Alfred Kempe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Alfred Kempe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata
Kensington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHolmbury St Mary 51° 11′ 19″ N, 0° 24′ 47″ O / 51.188476°N,0.4131°O / 51.188476; -0.4131 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióTrinity College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de grafs Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, barrister Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències en
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMary Bowman (1877)
Alice Ida Meadows White (1897)
PareJohn Edward Kempe
Premis

Project Gutenberg: 31109

Sir Alfred Bray Kempe (1849-1922) va ser un matemàtic aficionat anglès, conegut per haver demostrat el teorema dels quatre colors, tot i que aquesta demostració es va demostrar errònia més tard.

Vida i Obra[modifica]

Fill del rector de la parròquia de St. James de Londres, Kempe va fer els estudis secundaris a l'escola de St. Paul de la catedral de Londres. A continuació va passar al Trinity College (Cambridge), on es va graduar el 1872 amb una distinció especial en matemàtiques. Tot i així, va decidir iniciar-se en la carrera d'advocat, ingressant en el Inner Temple.[1] Tota la resta de la seva vida va treballar de conseller jurídic, convertint-se en un gran expert en dret canònic, canceller de diverses diòcesis i secretari de la Comissió Reial de la Jurisdicció Eclesiàstica.[2]

La seva afició per les matemàtiques el va portar a escriure alguns treballs que van tenir notable influència, com per exemple, els seus articles Memòria sobre la Forma Matemàtica (1886) i El tema central del pensament exacte (1890), van influir en l'obra de Peirce.[3] Però el tema que el va fer més conegut, va ser la seva demostració del teorema dels quatre colors (1879)[4] la qual, demostrant-la falsa John Percy Heawood onze anys més tard, va ser una de les fonts emprades en la demostració definitiva feta en el tercer terç del segle xx.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]