Amanteca
Un amanteca era un artesà en la societat asteca o mexicana, que es dedicava a la confecció d'abillaments i ornaments formats per plomes fines. A l'art plomari mexicà destaca el conegut plomall de Moctezuma.[1]
Costums i festivitats[modifica]
Les plomes utilitzades eren recollides mitjançant els tributs dels pobles sotmesos, regularment eren plomes acolorides com les del quetzal, la garsa de diverses tonalitats, el lloro, la guacamaya o el zacuán, encara que també s'utilitzaven plomes d'àguila. Els Amantecas reben el seu nom del barri d'Amantla, on vivien la majoria d'ells.[2]
Els amantecas participaven intensament en dues festes de l'any, al mes de panquetzaliztli -dedicada a Huitzilopochtli -, i al mes de tlaxochimaco -mes de les ofrenes de flors a Huizilopochtli i tots els déus-, el déu dels amantecas era Coyotlinahual (el que té un coiot per doble).[3] Durant la festa del mes de panquetzaliztli se solia sacrificar un voluntari que representava al déu Coyotlinahual, en cas de no existir voluntari, els amantecas compraven un esclau o tlatacoltin per sacrificar, prèviament aquest era vestit amb distintius i insiginas del déu. Durant la festa del mes de tlaxochimaco no havia sacrificis, es rendia culte a dues dones-Xiuhtlati i Xilo-amb un ball amb els braços enllaçats anomenat tlanahuaya .[4]
Confeccions i ornaments[modifica]
Les plomes normalment eren subministrades pels pochtecas. Els ornaments de plomes eren molt utilitzats com a insígnies militars i escuts (chimalli). Va ser durant l'època de Moctezuma Xocoyotzin quan l'art plomari tenir el seu auge. Per abillar al déu Huitzilopochtli s'utilitzaven teuquémitl o vestidura divina, el quetzalquémitl o vestidura de ploma de quetzal, el vivitzitzilquémitl o vestidura de ploma de colibrí i el xiuhtocoquémitl o vestidura de plomes de rajola.
Aquells amantecas que treballaven per als tlatoque eren coneguts com a Tecpan amanteca . Els que es dedicaven a confeccionar peces especials eren anomenats calpixcan amanteca o plomari del tresor, les seves obres eren guardades als cellers del huey tlatoani. Existien també els calla amanteca o plomari privats, els qui es dedicaven a confeccionar i comerciar insígnies militars.[5]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- «La ploma en tècnica dels asteques als purépechas». Milenio, 21-04-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 15 setembre 2011].
- Matos Moctezuma, Eduardo. Tenochtitlan. Mèxic: Fons de Cultura Econòmica, 2010, p. 127. ISBN 978-968-16-8118-5.
- Sahagún, Bernardino de. Ángel María Garibay. Història general de les coses de la Nova Espanya. Mèxic: Porrúa, 2006, p. 498-501; 508-515. ISBN 970-07-6492-3.