Antoni Font (lingüista)
 Portada del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font (1637) (1637)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII la Seu d'Urgell |
| Mort | valor desconegut |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Antoni Font (la Seu d'Urgell, segle xvii) fou un lingüista, jesuïta,[1] professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de la Seu d'Urgell. Se'l coneix en tant que autor del diccionari llatí-català Fons verborum et phrasium (1637), destinat a l'aprenentatge del llatí per part dels joves catalans.[2] El 1637 publicà el referit diccionari Fons verborum et phrasium, que dedicà a Pau Duran, bisbe de la Seu.
Notes[modifica]
- ↑ En el privilegi d'impressió del diccionari d'Antoni Font, atorgat per l'aleshores Lloctinent de Catalunya Enric III d'Empúries, Duc de Sogorb i Cardona es diu: "Lo Duc de Segorbe i Cardona Lloctin. i Capita General etc. Per la present donam llicencia, facultat i permís al amat de la Real Magestat lo P. Antonio Font Religios de la Compañia de JESUS, que liberament pugui fer imprimir un llibre per ell compost i aprobat per lo ordinari, intitulat "Fons Verborum & Phrasium, &c" ..."
- ↑ "ad iuuentutem latinitate imbuendam...", es diu en el seu títol extens.
Bibliografia[modifica]
- Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
- Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
- Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
- Antoni Ferrando i Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.