Anna Costal i Fornells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Costal i Fornells
Biografia
Naixement23 juny 1981 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMusicologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómúsica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior de Música de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcostalfornells.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): CostalFornells Modifica el valor a Wikidata

Anna Costal i Fornells (Girona, 1981) és una musicòloga catalana.[1] Es doctorà en Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2014 amb una tesi sobre el compositor Pep Ventura que va merèixer el reconeixement de premi extraordinari.[2]

Com a investigadora destaquen les seves recerques sobre la música catalana dels segles XIX i XX, especialment les vinculades amb la sardana i la figura de Pep Ventura que la van conduir a comissariar l'exposició «Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda» al Museu de l'Empordà el 2009. També va coordinar l'exposició «Les músiques dels 1714s» al Museu de la Música de Barcelona el 2014.[3]

Com a divulgadora musical ha escrit diversos llibres sobre la història de la música a Catalunya, alguns en col·laboració altres musicòlegs de prestigi com La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat escrit amb Joan Gay i Joaquim Rabaseda,[4][5] o Sardanes escrit conjuntament amb Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda.[6] Participa periòdicament en el programa El taller del lutier de Catalunya Ràdio amb la secció «Sardanes de butxaca».

També és intèrpret de tenora, actualment vinculada a la Cobla Vila d'Olesa.[3]

Llibres[modifica]

  • Societat Coral Erato de Figueres: pensament, esbarjo i cultura des de 1862 (Ajuntament de Figueres, 2019, coordinadora de l'obra i autora amb Marciano Cárdaba, Erika Serna, Anna Teixidor, Alfons Gumbau i Albert Testart).[7]
  • Això no és una biografia de Pep Ventura: l'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular (Gavarres, 2018).
  • Xavier Cugat i Mingall (Ajuntament de Girona, 2012).
  • Cantadors del Pallars: cants religiosos de tradició oral al Pirineu = Religious chants of the oral tradition in the Pyrenees (Rafael Dalmau, 2010, coautora amb Jaume Ayats i Iris Gayete).
  • La Inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: òpera, espectacle, ciutat (Ajuntament de Girona, 2010 coautora amb Joan Gay i Joaquim Rabaseda).
  • Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda (Consorci del Museu de l'Empordà, 2010).
  • Sardanes (Fundació Caixa de Girona, 2009, coautora amb Jaume Ayats i Joaquim Rabaseda).
  • Els Músics de festa major: passat i present de l'ofici de músic de cobla-orquestra (coautora amb Oriol Oller).

Referències[modifica]

  1. «Anna Costal i Fornells: “La renovació de la sardana no va ser una cosa només de Pep Ventura”». Ara.cat, 18-01-2018. [Consulta: 20 gener 2020].
  2. «Conferència d'Anna Costal, 30 de novembre». Institut d'Estudis Empordanesos. [Consulta: 21 gener 2020].
  3. 3,0 3,1 «Anna Costal». ESMUC. [Consulta: 21 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  4. «Presentació del llibre "La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860. Òpera, espectacle, ciutat"». MUSC. [Consulta: 21 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  5. «Un llibre sobre el Teatre Municipal treu a la llum la Girona moderna del segle XIX». Diari de Girona, 31-10-2010. [Consulta: 21 gener 2020].
  6. «Sardanes pel seu nom». Revista de Girona. [Consulta: 21 gener 2020].
  7. «Presentem el llibre "Societat Coral Erato de Figueres. Pensament, esbarjo i cultura des de 1862"». Catalunya Ràdio. [Consulta: 21 gener 2020].