Altar del duc Ratchis
 Sala del museu amb l'altar i, al fons, la font baptismal del patriarca Callisto | |
| Tipus | obra escultòrica  |
|---|---|
| Mida | 88 ( ) cm |
| Col·lecció | Museo cristiano e tesoro del duomo di Cividale del Friuli (Cividale del Friuli) |
L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744). S'estableix la seva execució entre 737 i 744. En l'actualitat es troba al Museo Cristiano de Cividale del Friuli, el qual s'allotja en un espai, construït el 1946, obert a la nau de l'Epístola de la seu de Cividale.
Descripció[modifica]
Les seves dimensions són 1,45 x 0,90 x 0,88 m. Es compon de quatre lloses de pedra d'Ístria —roca compacta calcària de baixa porositat— esculpides amb baixos relleus: la llosa de darrere amb símbols cristians, la de davant amb un Crist en Majestat i les laterals amb una Visitació i una Adoració dels Reis Mags respectivament. S'hi observen restes de pigments.
Les figures es presenten molt bidimensionals, encara que nítidament definides, i, conforme a l'estil de l'època, amb mans i rostres sobredimensionats que aporten una forta càrrega expressionista.[n. 1]
Tot al voltant de la vora superior de l'altar, hi ha una inscripció de caràcter dedicatori: «(Ma)xima dona XPI ad clarit subeimi concessa Pemmoni ubique di(ru)to/(fo)rmarentur ut templa nam e(t) inter reliquas/donum beati Johannis ornabir pendola + teguro pulchro al/tare ditabit marmoris colore Ratechis hidebohohrit», que es pot traduir com: «Ratchis hidebohohrit (gran cavaller?), amb la generosa donació llegada a glòria de Crist pel sublim Pemmone a fi de restaurar les esglésies que foren en runes, entre d'altres la de San Giovanni, enriquí l'altar amb una creu penjant del bell tegurio (baldaquí?) de color de marbre». Pemmone, pare de Ratchis, va ser duc del Friül.[1]
Crist en Majestat[modifica]
La Maiestas Domini és l'escena principal de l'altar, no en va és el situat a la part més visible pels fidels. Està esculpida, com les altres escenes, amb la tècnica del baix relleu. Conforme a la iconografia, quatre àngels sostenen una ametlla mística, pel damunt de la qual apareix, en el seu extrem superior, la mà de Déu. A l'interior de la màndorla, Jesucrist, beneint amb la mà dreta i amb el rotllo a l'esquerra, es presenta flanquejat per dos serafins. Estrelles, roses i creus es reparteixen pel fons. Tot el rectangle és vorejat per un cordó, rodejat aquest per part de la inscripció en el seu costat superior i una cinta de volutes en els altres tres.
La Visitació[modifica]
Maria, mare de Jesús,[n. 2] amb una creu incisa al front, i Isabel estan situades sota d'una doble arcuació i, sota una arcuació adjacent, separada per una columna, hi ha un arbre. Tot el panell lateral situat del costat de l'Evangeli és envoltat per un cordó. Aquest cordó és vorejat per la part de dalt per part de la inscripció, per sota i per la dreta amb cordons dobles entrellaçats i triple pel cantó esquerra.
L'Adoració dels Reis Mags d'Orient[modifica]
Aquesta escena està representada en el lateral del costat de l'Epístola. Les figures són desproporcionades, en elles mateixes —caps, extremitats— i en relació a les altres. La mare de Déu, amb creu al front, asseguda en un tron amb reposapeus i sota baldaquí, té el Nen a la falda; aquest, amb els reis col·locats en filera al seu davant, allarga la mà per a rebre el regal del primer d'ells. Un àngel que sobrevola l'escena fa la presentació. Un personatge dempeus està situat darrere el tron. Estrelles, fulles de palma i acant i altre vegetals adornen el fons. Tot és envoltat per una cinta de baquetons que, a la vegada, és rodejada per part de la inscripció en la part superior i un cordó doble entrellaçat en les altres.
Darrera[modifica]
Dues creus esculpides amb motius geomètrics i amb sengles roses a la intersecció dels pals, dues roses als extrems inferiors del plúteus i una roda penta-aspada, amb quatre flors de lliris al seu exterior, decoren aquesta banda de l'altar. Tot és rodejat primer per un marc fi, després per un cordó quàdruple entrellaçat i a continuació per un cordó de baquetons. Part de la inscripció està incisa en el cantó superior de la llosa. Centrant l'emmarcat, desviada cap a dalt, es troba una cavitat, tal vegada usada per a guardar una lipsanoteca.
Imatges[modifica]
-
Part posterior de l'altar -
Jesucrist en la màndorla sostinguda per àngels -
-
La visitació de la mare de Déu a santa Isabel
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ «L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de forma més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat.».Expressionisme . [Consulta: 19 juny 2011 ]
- ↑ «Maria, poc després de rebre l'Anunciació, és informada per l'arcàngel Gabriel que la seva cosina Isabel, ja gran i estèril, era en estat de bona esperança. Marxa de Natzaret cap a Judea per veure-la i, en arribar, Isabel, il·luminada, li diu: "Qui sóc jo perquè la mare del meu salvador em visiti?"».
Referències[modifica]
- ↑ Rodelli, Paolo Maria. «L'altare di Ratchis» (en italià). L'Italia dei Longobardi. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 21 juny 2011].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altar del duc Ratchis |
- Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999.
- Piero Adorno, L'arte italiana, volume 1, tomo secondo, Messina - Firenze 1998