Vés al contingut

Arun Shourie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaArun Shourie

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pa) ਅਰੁਣ ਸ਼ੌਰੀ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Jalandhar Modifica el valor a Wikidata
Membre del Rajya Sabha
1998 – 2004 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Delhi
Universitat de Syracuse Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Bharatiya Janata Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 gener 2004Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webarunshouri.blogspot.in Modifica el valor a Wikidata

Arun Shourie (panjabi: ਅਰੁਣ ਸ਼ੌਰੀ) (Jalandhar, 2 de novembre de 1941) és un economista, periodista, escriptor i polític indi.[1] Ha treballat com a economista al Banc Mundial, consultor de la Comissió de Planificació del Govern de l'Índia, editor dels diaris Indian Express i The Times of India i Ministre de Comunicacions i Tecnologies de la Informació durant mandat d'Atal Bihari Vajpayee (1998-2004).[2] Va rebre el Premi Ramón Magsaysay l'any 1982 i el Premi Padma Bhushan el 1990.[3]

Percebut popularment com un dels principals intel·lectuals nacionalistes hindús durant els anys 90 i principis dels 2000, tant per haver escrit obres controvertides sobre l'islam i el cristianisme com pels atacs a ideòlegs d'esquerra, a finals de la dècada del 2010 es considerava escèptic de les religions en general tot i mostrar afinitat pel budisme que considera "el més proper a la raó".[4][5] Aquest escepticisme va néixer a partir de la criança del seu fill discapacitat i d'haver de tenir cura de la seva dona malalta, experiències que va compartir al llibre de 2011 Does He Know a Mother's Heart: How Suffering Refutes Religion, suggerint que "per tractar amb la vida i el que ens envia, la posició de Buda és la més útil".[6]

Primers anys[modifica]

Arun Shourie va néixer a Jalandhar, a la província del Panjab l'Índia britànica, el 2 de novembre de 1941.[7] Va estudiar a la Modern School Barakhamba Road[8] de Nova Delhi i es va llicenciar en economia al St. Stephen's College de la Universitat de Delhi. L'any 1996 va obtenir el Doctorat en Economia a la Maxwell School of Citizenship and Public Affairs de la Universitat de Syracuse.[9]

Carrera professional[modifica]

Economista[modifica]

L'any 1967, poc després de doctorar-se es va incorporar al Banc Mundial com a economista, on hi va treballar més de deu anys. Paral·lelament, entre els anys 1972 i 1974 va ser consultor de Simultàniament, entre 1972-74, va ser consultor de la Comissió de Planificació del Govern de l'Índia. Va ser en aquesta època quan va començar a escriure articles crítics sobre amb la política econòmica.[7]

Periodisme[modifica]

El 1975, durant l'estat d'emergència declarat per l'aleshores primera ministra Indira Gandhi, Shourie va començar a escriure articles a l'Indian Express criticant el que considerava un atac a les llibertats civils. El diari, propietat de Ramnath Goenka, va estar en el punt de mira de la censura per part del govern. L'any 1976 va entrar a formar part del "Consell de l'Índia per a la Recerca en Ciències Socials".[10] El gener de 1979, va ser nomenat editor executiu de l'Indian Express, obtenint carta blanca per fer-hi el que considerés oportú. Es va llaurar una reputació d'escriptor i editor intel·ligent i valent, fent campanya per a la llibertat de premsa, en contra de la corrupció i la defensa de les llibertats civils, guanyant-se l'admiració de tot l'espectre polític, en paraules de Martha Nussbaum.[11]

És considerat un periodista experimentat i veterà.[12][13] L'any 1982 va guanyar el ser guanyador del Premi Ramón Magsaysay en la categoria de periodisme, literatura i arts de la comunicació creativa com a "ciutadà preocupat que utilitza la seva ploma com a adversari efectiu de la corrupció, la desigualtat i la injustícia".[10] El 2000 va ser nomenat amb el premi Herois mundials de la llibertat de premsa que atorga l'Institut Internacional de Premsa. També ha obtingut el premi Premi Editor Internacional de l'Any i el guardó The Freedom to Publish Award.[7]

Política[modifica]

Va ser nomenat des de l'estat d'Uttar Pradesh com a representant del Partit Bharatiya Janata per a dos mandats successius al Consell dels Estats (Rajya Sabha), sent membre del Parlament durant els anys 1998-2004 i 2004-2010.[14] Va ocupar el càrrec de Ministre de Comunicacions i Tecnologies de la Informació del Govern de l'Índia sota el mandat del primer ministre Atal Bihari Vajpayee. Va ser en aquest càrrec amb el qual va liderar la venda de diferents empreses, com ara Maruti, VSNL, Hindustan Zinc, entre d'altres.[15]

Shourie va ser un dels molts que es van oposar a la Llei de 1986 sobre les dones musulmanes (protecció dels drets sobre el divorci), que el govern encapçalat per Rajiv Gandhi i que limitava considerablement els drets de les dones musulmanes divorciades, en comparació a les d'altres religions. Els liberals, segons Ainslie Embree, ho veien com "una capitulació davant les forces de l'obscurantisme islàmic, un retorn ... al segle xiii" i els crítics revivalistes hindús pensaven la Llei "debilitava la unitat ínida". Shourie va escriure articles que volien de demostrar que el tractament de les dones a l'Alcorà els oferia protecció, tot i que, a la pràctica, la llei islàmica les oprimia. Va ser criticat pel que es percebia com un atac contra l'islam. Rafiq Zakaria, l'erudit musulmà, afirmava que la preocupació de Shourie per la reforma de l'islam demostrava el menyspreu hindú, que utilitzava la situació de les dones musulmanes com a exemple de l'endarreriment de la comunitat. Vir Sanghvi el va anomenar "xoviniste hindú amb rostre liberal".[16]

Després de la derrota del Partit Bharatiya Janata a les eleccions generals del 2009, Shourie va ser dels que va demanar una revisió interna del partit, deplorant les divisions internes i el filtratges d'informació a la premsa en benefici d'interessos particulars.[17]

Shourie ha estat descrit pel politòleg Christophe Jaffrelo com a "un escriptor que simpatitza amb temes hindús militants"[18] i que ha expressat públicament el seu suport als objectius de la Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS), una organització nacionalista hindú. Això va causar malestar entre alguns dels qui admiren el seu periodisme. Diu que membres destacats del partit Bharatiya Janata (BJP), del qual n'és membre i que té vincles amb el RSS, concretament, LK Advani i Atal Bihari Vajpayee, han mostrat la seva oposició a l'odi sectari i, en els seus intents de fer inclusiu el BJP, han intentat marginar a aquells que, a l'extrem musulmà i hindú, promouen aquest odi. Com a politòleg, considera que el sistema electoral actual no afecta la competència i la integritat. Va destacar les seves opinions en una conferència cultural anomenada Tomorrow's India Global Summit i va afegir que la pressió per provocar canvis en el sistema electoral actual hauria de venir de la societat.[19]

Escriptor[modifica]

Arun Shourie ha escrit nombrosos llibres. Segons Martha Nussbaum, els principals trets dels seus escrits són:

identificables en la creació d'un periodista intel·ligent, decidit i que treu al sols els draps bruts. Són polèmics, ad hominem, sovint amb un to extremadament agut. ... Però, malgrat el seu estil, els seus llibres són, òbviament, obra d'un home brillant, amb una àmplia i singular experiència, amb passió per la llibertat d'expressió i de premsa i el desig per tractar l'actualitat i abordar-hi qüestions subjacents.[11]

Llibres publicats[modifica]

Autor[modifica]

Coautor[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Arun Shourie». Credit Suisse, 2017. Arxivat de l'original el 14-02-2017. [Consulta: 7 abril 2021].
  2. «List of Ministers of Communications». Department of Telecommunications, Government of India. Arxivat de l'original el 02-10-2013. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. «Padma Awards Directory (1954-2013)». Ministry of Home Affairs. Arxivat de l'original el 15-10-2015. [Consulta: 7 abril 2021].
  4. Vir Sanghvi (19 May 2017), "A few God Men", Business-Insider. Consultat el 20 març 2020.
  5. Utpal Kumar (18 juny 2017), "The loneliness of being Arun Shourie", DailyO.in. Consultat 20 març 2020.
  6. IANS (9 juliol 2011), "Arun Shourie pens down his trauma", Hindustan Times. Consultat 20 març 2020.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Arun Shourie, India». International Press Institute, 02-05-2014. Arxivat de l'original el 02-05-2014. [Consulta: 7 abril 2021].
  8. «Famous Alumni». Modern School Barakhamba Road,. [Consulta: 7 abril 2021].
  9. «SU's Who». Syracuse University Magazine,, 1985. [Consulta: 7 abril 2021].
  10. 10,0 10,1 «Shourie, Arun | Citation». Ramon Magsaysay Award Foundation, 2012. Arxivat de l'original el 02-05-2012. [Consulta: 5 abril 2021].
  11. 11,0 11,1 Nussbaum, Martha C. The clash within : democracy, religious violence, and India's future. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2007. ISBN 978-0-674-04156-1. 
  12. Maira, Arun. Remaking India : one country, one destiny. New Delhi: Response Books, 2004. ISBN 978-81-321-0188-8. 
  13. «Arun Shourie's Speech On Media Freedom At Press Club Of India: Full Transcript». NDTV, 10-06-2017. [Consulta: 7 abril 2021].
  14. Hindu nationalism : a reader. Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2007. ISBN 978-1-4008-2803-6. 
  15. Johri, Meera. Greatness of spirit : profiles of Indian Magsaysay award winners. Delhi: Rajpal & Sons, 2010. ISBN 978-81-7028-860-2. 
  16. Embree, Ainslie Thomas. Utopias in conflict : religion and nationalism in modern India. Berkeley: University of California Press, 1990. ISBN 0-520-06866-1. 
  17. «Arun Shourie hits out at BJP top leadership». The Indian Express, 24-08-2009 [Consulta: 4 abril 2021].
  18. Jaffrelot, Christophe. The Hindu nationalist movement and Indian politics : 1925 to the 1990s : strategies of identity-building, implantation and mobilisation (with special reference to Central India). Londres: Hurst, 1996. ISBN 1-85065-170-1. 
  19. «Arun Shourie says pressure to change electoral system should come from society». Firstpost, 08-10-2017. [Consulta: 7 abril 2021].