Vés al contingut

Almirante Ferrándiz (AF)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellAlmirante Ferrándiz
DrassanaSocietat Espanyola de Construcció Naval i Arsenal de Cartagena Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióSocietat Espanyola de Construcció Naval Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Espanya Modifica el valor a Wikidata
Historial
Avarament
21 maig 1928 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
Característiques tècniques
Tipusdestructor Modifica el valor a Wikidata
Classeclasse Churruca Modifica el valor a Wikidata
Eslora101 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega9,6 m Modifica el valor a Wikidata
Calat3,3 m Modifica el valor a Wikidata
Velocitat36 kn Modifica el valor a Wikidata
Més informació
ConflictesGuerra Civil espanyola i Battle of Cape Spartel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'Almirante Ferrándiz va ser un destructor de l'Armada Espanyola pertanyent a la Classe Churruca que va participar a la guerra civil al bàndol republicà.

Rebia el seu nom en honor a José Ferrándiz i Niño, militar, marí i polític espanyol.

Historial[modifica]

El vaixell va ser encarregat a la Societat Espanyola de Construcció Naval de Cartagena i va ser botat el 21 de maig de 1928. Va entrar en servei l'any següent.[1]

Va prendre part al bloqueig de l'estret de Gibraltar el 1936. Quan l'esquadra republicana va partir cap al nord per recolzar les tropes que s'hi havien quedat aïllades i intentar trencar el bloqueig naval que patien, l'Almirante Ferrándiz i el Gravina van romandre a l'estret en les tasques de bloquejar.

Abans del que esperava la República, els revoltats van posar en servei el creuer Canarias, que van enviar, juntament amb el creuer Cervera, a l'estret per provar de trencar el bloqueig.

Enfonsament[modifica]

Així va començar la batalla del cap Espartel. El Canarias va veure patrullant lAlmirante Ferrándiz al mar d'Alboran, va obrir foc des de 16 km i amb la segona salva va impactar de ple. Tot i que l' Almirante Ferrándiz va intentar escapar, el Canarias el va encertar amb una tercera salva a 20 km de distància.[2] L'Almirante Ferrándiz va rebre 6 projectils de 200 mm (8") que el van enfonsar el 29 de setembre de 1936, morint gairebé tota la seva tripulació, composta per 160 homes (entre mariners i oficials). El Canarias es va aturar per a rescatar 31 mariners i va autoritzar el vaixell francès Koutubia a recollir-ne uns altres 26, inclòs el seu comandant, José Luis Barbastro Jiménez.[3]

L'Almirante Ferrándiz reposa a 18 milles del far de Calaburras (Màlaga), a les coordenades 36º 14`47``N, 4º 38´ 30´´ W.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ruiz Manjón-Cabeza, Octavio. La Segunda República y la guerra Escrito (en castellà). vol. XVII. Madrid: Ediciones Rialp, 1990. ISBN 84-321-2119-3. 
  • Sánchez Ruano, (). (in Spanish). . p. 596. ISBN ., Francisco. Islam y Guerra Civil Española: moros con Franco y con la República (en castellà). Esfera de los Libros, 2004, p. 771. ISBN 9788497342063. 
  • Whitley, M. J.. Destroyers of World War Two - an international encyclopedia (en anglès). Arms and Armour, 1988. ISBN 0-85368-910-5.