Armand Massard
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Armand Émile Nicolas Massard 1r desembre 1884 14è districte de París (França) |
| Mort | 8 abril 1971 (86 anys) 16è districte de París (França) |
| Conseller municipal de París | |
| | |
| Dades personals | |
| Alçada | 186 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | tirador, escriptor |
| Partit | Federació Republicana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Esport | esgrima |
| Participà en | |
| 1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 |
| 1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - espasa individual masculina (medalla d'or olímpica) |
| 1920 | Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 - espasa per equips masculina (medalla de bronze olímpica) |
| Família | |
| Pare | Émile Massard |
Premis | |
 | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Esgrima | |||
Competint per  França
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Or | Anvers 1920 | espasa individual | |
| Plata | Amsterdam 1928 | espasa per equips | |
| Bronze | Anvers 1920 | espasa per equips | |
Armand Émile Nicolas Massard (París, 1 de desembre de 1884 - París, 9 d'abril de 1972) va ser un tirador d'esgrima francès, especialista en espasa, que va competir en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.
El 1920 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on disputà dues proves del programa d'esgrima. En la competició d'espasa individual guanyà la medalla d'or, mentre en la d'espasa per equips guanyà la de bronze.[1]
El 1924, als Jocs de París, fou cinquè en la competició d'espasa individual. El 1928, a Amsterdam, disputà els seus tercers i darrers Jocs Olímpics. En ells disputà dues proves del programa d'esgrima. En la competició d'espasa individual quedà eliminat en semifinals, mentre en la d'espasa per equips guanyà la medalla de plata.[1]
El 1911 fundà la Federació Parisina d'Esgrima, que presidí entre 1921 i 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va presidir la Federació Francesa d'Esgrima, entre 1943 i 1945. Entre 1933 i 1967 presidí el Comitè olímpic francès (COF).[1]
Fou periodista del Le Figaro i col·laborador del diari de dreta L'Ami du peuple de François Coty, on dirigia els serveis esportius.[2] Membre de la Croix-de-feu,[3] Armand Massard es manifestà al costat dels veterans i els membres de les Lligues durant els disturbis del 6 de febrer de 1934.[4]
Reconeixements[modifica]
Massard fou reconegut amb la Creu de Guerra 1914-1918 pels seus serveis durant la Primera Guerra Mundial, així com fou nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Armand Massard Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2020. [Consulta: 23 octubre 2017].
- ↑ Le Figaro, 5 juin 1932, p. 2
- ↑ L'Humanité, 10 gener 1935, p. 1-2
- ↑ Paul Perrin i Jean de Tinguy du Pouët, Rapport fait au nom de la commission d'enquête chargée de rechercher les causes et les origines des événements du 6 février 1934, París, Cambra dels diputats, 1934, p. 31