Albert Triola Graupera
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1973  (50 anys)Mataró (Espanya Franquista) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre - llicenciatura (1993–1997) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
Premis
| |
 | |
Albert Triola Graupera (Mataró, 10 de novembre de 1973) és un actor català. Llicenciat en interpretació per l'Institut del Teatre l'any 1997, ha complementat la seva formació amb estudis musicals de solfeig, harmonia i piano.[1]
És el més petit de tres germans.[2] Va començar a fer teatre a la Sala cabanyes de Mataró on hi va representar Els Pastorets (una adaptació de L'estel de Natzaret de Ramon Pàmies).[3]
Entra a l'Institut del teatre i es llicencia l'any 1997. La seva primera feina professional va ser al Teatre Nacional[4] amb el musical El somni de Mozart on compartiria cartell amb Clara Segura, Àngel Llàcer i Manu Guix.
El 2001-2002 va participar a El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare de la companyia Parracs.[5] L'any 2013 va guanyar el Premi Butaca a la millor interpretació masculina per l'espectacle Smiley.[6]
Trajectòria artística[modifica]
- Teatre
- La nostra ciutat de Thornton Wilder (2023)[7]
- El temps i els Conway de J.B. Priestley (2023)[8]
- La importancia de llamarse Ernesto d'Oscar Wilde (2022)[9]
- Bye Bye Monstre de Dagoll Dagom (2022)[10]
- La Marató de Nova York de Edoardo Erba (2021)[11]
- Smiley, després de l'amor de Guillem Clua (2020)[12]
- Maremar de Dagoll Dagom amb música de Lluís Llach (2019)[13]
- Els tres aniversaris de Rebekka Kricheldorf (2016)[14]
- Dansa d'agost de Brian Friel (2016)[15]
- Smiley de Guillem Clua (2014)[16]
- Agost de Tracy Letts (2012)[17]
- El encuentro de Descartes con Pascal Joven de Jean-Claude Brisville amb Josep Maria Flotats (2009)[18]
- Just la fi del món de Jean-Luc Lagarce[19] (2003)
- Fashion Feeling Music (1999)[20]
- El somni de Mozart (1998)[21]
- Televisió
- “La Riera”, TV3. Paper: Mossèn Bernat. TV3, 2010-2015.[22]
- "Comtes", Xarxa de Televisions Locals. Paper: Gerbert d'Oriach. 2017[23]
- Premis
- Premi Butaca al millor actor (2013)[24]
- Nominació com a millor actor als premis Butaca (2008)[6]
- Nominació com a millor actor de repartiment als premis Butaca (2006)[25]
Referències[modifica]
- ↑ «Dossier espectacle "la marató de Nova York"».
- ↑ «Albert Triola, pilotes per escenaris». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Els Pastorets clouen la temporada a Sala Cabañes amb un gran èxit de públic». [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Bruna, Teresa. «"L'actor és un pura sang: s'ha de sentir lliure" - 24 febrer 2010». [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ «Clara Segura, a partir d'ara “la Segura”». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Butaca per Maria Rovira i Albert Triola amb Flotats a Madrid». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Serra, Laura. «L'obra més representada als Estats Units que mai s'havia vist a Catalunya en català», 10-10-2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Fondevila, Santi. «Àngel Llàcer té prou asos per convertir 'El temps i els Conway' en un èxit», 14-04-2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ «El Teatro Español acoge 'La importancia de llamarse Ernesto', el ácido y divertido ataque de Oscar Wilde a la hipocresía social - Ayuntamiento de Madrid» (en castellà). [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ «Els infants poden patir molts tipus de monstres». diari ARA.
- ↑ «‘La marató de Nova York’ lleva su carrera por la vida al Aquitània» (en castellà), 23-01-2021. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ TV3. «El Teatre Aquitània estrena la segona part de "Smiley", l'èxit de Guillem Clua que s'havia d'estrenar al Capitol, com altres obres que van quedar-se sense escenari i que ara troben nous espais per». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Albert Triola: “Maremar és un espectacle que busca l'essència del teatre”». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Els tres aniversaris - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «‘Dansa d'agost’: com captivar a través del que no es diu». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «'Smiley' torna al Club Capitol per acomiadar-se» (en anglès), 27-02-2015. [Consulta: 24 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Agost - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Press, Europa. «Josep María Flotats y Albert Triola, duelo dialéctico entre Descartes y Pascal, en una obra de Brisville», 21-01-2009. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «La soledad de un condenado a muerte» (en anglès). [Consulta: 24 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Fashion Feeling Music - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «El somni de Mozart - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Albert Triola». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Periódico, El. «'Comtes' narra el origen de la nación catalana» (en castellà), 27-11-2017. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «'Els feréstecs' s'imposa als Butaca amb 5 premis, entre els quals millor direcció per a Lluís Pasqual i millor muntatge». La Vanguardia, 03-12-2013.
- ↑ «Tres actors mataronins nominats a la XII edició dels Premis Butaca». [Consulta: 8 juliol 2020].