Anhidrita

Anhidrita
Anhidrita de Chihuahua, Mèxic.
Fórmula química	CaSO₄
Epònim	a- (en) i hidro-
Localitat tipus	Hall in Tirol
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.AD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AD.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.08
Dana	28.3.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic - dipiramidal
Hàbit cristal·lí	rarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular
Estructura cristal·lina	a = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbic 2/m 2/m 2/m
Color	blanc, blavós, gris, vermellós o violeta
Macles	simple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120}
Exfoliació	[010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria a nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,97
Densitat	2,9 a 3,0
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.567–1.574 nβ = 1.574–1.579 nγ = 1.609–1.618
Birefringència	δ = 0.042–0.044
Pleocroisme	per a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa Y = violeta pàl·lid o rosa Z = violeta
Angle 2V	56 a 84°
Fusibilitat	2
Altres característiques	alguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la
Varietats més comunes
Angelita	varietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.
Bowel stone	varietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.
Vulpinita	varietat granular.
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Anh
Referències

L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.

Característiques

L'anhidrita és un sulfat de calci deshidratat. Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, amb tres direccions de perfecta exfoliació paral·lels als tres plans de simetria. Tot i la seva fórmula, no és isomorfa amb els sulfats ortoròmbics de bari (baritina) i estronci (celestina). Els cristalls clarament desenvolupats són rars, i es presenta habitualment en forma de masses exfol·liades. La duresa és de 3.5 i el pes específic de 2,9. Predomina el color blanc, de vegades grisenc, blavós o morat. Quan s'exposa a l'aigua, l'anhidrita es transforma fàcilment a guix degut a l'absorció d'aquesta.

Formació i jaciments

L'anhidrita es troba freqüentment en dipòsits evaporítics amb guix, tal com va ser descoberta per primera vegada, el 1794, en una mina de sal a prop de Hall, a Tirol. La profunditat és crítica, ja que com més a prop de la superfície més fàcilment l'anhidrita ha estat alterada a guix per absorció d'aigua del sòl. L'anhidrita s'associa comunament amb calcita, halita, i d'altres sulfurs com ara galena, calcopirita, molibdenita i pirita.

L'anhidrita és un mineral d'àmplia distribució mundial del qual s'han trobat més de 1500 jaciments repartits arreu de tots els continents. A Catalunya s'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera Cal Marçà, a Castellfollit de Riubregós (l'Anoia) i en dipòsits de sal del Bages; a la província de Lleida a Ivorra, (la Segarra) i a la província de Tarragona en afloraments de lutita a Ulldemolins (el Priorat) i a Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhidrita