Antoni Jordà i Santandreu
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.«Podeu millorar-lo per transformar-lo en un article enciclopèdic» |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 setembre 1795  Berga |
| Mort | 23 setembre 1864 (69 anys) Barcelona |
 Senador al Senat espanyol | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, banquer, empresari, industrial |
Antoni Jordà i Santandreu (Berga, 12 de setembre de 1795 - Barcelona, 23 de setembre de 1864) va ser un polític, banquer i industrial espanyol, senador i diputat durant el regnat d'Isabel II.
Biografia[modifica]
Nascut a Berga el 12 de setembre de 1795, era el tercer i darrer fill del matrimoni de Josep Jordà i Bové i Eulàlia Santandreu i Riu.[1] Amb uns tretze anys, el seu pare el va enviar a Reus amb el seu oncle Climent Jordà.[1] Posteriorment, va passar a València, on va començar la seva carrera mercantil.[1] Pel que sembla, durant la Guerra del Francès va ser capturat i empresonat pels francesos.[1] Molt més endavant, i després de diverses desventures, el 1841 va ser nomenat senador per la província de Girona.[1] Dissoltes les Corts, va ser nomenat senador per segona vegada per la província de Múrcia i va votar la majoria de la reina.[1] Més endavant va ser diputat a Corts pel districte de Berga.[1] Va ser fundador de la Compañía de Probidad, la del Banco de Fomento i la Companyia Espanyola General d'Assegurances, on va ocupar el càrrec de director.[1] Va morir el 23 de setembre de 1864 a Barcelona.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Ovilio y Otero, Manuel. «Biografía de don Antonio Jordá y Santandreu, diputado a Cortes». A: Historia de las Cortes de España y biografías de todos los diputados y senadores mas notables contemporaneos. II. Madrid: Imprenta y establecimiento de grabado de D. Baltasar González, 1847, p. 199-214.