Anhidrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAnhidrita

Anhidrita de Chihuahua, Mèxic.
Fórmula químicaCaSO₄
Epònima- (en) Tradueix i hidro- Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHall in Tirol Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.AD.30
Nickel-Strunz 9a ed.7.AD.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/A.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana28.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic - dipiramidal
Hàbit cristal·lírarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular
Estructura cristal·linaa = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbic 2/m 2/m 2/m
Colorblanc, blavós, gris, vermellós o violeta
Maclessimple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120}
Exfoliació[010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5
Lluïssorvítria a nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,97
Densitat2,9 a 3,0
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.567–1.574
nβ = 1.574–1.579
nγ = 1.609–1.618
Birefringènciaδ = 0.042–0.044
Pleocroismeper a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa
Y = violeta pàl·lid o rosa
Z = violeta
Angle 2V56 a 84°
Fusibilitat2
Altres característiquesalguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la
Varietats més comunes
Angelitavarietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.[1]
Bowel stonevarietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.[2]
Vulpinitavarietat granular.[3]
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAnh Modifica el valor a Wikidata
Referències[4][5]

L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.

Característiques[modifica]

L'anhidrita és un sulfat de calci deshidratat. Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, amb tres direccions de perfecta exfoliació paral·lels als tres plans de simetria. Tot i la seva fórmula, no és isomorfa amb els sulfats ortoròmbics de bari (baritina) i estronci (celestina). Els cristalls clarament desenvolupats són rars, i es presenta habitualment en forma de masses exfol·liades. La duresa és de 3.5 i el pes específic de 2,9. Predomina el color blanc, de vegades grisenc, blavós o morat. Quan s'exposa a l'aigua, l'anhidrita es transforma fàcilment a guix degut a l'absorció d'aquesta.

Formació i jaciments[modifica]

L'anhidrita es troba freqüentment en dipòsits evaporítics amb guix, tal com va ser descoberta per primera vegada, el 1794, en una mina de sal a prop de Hall, a Tirol. La profunditat és crítica, ja que com més a prop de la superfície més fàcilment l'anhidrita ha estat alterada a guix per absorció d'aigua del sòl. L'anhidrita s'associa comunament amb calcita, halita, i d'altres sulfurs com ara galena, calcopirita, molibdenita i pirita.

L'anhidrita és un mineral d'àmplia distribució mundial del qual s'han trobat més de 1500 jaciments repartits arreu de tots els continents. A Catalunya s'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera Cal Marçà, a Castellfollit de Riubregós (l'Anoia) i en dipòsits de sal del Bages; a la província de Lleida a Ivorra, (la Segarra) i a la província de Tarragona en afloraments de lutita a Ulldemolins (el Priorat)[5] i a Barberà de la Conca (Conca de Barberà).[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhidrita
  1. «Angelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  2. «Bowel stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  3. «Vulpinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  4. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., John Wiley and Sons, New York, ISBN 0-471-80580-7
  5. 5,0 5,1 «Anhydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  6. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2023].