútadid junt al seu fill Abd al-Malik, quan l'emir sevillà ocupà Còrdova, annexionant-la al seu territori.[2]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Ballestín Navarro 2004: pp. 54 i 66-67.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Seybold 1993: p. 1002.
- ↑ Biblioteca de al-Andalus VI 2006: p. 45.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Huici-Miranda 1991: p. 389.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Moraleda Tejero
- ↑ Dozy 1861: p. 25.
- ↑ Dozy 1861: p. 154.
- ↑ Segons Huici-Miranda la mort del visir ocorre l'any 1058 mentre Dozy retarda la mort a l'any 1064 o poc després (Dozy 1861: p. 155)
Bibliografia[modifica]
- Ballestín Navarro, Xavier. Al-Mansur y la dawla'amiriya: Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 84-475-2772-7. (castellà)
- Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des Musulmans d'Espagne : jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides (711-1110). Tome quatrième. Leyde : Brill, 1861. (francès)
- Huici-Miranda, A. «Djahwarids». En The enciclopaedia of Islam. Volum II. Leiden : E.J. Brill, 1991. ISBN 90-04-07026-5. (anglès)
- «Abū Marwān ibn Ŷahwar al-Bujtī», dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Ŷabbāb a Nubdat al-ʿaṣr. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2006, pp. 45-46. ISBN 84-934026-8-0 (vol. 6). (castellà)
- Moraleda Tejero, Juan Miguel. «Abu l-Walid Muhammad al-Rasid, Rey de la taifa de Córdoba (ca. 1020-1063)». mcnbiografias.com [Edició en línia] (castellà)
- Seybold, C.F. «Djahwar». En E.J. Brill's first enciclopaedia of Islam, 1913-1936. Volum II. Leiden : E.J. Brill, 1993. ISBN 90-04-08265-4 (v. 2). (anglès)