Auguste Vaillant
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1861 Charleville-Mézières (França) |
| Mort | 5 febrer 1894 (32 anys) París |
| Causa de mort | Pena de mort (guillotinat) |
| Activitat | |
| Ocupació | militant |
Auguste Vaillant (Mézières (les Ardenes), 1861 - 5 de febrer de 1894) fou un anarquista francès que es va fer internacionalment famós a finals del segle xix com a autor d'un atemptat amb bomba contra la Cambra dels Diputats Francesa el 9 de desembre de 1893.
Biografia[modifica]
Vaillant va tenir una infància miserable. Als dotze anys ja vivia sol a París, on posteriorment va ser condemnat per petits delictes: als tretze per agafar un tren sense bitllet, i als disset anys per robar menjar, per la qual cosa va passar sis dies a la presó.
Va treballar en diverses ocupacions manuals temporalment en condició d'aprenent i va desenvolupar una passió per l'astronomia i la filosofia. Preocupat amb la misèria dels habitants pobres de París, entre els quals s'incloïa, Vaillant va ser seduït pels cercles anarquistes i va començar a freqüentar alguns d'aquests grups. Es va casar i va viure enmig de la pobresa amb la seva dona i la seva filla Sidonie, que després de la seva mort seria adoptada per Sébastien Faure.
En cert moment de la seva vida, va decidir abandonar París per provar sort a l'Argentina, a la regió del Chaco, on la realitat no es va mostrar menys hostil. Després de tres anys a l'estranger, Vaillant va retornar a França, on va aconseguir tot just subocupacions casuals que a penes li permetien mantenir la seva família.
Vaillant va esdevenir un militant de les campanyes anarquistes, i freqüentment defensava la propaganda pel fet, que es podria resumir com una estratègia d'atac que serviria d'inspiració per a altres atacs. Les onades d'atemptats terroristes executades per anarquistes s'estaven multiplicant a França entre els anys 1892 i 1894 per mitjà de la iniciativa de diversos activistes, entre els quals estaven Ravachol, Sante Geronimo Caserio i Émile Henry. Les seves accions intentaven atacar la burgesia i l'estat nacional, considerats per ells com a responsables de la misèria i de la crisi econòmica vigent, i els principals culpats per la desigualtat i explotació de les classes subalternes. Aquest context d'injustícia social va motivar Auguste Vaillant a exigir venjança per l'execució de Ravachol, guillotinat després de posar quatre bombes en llocs públics parisencs i en un gran restaurant. Vaillant esperava també aconseguir denunciar la repressió del govern de Jean Casimir Perier contra treballadors i anarquistes. L'acció de Vaillant va ocórrer el dia 9 de desembre de 1893. Prop de les 16 hores, va llançar una bomba de gran impacte a la Cambra de diputats del palau Bourbon en una sessió presidida per Charles Dupuy. Va ser detingut i Vaillant va ser sentenciat a mort. Malgrat la petició feta al seu favor per l'abat Lemire, ferit durant l'atac, i de la intervenció de la seva filla Sidonie al costat de la primera dama, Sadi Carnot, en aquell moment president de la Tercera República de França, es va refusar a perdonar-lo. Als 33 anys Vaillant va ser guillotinat.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auguste Vaillant |
- The History of Terrorism: From Antiquity to Al Qaeda, Por Gérard Chaliand, Arnaud Blin, Edward Schneider, Kathryn Pulver, Jesse Browner, Traducido por Edward Schneider, Kathryn Pulver, Jesse Browner Colaborador Gérard Chaliand, Arnaud Blin, Publicado por University of California Press, 2007, ISBN 0-520-24709-4, 9780520247093, 474 pàgines, pàgina 128.
- New York Times del 11 de desembre de 1893.
