Activitat física en el medi natural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Activitats físiques en el medi natural són activitats físiques de caràcter recreatiu que es caracteritzen per desenvolupar-se en la naturalesa, en contacte directe amb el medi. Quan aquestes activitats són considerades com una pràctica esportiva s'anomenen esports d'aventura.

Història i evolució[modifica]

Els antecedents en el treball amb els Sistemes Naturals els podem trobar a primers del segle XX a Àustria amb Gaulhofer i Streicher precursors de la Gimnàstica natural austríaca i a França Georges Hébert promotor del mètode natural d'entrenament, contrari a la gimnàstica sueca.[1]

Les activitats físiques en el medi natural han tingut una difusió vertiginosa els últims anys gràcies a la necessitat de contacte amb la natura, la recerca de sensacions i emocions en una societat massa rutinària i controlada, la recerca d'altres estats de consciència en una societat dessacralitzada i laica i una nova manera de viure les vacances.

Es popularitzen l'any 1980 i originen una nova forma activa, de la societat post-industrial, de viure les vacances estivals i els caps de setmana: el denominat turisme d'aventura. La darrera dècada del segle xx, assistim a un procés d'esportivització d'algunes d'estes pràctiques. Paral·lelament sorgeixen altres idees per a persones ben preparada que mitjançant una multicompetició de modalitats de les activitats en el medi natural participen en el que es denomina genèricament un raid. Més recentment i lligat a la promoció turística de certes zones de muntanya i amb un caràcter més popular, han aparegut rutes, normalment circulars, per fer a peu o en bicicleta de muntanya, la Carros de Foc o la Pedals de Foc respectivament, que proposen la realització d'itineraris d'alta muntanya, pernoctant a refugis o allotjaments rurals i que concentren els esportistes en espais d'alt valor ambiental.

La promoció de les vies verdes a través del Dia de les Vies Verdes, és una oportunitat per a tots els públics de participar en activitats en bicicleta organitzades per Administracions Públiques i entitats privades sobre antics traçats ferroviaris ara en desús, i que són ideals per a escolars pel seu senzill traçat.

Delimitació[modifica]

Les activitats físiques a la natura sorgeixen com una necessitat de trencar amb la modernitat, enfront d'una nova tendència social concorde amb els nous valors.[2] Estes activitats rebran en transcurs de la seua curta història, diverses denominacions, d'acord amb les característiques més notables que les identificaven i que han servit per a designar un nom que englobe a estes genuïnes pràctiques de la postmodernitat. Alguns noms rebuts:

  • Nous esports
  • Esports d'aventura
  • Esports tecno-ecològics
  • Esports en llibertat
  • Esport californià
  • Esport salvatge
  • Outdoor adventure recreation
  • Activitats esportives d'oci i turístiques d'aventura
  • Activitats relliscants d'aventura i sensació en la natura

Si analitzem els noms que han rebut estes activitats per diversos autors, ens oficials o associacions, podem observar que entre tots ells han definit en gran manera, les característiques i la naturalesa d'este tipus de pràctiques, i cadascun dels noms aporta una visió diferent i complementària d'este col·lectiu de disciplines, que Olivera Betrán (1995) unifica com Activitats Físiques d'Aventura a la Natura (AFAN).

Referències[modifica]

  1. Miranda, J., Lacasa, E. & Muro, I. (1995). Actividades físicas en la naturaleza: un objeto a investigar. Dimensiones científicas. Apunts: Educación Física y Deportes, 41, 53-69
  2. Olivera, J., Olivera, A. (1995). Proposta d'una classificació taxonòmica de les activitats físiques d'aventura a la natura. Marc conceptual i anàlisi dels criteris escollits. Apunts: Educació Física i Esports, Núm. 41, Juliol, Dossier: Les activitats físiques a la natura 108-123