Anise Koltz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnise Koltz
Biografia
Naixement(mul) Lucie Anne Blanpain Modifica el valor a Wikidata
12 juny 1928 Modifica el valor a Wikidata
Eich (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 2023 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Activitat
Camp de treballPoesia i traducció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
Membre de
Família
CònjugeRené Koltz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRaymond Hubert Blanpain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Suzy Mayrisch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anise Koltz (Eich, 12 de juny de 1928 - 1 de març de 2023)[1] va ser una escriptora luxemburguesa. Era coneguda principalment per la seva obra poètica i les seves traduccions en el mateix camp, tot i que també va escriure diverses històries per a nens. El 1962 va fundar, juntament amb Nic Weber, les reeixides sèries de conferències literàries Journées littéraires de Mondorf (actualment Académie Européenne de Poésie, que després presidí),[2] en les quals sempre tingué un paper clau.[3]

Biografia[modifica]

Nascuda a Eich el 12 de juny de 1928, Koltz començà a escriure contes de fades a mitjans de la dècada de 1950, principalment en alemany i luxemburguès. També va treballar com a traductora. Moltes de les seves obres van ser traduïdes al català, l'anglès, el castellà i l'italià. És considerada la poeta contemporània més important de Luxemburg.[3]

Des del 1963, les Journées littéraires de Mondorf (Jornades literàries de Mondorf) han creat enllaços entre els escriptors luxemburguesos i l'escena internacional. El 1995, aquestes Jornades literàries van ser refundades, representant tots els gèneres, a més de proveir diversos escriptors d'una plataforma per a les seves obres.[4]

Anise Koltz va ser membre de l'Académie Mallarmé de París, del Pen-Club de Bèlgica i de l'Institut Grand-Ducal de Luxembourg, Section des Arts et des Lettres, entre altres institucions. Va estar guardonada amb molts diversos premis literaris.[2]

La poesia[modifica]

En la seua poesia ressona el que André Breton anomena el “to major” que distingeix els grans poetes, ens en diu Anna Montero. I s'hi articula un joc d'oposicions entre la llum i l'ombra, la nit i el dia, la realitat i el somni o la paraula i el silenci, per posar en evidència les tensions de l'escriptura i de la vida, amb un llenguatge nu, allunyat de tota floritura o ornament. El resultat és una poesia que renuncia a l'harmonia i una veu poètica que mostra amb cruesa i concisió la incertesa, l'angoixa, el dubte i la lluita, o el dolor.[5][6]

Premis[modifica]

  • 1992 - Premi Jean Malrieu
  • 1992 - Premi Blaise Cendrars
  • 1994 - Premi Antonio Viccaro per "Chants de refus"
  • 1996 - Premi Batty Weber
  • 1997 - Premi Rheinlandtaler de "Landschaftsverband Rheinland"
  • 1998 - Premi Guillaume Apollinaire for "Le mur du son"
  • 2005 - Premi Jan Smrek d'Eslovàquia - per la seva carrera literària
  • 2008 - Premi Servais per "L'ailleurs des mots"
  • 2009 - Premi de literatura francòfona Jean Arp per "La lune noircie"[5]

Obres[modifica]

En alemany[modifica]

  • Märchen, Luxemburg, 1957
  • Heimatlos, Gedichte, Luxemburg, 1959
  • Der Wolkenschimmel und andere Erzählungen, Luxemburg, 1960
  • Spuren nach innen, 21 Gedichte, Luxemburg, 1960
  • Steine und Vögel, Gedichte, Múnic/Esslingen, 1964
  • Den Tag vergraben, Bechtle Verlag, 1969
  • Fragmente aus Babylon, Delp Verlag, 1973

Bilingüe alemany i francès[modifica]

  • Le cirque du soleil, Pierre Seghers, 1966
  • Vienne quelqu’un, Rencontre, 1970
  • Fragments de Babylone, Fagne, 1974
  • Sich der Stille hingeben, Heiderhoff Verlag, 1983

En francès[modifica]

  • Le jour inventé, París, 1975
  • La terre monte, Belfond, París, 1980
  • Souffles sculptés, Guy Binsfeld, 1988
  • Chants de refus I and II, phi, 1993 and 1995
  • Le mur du son, phi, 1997, Premi Guillaume Apollinaire
  • Le paradis brûle, La Différence, 1998
  • La terre se tait, phi, 1999
  • Le cri de l'épervier, phi, 2000
  • Le porteur d'ombre, phi, 2001
  • L'avaleur de feu, phi, 2003
  • Béni soit le serpent, phi, 2004
  • L'ailleurs des mots, Éditions Arfuyen, 2007, Premi Jean Servais
  • La Lune noircie, Éditions Arfuyen, 2009 connectat amb el Premi de literatura francòfona Jean Arp
  • La Muraille de l'Alphabet, phi, 2010]
  • Je renaîtrai, Éditions Arfuyen, 2011

Bilingüe francès i anglès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Anise Koltz nous quitte à l’âge de 94 ans». Tageblatt, 01-03-2023 [Consulta: 2 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Dos poetas luxemburgueses: Anise Koltz y Jean Portante (traducidos por José M. G. Holguera)». tbr. the barcelona review, número 24, maig - juny 2001. [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 "Koltz, Anise (geb. Blanpain)", Luxemburger Lexikon, Editions Guy Binsfeld, Luxembourg, 2006. (alemany)
  4. ↑ "Anise Koltz" Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine., Arc Publications. Retrieved 2 February 2011.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Koltz, Anise. Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica. Presentació i traduccions d'Anna Montero. Departament de Cultura. Arts Santa Mònica, 2014, p. 36. 
  6. ↑ «Lectura de poemes d'Anise Koltz - Vicerectorat de Cultura - Universitat de València». [Consulta: 8 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Forderer, Manfred: "Anfang und Ende der abendländischen Lyrik: Untersuchungen zum homerischen Apollonhymnus und zu Anise Koltz", Amsterdam. 1971.
  • Brucher, Roger: "Anise Koltz, de traces et d'aigle", Virton: La Dryade. 1976.
  • Weins, Alain: "Kann Poesie die Welt verändern?" - Die Geschichte der Mondorfer Dichtertage, Echternach/Mersch: Phi. 1999.
  • Caldognetto, Maria Luisa: "Anise Koltz: 'Il paradiso brucia'", in: Poesia. Milano: Crocetti. n° 153. (septembre 2001). pp. 32–43.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anise_Koltz&oldid=32364685»