Vés al contingut

Atenció a la dependència a Ceuta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'atenció a la dependència a Ceuta es caracteritza per un desenvolupament normatiu a nivell estatal perquè la competència és del Ministeri de Treball i Assumptes Socials a causa de ser Ceuta una ciutat autònoma.[1]

La regulació del procediment per a la valoració i reconeixement de la situació de dependència ha sigut mitjançant la Resolució de 16 de juliol de 2007, de l'Institut de Majors i Serveis Socials i l'Ordre TAS/2455/2007, de 7 d'agost.[1]

Un estudi de 2012 constatà que la majoria de les persones cuidadores familiars eren dones (tres quarts) i la meitat de les persones cuidadores mostraven algun símptoma d'ansietat i/o depressió.[2]

Les dades de 2018 implicaven que Ceuta (amb dades combinades amb Melilla) tenia un 5,2% de persones en la llista d'espera (persones amb dependència reconeguda esperant les atencions), una de les més baixes en comparació amb la majoria de les altres comunitats autònomes.[3] Junt a Castella i Lleó i Melilla, era un territori amb una llista d'espera dins d'una gestió normal de les altres i baixes sense acumulacions.[4] Aquesta situació es manté amb les dades de 2019.[5]

Un informe del Círculo empresarial de Atención a las Personas (CEAPs) de 2019 informà que Ceuta, junt a Melilla, era la comunitat autònoma amb menys despesa pública per dependent.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Barrios Baudor, Guillermo L. «Capítulo 12. El sistema integral de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia. Grados de dependencia y su valoración. Reconocimiento del derecho». A: Comentario sistemático de la Ley de la dependencia Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia y normas autonómicas. 1a ed. Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi, 2008, p. 398. ISBN 978-84-8355-687-0. 
  2. Salcedo López, Rocío [et al]. «Las consecuencias de la discapacidad en familias de la ciudad de Ceuta = The consequences of disability on families in the city of Ceuta». REOP - Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 23, 2, 30-01-2014, pàg. 139-153. DOI: 10.5944/reop.vol.23.num.2.2012.11454.
  3. Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales de España. XVIII Dictamen del Observatorio, 2018, p. 5 [Consulta: 8 octubre 2019].  Arxivat 2019-05-02 a Wayback Machine.
  4. Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales de España, 2018, p. 27.
  5. Asociación Estatal de Directores y Gerentes de Servicios Sociales de España. XVIII Dictamen del Observatorio, 2019, p. 27 [Consulta: 8 octubre 2019].  Arxivat 2019-10-28 a Wayback Machine.
  6. «Ceuta, ‘farolillo rojo’ en ayudas a la dependencia». El Faro Ceuta, 24-03-2019 [Consulta: 8 octubre 2019].