Archon apollinus
Imago al campus de la Universitat Çukurova, Adana, Turquia | |
Estat de conservació | |
---|---|
Gairebé amenaçada | |
UICN | 171925 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Papilionidae |
Tribu | Luehdorfiini |
Gènere | Archon |
Espècie | Archon apollinus (Herbst, 1798) |
Archon apollinus és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.
Distribució[modifica]
S'estén pel sud-est d'Europa i oest i centre d'Àsia, concretament a Romania, sud-oest de Bulgària, Grècia, incloent les illes egees de Lesbos, Quios, Samos, Cos i Rodes, Turquia, Síria, Líban, Israel, Jordània, nord d'Iraq, Armènia, nord de l'Iran i Turkmenistan.[1][2]
Descripció[modifica]
Adult[modifica]
Envergadura alar entre 54 i 60 mm. Diformisme sexual poc aparent. Anvers de l'ala anterior de color blanquinós o grogós, amb dues grans taques negres prop del marge superior i la part externa més fosca. També presenten algunes taques vermelles entre la taca negra més externa i el marge. Anvers de l'ala posterior menys marcada, amb una sèrie de taques vermelles i una altra de blaves prop del marge exterior, ambdues envoltades de negre. Revers semblant a l'anvers.[2]
-
♂
-
♂ △
-
♀
-
♀ △
Eruga[modifica]
L'eruga és de color negre amb taques vermelles.[2]
-
Eruga a Hasanbeyli, Turquia
Ou[modifica]
Els ous són de color verd llampant i la femella els pon directament sobre les fulles de la planta nutrícia.[2]
-
Detall de diversos ous a Hasanbeyli, Turquia
Hàbitat[modifica]
Oliverars, vinyes, llocs pedregosos en matollars i boscos oberts. Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1100 m.[2] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia, com ara A. bodamae a les illes de Lesbos i Samos, A. clematitis a Bulgària, i A. guichardii i A. parvifolia a l'illa de Rodes.[2]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una sola generació entre entre mitjans de març i mitjans d'abril. Hiberna com a crisàlide.[2]
Comportament[modifica]
Les erugues s'alimenten en petits grups en els primers estadis de vida. Posteriorment l'eruga forma una mena de "tenda" amb seda que s'enganxa a una fulla de la planta nutrícia. Aquest comportament és únic entre els papiliònids europeus, en tractar-se d'una eruga amb una coloració que adverteix als potencials predadors de la seva perillositat, i per disposar d'un osmeteri que li permet dissuadir-los. Tot i això, la barrera física que suposa aquesta "tenda" de seda sembla que li ofereix certa protecció contra dípters i himenòpters paràsits.[2]
Conservació[modifica]
L'ús d'herbicides en plantacions d'oliveres i vinyes, principals hàbitats ocupats per l'espècie, sembla ser el responsable d'importants extincions locals en la seva àrea de distribució.[2]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Eurobutterflies (anglès)