Andres Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndres Serrano

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJoieria i disseny de joies Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Brooklyn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògraf, artista visual, gravador, joier Modifica el valor a Wikidata
Representat perGaleria MiniMasterpiece Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandresserrano.org Modifica el valor a Wikidata

Andres Serrano (nascut el 15 d'agost de 1950 a Nova York) és un fotògraf nord-americà. La seva obra tracta temes com la religió, la sexualitat i la mort d'una forma confrontacional, i ha anat acompanyada de forta controvèrsia i acusacions de blasfèmia.

Ha exposat a llocs de prestigi com la catedral episcopal Saint John the Divine de Nova York i el Barbican Center de Londres. Andres Serrano va ser elegit membre de ple dret de l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York el 2015.[1] Viu i treballa a Nova York.[2]

Serrano és fill de pare hondureny i mare afrocubana. Va créixer a Williamsburg (Brooklyn) en un entorn catòlic estricte a causa del veinat italoamericà. Va estudiar al Brooklyn Museum of Art School de 1967 a 1969. Abans de la seva carrera com a fotògraf, va ser pintor i escultor.

La seva obra mostra una paleta variada de subjectes artístics: membres del Klu Klux Klan, cadàvers, sensesostres. Moltes vegades les imatges inclouen la participació de líquids corporals, com per exemple sang, sang menstrual, semen (per exemple a Blood and Semen II de 1990) o llet materna. En aquest sentit, una de les fotografies més conegudes i alhora més controvertides és la titulada Piss Christ (1987), que mostra un crucifix submergit en un recipient ple d'orina de l'artista.[3] L'obra va ser vandalitzada el 17 d'abril de 2011 mentre s'exposava a una galeria d'Avinyó.

L'opinió de la crítica no ha estat unànime. Segons el crític Adrian Searle del diari Guardian, "les fotos de Serrano tracten de ser escabroses més que cap altra cosa. Al final el xou és tot façana, i cercar-hi pregoneses ocultes no el fa millor."

Les seves fotografies, normalment de gran format, recorden les composicions clàssiques dels mestres renaixentistes,[4] els quals va descobrir a 12 anys al Metropolitan Museum de Nueva York. Segons l'autor el fi del seu art és cercar la bellesa a través del color, la composició i el tema.[5]

Referències[modifica]

  1. Arxivat [Date missing], at www.nationalacademy.org Error: unknown archive URL (abgerufen am 21. November 2015)
  2. Andres Serrano, American (1950 -), Künstlerbiografie, rogallery. com
  3. Andres Serrano, Idosyncratic Iconography. In: Anette W. Balkema & Henk Slager (Hg.): The Photographic Paradigm. Amsterdam/Atlanta 1997. S. 106–110.
  4. Lafont, Isabel «"Mi fotografía es religiosa y blasfema a la vez"» (en castellà). El País [Madrid], 03-06-2007. ISSN: 1134-6582.
  5. Hontoria, Javier. «Andrés Serrano | El Cultural» (en castellà). [Consulta: 16 setembre 2020].

Enllaços externs[modifica]