Antonio Mongitore
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1663 Palerm (Sicília) |
| Mort | 6 juny 1743 (80 anys) Palerm (Sicília) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, historiador, bibliògraf |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Lipario Triziano |
Antonio (o Antonino) Mongitore (Palerm, Sicília, 4 de maig de 1663 - 6 de juny de 1743),[1] fou un escriptor, sacerdot i historiador italià. Els seus pares foren Giuseppe i Anna Abbate.[2]
No sabem quan va ser nomenat sacerdot. Era un protegit de Francesco Marchese, canonge de Palerm. Mongitore va entrar al seguici del llavors arquebisbe de Palerm, Ferdinando Bazan y Manriquez, nomenant-lo secretari, entre d'altres càrrecs.[2] Fou canonge de la Catedral de Palerm, i posteriorment fou consultor de l'Inquisició.[1] A banda de la seua faceta eclesiàstica, fou un escriptor prolífic: la seva obra fa referència sobretot a la història i a la literatura de Sicília, però també es dedicà a l'hagiografia d'alguns sants.[3] La seva obra més reconeguda fou Bibliotheca Sicula sive de Scriptoribus siculis notitiae locupletissimae, impresa a Palerm entre 1708 i 1714.[1]
Es troba enterrat a l'església de San Domenico de Palerm.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Castellanos de Losada, Sebastián. Biografia eclesiástica completa : vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos en orden alfabético (en castellà). Vol. XIV. Madrid: Imprenta y Librería de Eusebio Aguado, 1862, p. 267. OCLC 807926946.
- ↑ 2,0 2,1 Bazzano, Nicoletta. «Mongitore, Antonino» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2011. [Consulta: 16 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Antonio Mongitore» (en castellà). Kripkit.com. [Consulta: 16 juny 2022].[Enllaç no actiu]