Alma Dolens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlma Dolens

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1869 Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1948 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, activista per la pau, suffragette Modifica el valor a Wikidata

Teresita Pasini (de cognom de soltera dei Bonfatti, 1869-1948), més coneguda com a Alma Dolens, fou una pacifista, sufragista i periodista italiana.[1] El seu pseudònim, Alma Dolens, és la combinació de "alma" en italià, que significa 'ànima' o 'cor' en sentit figurat, i del participi llatí "dolens", que significa 'apesarada' o 'que provoca dolor'; significaria, doncs, 'ànima o cor apesarat', un pseudònim que fa referència als seus sentiments sobre el militarisme i la guerra.[2]

Biografia[modifica]

Alma Dolens nasqué en una família rica de la regió italiana d'Umbria. La família pertanyia al moviment d'unificació italià, i donaren suport a Giuseppe Garibaldi. Alma Dolens es casà amb un advocat de Milà, que donava suport al seu treball.(2)

Activisme[modifica]

Alma Dolens fou presidenta del Comité pel Sufragi de les Dones i els Drets de les Treballadores de Llombardia i participà en les Conferències de Pau del 1909 i 1910, consolidant el seu rol dins del moviment de pau italià, dominat per hòmens. Alma Dolens va lluitar per incloure les dones en el moviment pacifista italià i en política, partint de la ferma convicció que les dones exercien un rol clau per al progrés social. Apostava per vincular el moviment de pau italià i els sindicats i va fundar la Società per la pace femminile (Societat de Dones per la Pau), recorrent la Itàlia central per a crear comités locals dins del mateix organisme. Treballà amb la Unió de Treballadors del Metall per a crear l'Associazione nazionale pro arbitra e disarmo (Societat de Treballadors per l'Arbitratge i el Desarmament) a Milà, que arribà als 700 membres en la primera dècada del segle xx.[3]

El 1911, la Guerra italo-turca erradicà el moviment de pau, i creà una ruptura interna entre els qui defensaven la guerra i els qui es van situar en contra. Alma Dolens va formar part d'aquest segon grup, i dugué a terme una campanya antibèl·lica apel·lant a grups dels Estats Units i Suïssa perquè hi aportassen finançament per reformar els grups pacifistes.

Dolens continuà treballant entre 1911 i 1912, però el moviment pacifista italià s'estava enfonsant, i durant aquells dos anys li prohibiren parlar en públic a Itàlia.[3] En aquest context, Alma Dolens es va dedicar a escriure sobre les condicions de vida dels ciutadans de les classe més baixes en diferents localitats italianes. En una conferència de pau a Budapest el 1913, Alma Dolens es feu amiga de Rózsa Schwimmer, una altra pacifista i sufragista. Tornà a intervenir en esdeveniments organitzats pel partit durant el 1913, a vegades al costat de Margherita Sarfatti.[1]

El 1914, Alma Dolens va assistir a reunions organitzades per l'Agència de Pau Internacional i per La Haia per a intentar impedir la guerra a Europa. Tant ella com Rosalia Gwiss-Adami foren les pacifistes italianes delegades en la 31a conferència realitzada al juliol a Brussel·les, el darrer intent per a evitar la guerra.[4]

Durant la guerra, participà en campanyes destinades a ajudar famílies expulsades de les seues llars com a conseqüència de la guerra a Àustria i Hongria. Després del final de la Guerra italo-turca, viatjà per Bèlgica donant conferències. En comprovar la destrucció i l'horror provocats per la guerra reafirmà les seues creences en el pacifisme i en una conferència va declarar: "L'enemic no és a la frontera; és a tot arreu: és la pobresa, la tuberculosi, l'atur. La cura per a aquestes malalties és la fi de les armes."[3] Va insistir que s'haurien d'arbitrar els estats per llei durant guerra.(2)

Després de la Segona Guerra mundial es va traslladar a la casa dels seus amics socialistes Gilberto Gilioli i Myrthe Ripamonti, a Milà, on va morir el 1948. És enterrada en el Cementeri Monumental de Milà.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Zappi, Elda Gentili. If Eight Hours Seem Too Few: Mobilization of Women Workers in the Italian Rice Fields. Albany, New York: State University of New York Press, 1991. ISBN 978-1-4384-2473-6. 
  2. «Alma Dolens (Teresita dei Bonfatti/Teresita Pasini)». A: . 1. ABC-CLIO, p. 9–10. ISBN 1-57607-101-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Cooper, Sandi E. Patriotic Pacifism: Waging War on War in Europe, 1815–1914. New York, New York: Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-536343-2. 
  4. «The Final Efforts of the European Pacifists to Prevent the War». , p. 236–238.