Antoni Compte Fort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Compte Fort
Biografia
Naixement1686 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1769 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Vilaplana (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant, Ciutadà honrat Modifica el valor a Wikidata

Antoni Compte Fort (Reus, 1686 - Vilaplana, 1769) va ser comerciant, hisendat i ciutadà honrat.

Fill de Joan Compte i de Maria Fort, va ser l'hereu del seu pare. Quan aquest va morir encara era menor d'edat i la seva hisenda va estar en mans de tutors. El 2 de desembre de 1709 es va casar a la Catedral de Tarragona amb la tarragonina Isabel Pastor i de Mestre, filla de Joaquim Pastor, ciutadà honrat, que li va aportar un dot de 4.000 lliures. Com a hereu del seu pare va liquidar alguns negocis d'aquest, per exemple la societat amb Josep Grases, el qual li va pagar 10.600 lliures l'any 1710 per la part de l'empresa, o la venda de la participació que tenia en la societat amb Josep Aparici, de Barcelona, del qual va cobrar 500 lliures. També va emancipar una esclava, Rosa Ancilla, el 1710. El fet de casar-se amb una tarragonina i l'estat de guerra en què es vivia aleshores el va fer decidir a traslladar-se a Tarragona, a una casa del carrer dels Cavallers que havia estat de la família Montargull, i que va comprar el 1711 per 2.000 lliures. El juny de 1713 va ser convocat a una reunió del Braç Militar que s'havia de celebrar a Barcelona el 30 de juny de 1713, però no hi anà i va donar la representació a Josep Grases. Acabada la Guerra de Successió va deixar Tarragona i es va instal·lar a Vilaplana, on va seguir dedicant-se al comerç i sobretot comprant i arrendant terres. Antoni Compte va enviudar cap al 1720 i es va tornar a casar amb Teresa Arbó. Ben situat a la nova població, va entrar a formar part dels familiars de la Inquisició. L'any 1744 formava part del tribunal de Vilaplana. A principis de la dècada de 1760 va patir dificultats econòmiques degut a les males collites dels anys anteriors i potser per la seva tendència a pledejar. El 1764 tenia una causa al Tribunal de la Inquisició contra Pere Font i Miquel Llagostera de Reus i una altra a la Cúria de Tarragona contra Jeroni Vaquer de Batea. El 1767 encara en tenia dues a la Reial Audiència de Catalunya a Barcelona. Al morir, va ser enterrat a la capella del Roser del convent dels franciscans de Reus. Una germana seva, Antònia Comte Fort, es va casar amb el comerciant, ciutadà honrat i alcalde de Reus (1724-1726) Gabriel de Simó.[1]

Referències[modifica]

  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 42-44. ISBN 8493410845.