Antic Casino de Cardedeu
Antic Casino de Cardedeu | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | segle XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | noucentisme | |||
Altitud | 194 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cardedeu (Vallès Oriental) | |||
Localització | Av. Rei en Jaume, 315 - c. Joaquim Blume - c. Llinars | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 28567 | |||
L'Antic Casino és una obra del municipi de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici aïllat, antic casino de Cardedeu i posteriorment fàbrica. De volumetria complexa amb un cos en una plana i cobert de forma plana, està limitat per una balustrada que inclou tres frontons clàssics. La totalitat de les obertures són de mig punt. El cos de planta baixa i dos pisos està coberta a dues vessants amb capcer d'elements clàssics. Al primer pis hi ha una terrassa. Els laterals emprats són: pedra, maó i teula àrab.[1]
Història[modifica]
El sr. Campmajor, fabricant de Sabadell i estiuejant de Cardedeu fou el mecenes d'aquest Casino. Era el millor local d'esbargiment que hi havia a la comarca amb teatre, salons de cafè, restaurants, sala de joc, terrassa i jardí que meresqué el nom de Gran Casino del Vallès. Els plànols foren presentats el maig de 1924; els edificis foren acabats el juny de 1925 i les obres foren executades pel contractista Josep Vinals. Entre els anys 1930-1936 fou la llar de la delegació local de la Lliga Regionalista i altres entitats. Durant la Guerra Civil fou infeudat pel comitè i serví d'escola i també d'estatge de milícies antifeixistes, que el deixaren en molt mal estat. Acabada la guerra el sr. Campmajor la posà en venda i passà a ser propietat privada. El seu interior fou remodelat amb la intenció de donar cabuda a una fàbrica.[1]
Referències[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic Casino de Cardedeu |
- ↑ 1,0 1,1 «Antic Casino». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].