Vés al contingut

Angle de despreniment

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Diferents parts d'una eina de tall

L'angle de despreniment és l'angle format per la cara de despreniment de l'eina de tall utilitzada i la direcció perpendicular a la superfície de la peça mecanitzada.[1] L'angle de despreniment influeix en la qualitat de tall, en la potència i en la força de tall. Està relacionat amb l'angle lliure o també anomenat angle d'incidència.

Característiques[modifica]

Tipus d'angle de despreniment

L'angle de despreniment depèn principalment de:

  • La resistència del material de l'eina.
  • La resistència del material a mecanitzar.
  • La calor desenvolupada durant la mecanització.

L'angle de despreniment pot ser positiu o negatiu:

Positiu:

  • Facilita el despreniment d'encenalls, s'aconsegueix un tall ràpid.
  • Redueixen el fregament entre l'eina i l'encenall.

Negatiu:

  • El despreniment d'encenalls és difícil; s'utilitzen grans forces de tall.
  • Incrementa el fregament entre l'eina i l'encenall que produeix un increment del consum de potència amb el consegüent escalfament.
  • Sol emprar-se quan s'han de mecanitzar materials durs.

Valors[modifica]

Segons el material del qual està feta l'eina de tall i el material de la peça que es vol mecanitzar s'utilitzen els següents valors per a l'angle de despreniment.

Material peça Angle despreniment (acer ràpid) Angle despreniment (metall dur)
Acer 370-1200 N/mm² 5º-25º 0°-15º
Alumini fos 20º-30º 10º-20º
Alumini al bronze 15º-20º 6º-12º
Bronze fos 5º-10º 4º-7º
Ferro fos tou 12º-18º 6º-12º
Ferro fos semi-dur 10º-15º 4º-9º
Ferro fos dur 5º-10º 0°-5º
Ferro fos tou 12º-18º 6º-12º
Coure 20º-30º 10º-20º
Fosa mal·leable 10º-15º 5º-10º
Plàstics 20º-35º 10º-25º

Referències[modifica]

  1. «angle de despreniment». Termcat. [Consulta: 12 febrer 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Millán Gómez, Simón. Procediments de Mecanitzat. Madrid: Editorial Paraninfo, 2006. ISBN 84-9732-428-5.
  • Larbáburu Arrizabalaga, Nicolás. Màquines. Promptuari. Tècniques màquines eines, 2004. ISBN 84-283-1968-5.
  • Diversos autors. Tecnologies de Fabricació i Tecnologia de Màquines, 2010. ISBN 84-953-5571-X.

Vegeu també[modifica]